La nota mitjana de matemàtiques a les últimes proves de la selectivitat a Catalunya és d’un 4,87, la més baixa de l’última dècada.

Aquest resultat ha impactat al tram final d’un curs escolar marcat pel retrocés a les proves PISA i és també un mirall del retrocés de la qualitat i l’equitat del sistema educatiu català.

Per què no ens hauria d’agafar per sorpresa?

El suspès de mitjana a la selectivitat 2024 és el darrer indicador d’una tendència constatada amb l’anàlisi de l’evolució del rendiment a matemàtiques de primària a l’ESO, que precisament va analitzar l’evolució de dues generacions, entre les quals la que aquest juny s’ha examinat a les PAU, que al curs 2017/18 feia 6è, i al 2021/22 cursava 4t d’ESO.

Com conclou l’anàlisi i constaten les PAU, el sistema no sembla capaç de redreçar les mancances de matemàtiques i l’alumnat té poc marge per millorar l’assoliment de les seves competències.

La publicació partia dels resultats de les proves de competències bàsiques per als mateixos alumnes, en les proves de 6è de primària i les de 4t d’ESO. Les proves avaluen l’adquisició de competències i coneixements fonamentals al final de cada etapa (en el cas de 6è, aquelles competències lingüístiques, matemàtiques i de coneixement del medi natural clau per que permeten seguir el currículum previst a l'ESO i, en el cas de 4t d’ESO, aquelles comunicatives lingüístiques, matemàtiques i cientificotecnològiques imprescindibles per progressar amb garanties l’itinerari educatiu i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals).

Estudiar l’evolució dels aprenentatges es pot fer quan s’estudien cohorts d’alumnes per seguir els resultats que obtenen en un o altre moment. Les dades que el Departament d’Educació facilita al portal de dades obertes permeten fer aquesta anàlisi, ja que incorporen un identificador per a cada alumne. Lògicament això no és així en el cas de les proves PAU, que es converteixen en una confirmació de la tendència.

L’anàlisi de l’evolució en les proves de competències bàsiques diferencia tres nivells de rendiment: baix (menys de 60 punts), mitjà (de 60 a 80) o alt (més de 80 punts). En les generacions analitzades s’observa que, en matemàtiques, pràcticament 9 de cada 10 dels alumnes amb rendiment baix a 6è van continuar amb rendiment baix a 4t d’ESO.

En termes generals, l’alumnat amb rendiment alt a 6è de primària és el doble (59%) que a 4t d’ESO (28,6%). Si en mirem l’evolució, la majoria d’alumnat amb rendiment alt a 6è (55,3%) va baixar el rendiment al final d’ESO; un 37,6% va acabar amb un rendiment mitjà i un 17,7% amb un rendiment baix. Pel que fa a l’alumnat amb rendiment mitjà primària (59%) acaba la secundària amb un rendiment baix.

La desigualtat educativa entre centres condiciona els resultats?

La diferència de puntuació entre centres d’alta i baixa complexitat en matemàtiques es cronifica a l’ESO i augmenta a la primària, la qual cosa comporta un llast per a la millora de resultats del conjunt del sistema.

A 6è de primària, la diferència de puntuacions entre centres de baixa i d’alta complexitat és molt evident. Després d’una baixada sostinguda de 2016 a 2019, per situar-se en 7,1 punts, en la recuperació de les proves després de la pandèmia va tornar a situar-se per sobre els 12 punts. Si bé és cert que va baixar 1,4 punts de 2021 a 2022, a 2023 la diferència s’enfila als 11,3 punts (4,2 per sobre de la de 2019).

Els mals resultats en matemàtiques són culpa de la pandèmia?

Les conclusions de l’anàlisi indiquen que les diferències de resultats en matemàtiques entre primària i ESO han seguit un patró força constant fins i tot en etapes pre-pandèmiques. Alhora, l’empitjorament entre els resultats dels alumnes a primària i ESO és especialment marcat en la generació 2018-2022, que també va avaluar l’anàlisi, més llunyana a la pandèmia. Així doncs, la tendència a la pèrdua d’aprenentatge en matemàtiques a l’ESO és estructural i que, en tot cas, la crisi del COVID pot haver actuat bé intensificant-la, bé dificultant el seu redreçament.

Les matemàtiques de selectivitat, per sota els nivells pre pandèmia

Des de 2016 fins a la pandèmia els resultats de les proves de competències bàsiques en matemàtiques van mantenir una certa estabilitat, tant a 6è de primària com a 4t de l’ESO. A partir de la pandèmia, però, van caure clarament i tot i la lleugera recuperació de 2023, encara es mantenen 4,3 punts (sobre 100) per sota dels de 2016 a 6è de primària i gairebé 6 punts per sota a 4t de l’ESO. D’altra banda, la puntuació mitjana en les proves de matemàtiques de 4t de l’ESO és, sistemàticament, 10 punts inferior a la puntuació mitjana de les proves de 6è de primària. Aquesta evolució es constata en l’anàlisi realitzat sobre les trajectòries de les dues generacions d’alumnes.

La trajectòria de resultats de matemàtiques a la selectivitat ha seguit un patró similar. Després del 4 de mitjana en matemàtiques de l’any 2014, s’ha tornat al suspès. Els 16.807 estudiants que es van examinar de matemàtiques a les PAU (sense incloure les matemàtiques aplicades a les ciències socials) han tret de mitjana un 4,87, un punt menys que abans de la pandèmia i pràcticament dos menys que al 2016.

Propostes: Dues palanques per revertir el dèficit estructural en matemàtiques

Per tal de trencar la davallada en les mancances competencials en matemàtiques al llarg de l’ESO, l’estudi planteja mesures de política educativa per augmentar qualitativament la formació i reduir la desigualtat sistèmica entre centres socialment desafavorits i no desafavorits.

D’una banda, incrementar les hores de treball en grups reduïts (de màxim 10 alumnes en centres de menor complexitat o de 5 als de més complexitat), per tal de tenir més oportunitats d’identificar necessitats i adequar recursos d’aprenentatge, així com la tutorització i orientació amb avaluació continuada. També establir programes de suport educatiu en matemàtiques, en horari no lectiu, d’àmplia cobertura i gratuïts per als infants i adolescents amb menys recursos, amb una programació adaptada a les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat de primària i secundària.

De l’altra, afrontar les desigualtats entre centres, que es tradueix en les proves de competències i no s’han reduït en els darrers vuit anys. Per això detalla polítiques contra la segregació escolar i també un finançament més just dels centres, amb recursos docents, no docents i assignacions econòmiques basats en les necessitats socials i educatives d’escoles i instituts.