Cal redoblar esforços per augmentar les competències en matemàtiques a la primària

Davant d'uns resultats competencials amb tendència negativa, són imprescindibles propostes de suport educatiu de qualitat, accessibles i específicament dissenyades i prescrites per infants que provenen d'entorns vulnerables.

El 90% de l'alumnat amb resultats baixos a 6è de primària continua malament a 4t d’ESO. Així ho posava de manifest un recent informe que analitza les competències matemàtiques resseguint el rendiment acadèmic d'alumnat: un alumne té més possibilitats de mantenir-se al mateix nivell de 6è de primària o d’empitjorar-lo, que d’augmentar les seves habilitats matemàtiques. Especialment, si provenen d’entorn amb situacions desfavorides.

Aquesta anàlisi s’afegeix a resultats anteriors que ja duien una tendència negativa: el 2022, 1 de cada 5 alumnes sortien de l’educació obligatòria sense haver adquirit els coneixements bàsics en matemàtiques. Tot plegat, fa evident la necessitat de redoblar esforços en augmentar l’habilitat en el maneig matemàtic dels infants de forma equitativa.

Obtenir un rendiment baix a 6è de primària és un llast per l’ESO, ja que pràcticament el 90% dels infants l'arrossegava.

Obtenir un rendiment baix a 6è de primària és un llast per l’ESO, ja que pràcticament el 90% dels infants l'arrossega. Ara bé, quan a 6è de primària els infants puntuen amb un nivell mitjà o alt les possibilitats d’obtenir aquest mateix nivell a l’ESO es redueixen fins al 30%.

Per tant, assolir un nivell mitjà o alt a 6è de primària no és garantia de mantenir o millorar el rendiment a l’ESO, però actua com un factor protector de l’empitjorament competencial: redueix en un 60% les possibilitats de sortir de l’educació obligatòria amb un nivell competencial de matemàtiques considerat no suficient.

Però hi ha mesures per millorar aquesta situació?

Existeixen eines complementàries i accessibles que se sumin a les que ja aporta l'escola i que puguin ajudar a minimitzar el percentatge d'alumnat amb un rendiment baix a 6è de primària, impulsant les seves oportunitats. Especialment, en els centres amb situacions de major complexitat, on els resultats de rendiment ja solen ser menys reeixits.

Cal promoure propostes de suport educatiu de qualitat, accessibles i específicament dissenyades i prescrites per aquells que més ho necessiten. L’evidència, així com les recomanacions dels autors de l’anàlisi, indiquen que una proposta que funcioni de suport en matemàtiques ha de centrar-se en els agrupaments reduïts, les necessitats particulars dels infants i en un contingut significatiu.

Cal promoure propostes de suport educatiu de qualitat, accessibles i específicament dissenyades i prescrites per aquells que més ho necessiten.

Aquestes premises permeten personalitzar l’aprenentatge, posant al centre l’aprenentatge de l'alumne.

MATH TUTORING ha estat un programa de suport extraescolar en matemàtiques dissenyat amb aquestes premisses. Està inspirat en intervencions d’èxit ja implementades en altres països que han demostrat impactes positius, com ara Heart Math Tutoring o Math Corps, que s’han adaptat al nostre territori. La proposta s’ha pilotat en 52 centres educatius d’arreu de Catalunya, majoritàriament d’alta i màxima complexitat, intervenint en més de 500 infants de 6è de primària i es basa en:

• La tutoria en petit grup (3x1).
• La personalització basada en l’aprenentatge entre iguals.
• El contingut de qualitat i recolzat en experiències manipulatives.

La implementació d’aquest pilot s’ha desenvolupat paral·lelament a un procés d’avaluació d’impacte (RCT) amb dues vocacions: (1) conèixer l’impacte del programa i millorar-lo i (2) detectar els aspectes claus que permeten optimitzar les habilitats matemàtiques dels infants. Tot això, amb l’objectiu de crear coneixement que es pugui transferir en forma de recomanacions o bones pràctiques, al servei de la millora de les polítiques de suport educatiu, en general, i de les propostes de suport matemàtic, en concret.

