“Estem liderant les dues llistes: la de les competències digitals i la de les desigualtats digitals"

En el marc del webinar La competència digital davant del mirall hem tingut l'oportunitat de conèixer i debatre al voltant dels resultats de l'estudi ICILS de competències digitals. Els bons resultats obtinguts situen Catalunya per sobre de la mitjana espanyola i europea, però alhora com el territori de l’Estat amb més bretxa digital.

L’alumnat vulnerable obté 77 punts ICILS menys que l’alumnat que no ho és. Per què es dona aquesta desigualtat? Quines implicacions té per al present i futur de l’alumnat? Com podem garantir que els bons resultats arribin a tothom?

• Relacionat: Els bons resultats de Catalunya en l’informe ICILS van acompanyats d’un important repte en desigualtats

N’hem parlat amb 4 experts en educació i cultura digital; Elena Sintes, cap de projectes de la Fundació Bofill, Montse Jiménez, filòloga i experta en innovació i transformació educativa, Jaume Feliu, enginyer de telecomunicacions en projectes educatius i Héctor Gardó, director d'Equitat Digital, amb qui hem analitzat els principals punts de l’informe i els reptes que suposen per a l’educació catalana.

Com podem desxifrar l'informe ICILS?

Elena Sintes va obrir el debat destacant la importància de l’informe ICILS, un estudi internacional que, per primer cop, permet analitzar les competències digitals dels alumnes a Catalunya: “És un estudi que analitza el nivell de competència digital i pensament crític en estudiants de 13 a 14 anys, i això ens dona una fotografia precisa de dos aspectes: la cultura digital, quina és la capacitat de l'alumnat de comprendre, utilitzar i crear informació digital de manera eficaç i segura, i el pensament computacional, que és la capacitat per a resoldre problemes, automatitzar processos mitjançant habilitats de seqüenciació de passos, identificació de patrons i formulació d'algorismes”. Per Sintes, aquestes dades han de servir de punt de partida per avançar en la millora de les competències digitals dels alumnes catalans.

“Encara que tenim bons resultats en competència digital, aquests no són iguals per a tots els estudiants”

Héctor Gardó va posar el focus en les desigualtats socials que es desprenen dels resultats de Catalunya: “Encara que tenim bons resultats en competència digital, aquests no són iguals per a tots els estudiants.” Gardó destaca que l’alumnat vulnerable no aconsegueix els mateixos nivells de competència que els seus companys amb més recursos: “Catalunya lidera les dues llistes: la dels bons resultats en competències digitals, però també la de les desigualtats digitals.”

Aquesta dualitat representa “un gran repte de país, perquè demostra que l’enfocament només basat en dispositius i connectivitat no és suficient per tancar la bretxa digital.” La solució passa, segons Gardó, per un model que prioritzi l’equitat: “Cal un esforç per garantir que aquests bons resultats arribin a tothom, independentment de les condicions socioeconòmiques”

• Relacionat: Les costures de la digitalització accelerada de l'escola catalana: per què no n'hi ha prou amb ordinadors i equipament?

En relació amb els equips digitals que han arribat a les aules, Jaume Feliu va voler reconèixer la tasca dels docents i, sobretot, dels coordinadors digitals dels centres, que han jugat un paper clau en aquest avenç: “Tenim docents que, a més a més de la seva feina diària, dediquen temps extra perquè creuen que aquestes competències són fonamentals per als seus alumnes.” Per Feliu, cal posar en valor la dedicació d’aquests professionals, que han estat claus en l’assoliment d’èxits: “Als centres han arribat 50.000 ordinadors, i els coordinadors digitals estan fent tasques pedagògiques, estan fent tasques d'electricista… i no sempre amb tots el recursos que haurien de tenir”.

“No ens podem oblidar el què passa a casa per a saber què passa en el centre”

Feliu alerta, però, que és important veure què passa a les cases: “No ens podem oblidar què passa a casa per a saber què passa en el centre. Segons l’informe, el 30% dels alumnes no tenen ordinador a casa i gairebé el 40% tenen connexions inestables o inexistents. Això impedeix treballar en igualtat de condicions.” Montse Jiménez complementa aquesta visió: “Hem de tenir en compte les famílies, el temps de lleure i el temps de pantalles… Hi ha famílies potser no saben o no poden, i hem d’acollir-les, acompanyar-les i fer-les còmplices”.

Feliu suggereix que, més enllà de la “maquinària”, que és “imprescindible”, és necessari plantejar el paper de la tecnologia a l’aula. “En el 40% les matèries sempre s’utilitza l'ordinador”, mentre que a Espanya i Europa es troba al voltant del 25%. ”Hem de fer servir l’ordinador per a tot? Potser no”, afirma.

"El dret que tenen els nostres alumnes en competències digitals és un deure que tenim els educadors i educadores"

Per Jiménez, la clau està en consolidar una infraestructura sòlida per a la competència digital, amb un lideratge clar tant a nivell tècnic com pedagògic: “Cal una bastida sòlida que doni suport als docents i que estructuri els recursos i la formació digital amb un impacte clar.” Per Jiménez, “l’etapa de dotació tècnica ja l’hem superada”, i ara “hem de focalitzar-nos en com aquesta tecnologia es tradueix en millores concretes en l’aprenentatge.”

“Hem de treballar per un significat compartit sobre la competència digital, que té a veure amb benestar, sostenibilitat, ètica, privacitat…”

Així mateix, Montse Jiménez va insistir en la necessitat de consensuar què significa competència digital, una definició que va més enllà de l’ús instrumental i que inclou aspectes de benestar, ètica, privacitat i sostenibilitat. “Hem de deixar de compartimentar les competències,” apostant per un perfil de sortida comú per a tots els alumnes. Finalment, va destacar la importància d’una xarxa de suport que acompanyi els centres i el professorat: “Necessitem una xarxa que empoderi els equips docents i els permeti créixer de manera sostinguda. Només així podrem afrontar els reptes que ens planteja el futur de l’educació digital.”

• Recupera la conversa completa

Per Gardó és imprescindible “oferir recursos, materials, orientacions als centres de forma clara i pràctica” per treure incerteses i, alhora, dedicar més hores a aquells centres que tenen una població més vulnerable: “L’equitat vol dir posar més recursos on més calen”.

Els resultats de l’estudi ICILS són una oportunitat per fer balanç i entendre què s'ha assolit i què queda per millorar, i el repte de Catalunya és un repte de desigualtats.