8 conclusions clau de l’avaluació d’Escola Nova 21

L’objectiu final d’Escola Nova 21 era demostrar que la transformació educativa no només és una excepció que es pot gaudir en alguns pocs centres educatius, sinó que es pot fer arribar a tota la xarxa de centres educatius.

Quins canvis concrets volia promoure Escola Nova 21?

Per poder clarificar en què consisteix la transformació educativa es va elaborar entre diferents experts l’anomenada rúbrica del canvi educatiu. Aquest document recull de manera detallada com s’espera que sigui l’educació des d’una òptica d’actualització, tot tenint present el conjunt d’evidències generades a nivell tant internacional com local

Alguns dels exemples a què fa referència l’actualització educativa i que Escola Nova 21 ha impulsat són:

• Pràctiques d’aprenentatge: activitats i itineraris personalitzats, activitats col·laboratives, reconfiguració d’espais, enfocaments globalitzadors.
• Avaluació continuada i formativa.
• Organització de centre: sistemes de lideratge compartit i distribuït, amb espais de col·laboració i intercanvi entre docents, amb aliances entre el centre i agents externs.

Què va fer concretament Escola Nova 21?

Escola Nova 21 va optar per una doble estratègia de canvi durant 3 anys:

• Un programa de canvi intensiu en 29 centres. Va aplicar diferents eines, acompanyament, formacions a un grup reduït de centres, o residències (entre d’altres). A aquest programa se’l va anomenar Mostra representativa perquè es va seleccionar a 29 centres diversos, que representen la realitat del país.
• Unes xarxes col·laboratives de centres educatius. S’han interrelacionat 494 centres en 64 xarxes territorials. L’objectiu d’aquestes xarxes no era tant generar canvis concrets, sinó orientar i capacitar a docents, des de la col·laboració, per acabar promovent canvis a mig i llarg termini.

Quins aprenentatges o idees clau apunta l’avaluació?

A finals de 2019 es va donar per tancat Escola Nova 21, i l’octubre de 2020 s’ha presentat un document extens amb tota l’avaluació del programa. A continuació resumim en 8 conclusions clau aquesta avaluació.

1. El 40% del temps lectiu dels 29 centres educatius de la mostra ha canviat, incorporant pràctiques d’aprenentatge actualitzades.

L’avaluació conclou que de mitjana ha canviat el 40% del temps lectiu dels 29 centres on s’ha intervingut intensivament durant 3 anys. Uns canvis que no s’han donat en qualsevol direcció, sinó que són canvis que responen a evidències concretes de transformació educativa. Per identificar aquests canvis un equip de 10 avaluadors ha analitzat amb els diferents equips docents impulsors aquestes pràctiques durant 3 jornades de treball.

Tal i com es veu en el gràfic, els diferents tipus de pràctiques educatives transformadores han tingut impactes diferents en els horaris lectius.

Podeu consultar l’anàlisi del temps lectiu transformat als 29 centres entre les pàgines 116 i 124 de l’Informe final d’avaluació.

2. Els canvis no han estat només pilotatges reduïts, sinó que s’han generalitzat a nivell de centre i han estat en diferents esferes (també a nivell organitzatiu).

Els 29 centres de la mostra no han fet canvis només canvis a nivell de pilotatge, sinó que molts dels canvis s’han generalitzat a nivell de cicles o de tot el centre en general. El 42% dels canvis identificats en les escoles i instituts s’han estès a nivell de tot el centre, i el 35% a cursos sencers o cicles.

A més a més, els canvis no només han tingut a veure amb pràctiques d’aprenentatge o amb la manera d’avaluar. També s’han identificat nombrosos casos referents a com s’organitzen els centres, com es relacionen amb l’entorn, o com s’alineen les pràctiques i decisions amb un propòsit educatiu decidit de manera estratègica.

Podeu consultar una anàlisi dels canvis identificats en els centres entre les pàgines 98 i 116 de l’Informe final d’avaluació.

3. Els canvis s’han produït de manera similar en tot tipus de centre, per tant, la transformació educativa es pot democratitzar.

S’han produït canvis rellevants en els diferents tipus de centres de la Mostra: tant en centres d’infantil i primària, de secundària, o amb tota l’educació obligatòria; centres d’alta complexitat; centres concertats i públics; o bé centres de mida diversa. Tots els diversos tipus de centre han desenvolupat canvis en totes les dimensions avaluades i amb un grau d’extensió del canvi similar: no s’han detectat diferències significatives de canvi entre centres.

Podeu consultar una anàlisi extensa dels canvis esdevinguts segons diferents tipologies de centres educatius entre les pàgines 125 i 131 de l’Informe final d’avaluació.