Els primers resultats ens indiquen que el programa pot ser una bona eina a sumar en l'estratègia per a la millora de les competències bàsiques en matemàtiques.

Ara ja tenim alguns primers resultats que ens indiquen que el programa pot ser una bona eina a sumar en l'estratègia per a la millora de les competències bàsiques en matemàtiques.

Què ens diuen els resultats preliminars?

PRIMER: els docents del centre, els mateixos infants i altres agents implicats, diuen que des que els infants han començat el programa han millorat la seva destresa en competència matemàtica:

• Els docents han copsat que el 70% de l’alumnat ha millorat la seva competència, des que ha participat en el programa. El 41% dels quals ho ha fet d’una forma més que subtil. La millora els ha estat especialment tangible en la dimensió de numeració i càlcul, contingut en el qual el programa s’ha centrat i que, segons els experts, és la peça clau per un bon assoliment de les habilitats matemàtiques.
• El 87% dels infants afirma que participar els ha ajudat a entendre millor les matemàtiques i al 70% que les matemàtiques li van millor a l’escola després d’haver estat al programa.
• Els casos de famílies i conductors de l’activitat, són més contundents en la seva percepció de millora: segons ells, la millora ha estat visible en un 85 i 89% dels alumnes, respectivament.

SEGON: les sessions han recuperat i augmentat el gust per les matemàtiques dels infants i la seva seguretat. Això és crucial en una matèria carregada d’estereotips (“no soc de números”, “les matemàtiques són molt difícils”, “sempre han estat més de nois”, etc.), que fan de barrera i empitjoren la predisposició dels infants envers la matèria:

• Després del seu pas pel programa, de cada 10 infants als quals no els agradaven les matemàtiques, 7 han canviat el seu gust en positiu.
• Segons les famílies, al 87% dels infants no els agradaven les matemàtiques quan van començar l'experiència. El 93% d’aquests infants ha incrementat el seu gust per les matemàtiques durant la seva participació.
• Els mestres de les escoles copsen que des que els infants han participat en l'extraescolar, hi ha hagut una millora de l’actitud a l'hora d’afrontar les matemàtiques en el 70% de l’alumnat. Perceben millora en aspectes com l’interès, la motivació, la participació i atenció a l’aula.

Es fa ja evident la necessitat d’invertir més i millors recursos en propostes de suport educatiu a l’escola focalitzades en qui més ho necessita i dirigides a augmentar el nivell de l’alumnat de primària, augmentant les seves possibilitats d’èxit a l’ESO.

David Roco, director de l’Escola Prat de la Riba, ho il·lustrava: "A l'escola ha suposat que 6 infants ara tinguin molta més motivació per les matemàtiques, estiguin molt més formats, siguin molt més competents i, al final, això és un benefici per l’escola i per a ells”. O amb el testimoni de l’Aya, participant de l’Escola Baldiri i Reixach: "Quan vaig començar a MATH TUTORING no m'agradaven les matemàtiques. Ara m'agraden més perquè fem activitats divertides i per mi aprendre és més fàcil"

Aquestes dades inicials són esperançadores en l’escenari de resultats preocupants que darrerament estem obtenint en competència matemàtica. A l’espera del pròxim 5 de desembre, quan es publicaran els informes PISA, que aportarà més informació sobre les competències matemàtiques al nostre país, es fa ja evident la necessitat d’invertir més i millors recursos en propostes de suport educatiu a l’escola focalitzades en qui més ho necessita i dirigides a augmentar el nivell de l’alumnat de primària, augmentant les seves possibilitats d’èxit a l’ESO.

Per saber-ne més:

• La capacitat transformadora dels programes de suport educatiu: l'experiència amb LECXIT, MATH TUTORING I PENTABILITIES
• Alerta per l'acusat descens en competència matemàtica: com podem evitar la seva cronificació?
• Ansietat matemàtica: una reacció emocional que afecta el rendiment escolar. Com podem intervenir?
• Parlem del món a través de la matemàtica: quina educació matemàtica necessiten els nostres infants?