“Saber matemàtiques avui no és saber sumar i restar, és aprendre a resoldre i atacar situacions molt diferents”

Els resultats de l’estudi TIMSS confirmen que les matemàtiques continuen sent una assignatura pendent a les aules catalanes. Catalunya se situa per darrere de la mitjana espanyola i europea, com ja assenyalaven les proves PISA i de competències bàsiques.

L’informe internacional evidencia un problema d’atenció a la diversitat de nivells a l’aula, amb un 41% d’alumnat amb resultats baixos (la UE en té 30,4%) i un 20,5% amb resultats alts (la UE en té 34,1%), que hi ha especials dificultats per comprendre i usar els conceptes matemàtics, així com per aplicar i resoldre problemes, i que les desigualtats continuen marcant els resultats: els alumnes catalans tenen 31 punts més per cada punt d’increment de l’ISEC (índex socioeconòmic i cultural).

• Relacionat: La Fundació Bofill proposa 13 mesures per millorar en matemàtiques

De tot això n’hem debatut amb experts, a qui hem preguntat quines són les múltiples causes que s’amaguen darrere aquests resultats i quines polítiques cal impulsar per millorar.

“Ens trobem davant un nou símptoma d'una problemàtica sistèmica, que és de molt alta complexitat i que no admet lectures parcials”

En el marc del seminari “Com millorem a matemàtiques? Propostes per a una assignatura pendent” parlem amb Mònica Nadal, directora de recerca de la Fundació Bofill, Jordi Deulofeu, doctor en didàctica de les matemàtiques, Berta Barquero, professora de didàctica de les matemàtiques, Carles Granell, mestre d'educació primària i cap d'estudis i Candela Blanco, sociòloga i responsable de gestió del coneixement al programa Math Tutoring. 

Què és TIMMS?

L'estudi TIMSS avalua cada quatre anys les competències matemàtiques i científiques de l'alumnat a escala internacional. Els resultats de l’edició actual mostren que Catalunya, amb 489 punts, es troba per sota de la mitjana de la UE (514 punts) i de l’OCDE (525 punts). Una problemàtica educativa que fa més de 20 anys que perdura i reflecteix la necessitat d’un abordatge sistèmic. “Ens trobem davant un nou símptoma d'una problemàtica sistèmica, que és de molt alta complexitat i que no admet lectures parcials”, en paraules de Berta Barquero.

• Relacionat: El 90% dels alumnes amb resultats baixos en matemàtiques a 6è de primària continua malament a 4t d’ESO

“A aquestes proves l'alumnat s'enfronta a dos tipus de preguntes: el que serien les preguntes tancades, conegudes com a tipus test, i les que són obertes, on l'alumnat s'ha d'enfrontar a la resolució de problemes, ha d'escriure i ha d'argumentar”, explica Candela Blanco. Per Blanco, és important atendre els resultats d’aquest informe, ja que “permet emmirallar-nos en altres països, veure certes pràctiques que funcionen i adaptar-les al nostre sistema”.

“Bona part de les mesures passen per introduir més docents a l’aula, i més acompanyament per poder fer aquests processos que es veuen limitats o tensionats”

Quines són les claus per a la millora?

“Fa molts anys que ho sabem i malgrat alguns programes i intervencions, no hi ha hagut mai un pla sòlid, robust”, assegura Mònica Nadal. Un element important és la manca de docents en el sistema: “bona part de les mesures passen per introduir més docents a l’aula, i més acompanyament per poder fer aquests processos que es veuen limitats o tensionats”. I, en segon lloc, la necessitat de repensar l’aprenentatge de les matemàtiques: “Hi ha competències en què rendim molt poc i això, segurament, té a veure amb les eines i els suports que tenen els docents per desplegar estratègies que permetin assolir aquestes competències”.

“Cal crear un marc didàctic, metodològic, pedagògic o educatiu en què partim de propostes en què tothom s'hi sent inclòs des del primer moment"

Els ponents van coincidir en la necessitat d’un enfocament més competencial i inclusiu. “Avui dia saber matemàtiques no és saber sumar, restar, multiplicar, dividir, sinó que és ser capaç d'utilitzar les matemàtiques que un ha après per resoldre i per atacar situacions molt diferents”, afirma Jordi Deulofeu. Un punt clau, per tant, seria com construïm els conceptes matemàtics de forma que els estudiants puguin aplicar-los en contextos variats.

Carles Granell va posar èmfasi en la diversitat de nivells dins les aules i la necessitat d’oferir atenció a aquesta diversitat. Això requereix un canvi de paradigma adaptat als diferents ritmes d'aprenentatge i en l’impacte de les emocions: “Cal crear un marc didàctic, metodològic, pedagògic o educatiu en què partim de propostes en què tothom s'hi sent inclòs des del primer moment, que tothom tingui camins que pugui recórrer des de la seva posició de sortida”.

"La Fundació Bofill proposa 13 mesures per millorar a matemàtiques centrades en els suports als docents i en atendre la diversitat de nivells a l'aula"

Un repte col·lectiu i 13 propostes

El camí per millorar les matemàtiques és llarg i complex, però també una oportunitat per avançar cap a un sistema educatiu més just, inclusiu i eficaç. Com va dir Berta Barquero, “no ens hem de quedar només amb el titular dels resultats, sinó analitzar-los en profunditat per trobar les solucions adequades”.

Aquest debat no només posa en evidència els reptes de les matemàtiques a Catalunya, sinó que també obre la porta a un diàleg col·laboratiu entre investigadors, docents i responsables educatius. La Fundació Bofill proposa 13 mesures per millorar a matemàtiques centrades en els suports als docents i en atendre la diversitat de nivells a l'aula.