4. Les eines, l’acompanyament i els recursos de la mostra d’EN21 han estat ben valorats i útils per a generar canvi a nivell global.

Escola Nova 21 va acabar estipulant una estratègia concreta per provocar el canvi educatiu en els 29 centres de la mostra. A aquesta estratègia concreta se l’ha anomenat el protocol del canvi intensiu. Aquest protocol integra, entre d’altres, formacions per a l’equip docent, l’acompanyament del centre per part d’un facilitador, la participació en residències en altres centres de referència, o la implementació d’eines concretes per dissenyar i estendre canvis concrets.

Totes les eines del protocol han estat utilitzades en un 80% dels casos per part dels centres educatius. Es tracta d’un alt percentatge d’ús, que s’alinea també amb alts nivells d’utilitat percebuda: Els equips docents afirmen que el 71% de les eines han assolit els objectius de canvi que s’havien marcat.

Algunes de les eines més ben valorades: Les residències i visites a centres referents, la generació de productes mínims viables (disseny de petits projectes per pilotar), les activitats de formació i la figura del facilitador. Algunes altres eines caldria acabar de millorar-les, com és el cas d’instruments online per al treball en xarxa.

Podeu consultar el detall de l’anàlisi del protocol de canvi i les seves eines entre les pàgines 131 i 199 de l’Informe final d’avaluació.

5. Les xarxes són una molt bona eina per millorar la col·laboració i la innovació docent, tot i que no podem esperar que generin canvis en profunditat a tots els centres.

La participació en les xarxes ha permès al 97% dels centres analitzats aprendre d’experiències i reflexions d’altres docents, i el 91% han establert noves relacions amb altres centres educatius. El 75% dels centres afirma que participar a les Xarxes d’Escola Nova 21 ha contribuït a l’orientació en la gestió del canvi i el 72% dels centres confirmen el seu interès a continuar participant en les trobades de xarxa.

De l’avaluació es desprèn però que les xarxes no són tan efectives a l’hora de poder generar canvis en profunditat en els centres, un objectiu que ja d’entrada el programa no es va marcar. En aquest sentit, el 48% dels centres ha completat el procés de creació de la seva visió de centre i el 33% l’està duent a terme.

Per tant, una política pública que vulgui fer arribar el canvi educatiu a tot arreu, ha de comptar amb xarxes perquè promou el canvi en una gran quantitat de centres, però per fer canvis profunds calen programes més intensius, com és el cas de la mostra.

Podeu consultar la valoració extensa de les xarxes d’Escola Nova entre les pàgines 299 i 276 de l’Informe final d’avaluació.

6. Calen criteris compartits de què és educació de qualitat avui a nivell de centre.

Un dels elements clau per poder estendre la transformació educativa, segons l’avaluació, és que tots els docents i centres tinguin a l’abast criteris compartits i comprensibles que concretin què vol dir educació de qualitat. Que per exemple precisin quines han de ser les finalitats educatives, les pràctiques d’aprenentatge, com ha de ser l’avaluació o quines característiques organitzatives fan possible el canvi. Escola Nova 21 va generar (amb diferents experts) l’anomenada Rúbrica del Canvi, que concreta el conjunt de criteris que s’entenen com a Qualitat educativa.

Per aquesta raó, una de les propostes de la proposta de la Fundació Bofill i Unescocat per un Pla 2030 d’Actualització del Sistema Educatiu és la d’establir uns criteris clars i compartits.

7. El canvi educatiu no s’estendrà sense un pla concret amb eines, formació i acompanyament.

L’avaluació assenyala que per arribar a introduir canvis generalitzats a tots els centres educatius calen recursos i eines orientats a aquests efectes. És a dir, sense un pla de país que es comprometi amb eines concretes, el canvi no s’estendrà.

Més concretament, l’avaluació analitza com s’han anat produint els diferents canvis en els 29 centres de la mostra, i va identificant tant els elements facilitadors que han ajudat al canvi com tots els obstacles. En l’anàlisi d’aquests processos de canvi queda clar que si es vol que tot tipus de centre pugui transformar-se, calen polítiques específiques que actuïn de facilitadors i que a l’hora neutralitzin els obstacles.

Podeu veure una anàlisi extensa entre les pàgines 199 i 219 de l’Informe final d’avaluació.

8. Per fer el canvi sostenible, cal que el sistema faci una sèrie de reformes estructurals.

L’avaluació també assenyala en les seves conclusions que poder superar els obstacles que es troben els centres a l’hora de transformar, no només passa per desplegar eines facilitadores. També cal que el sistema educatiu impulsi reformes estructurals en alguns àmbits clau. Es tracta de reformes que ja han estat assenyalades des de fa anys per nombrosos estudis i experts. Algunes d’aquestes reformes necessàries són: un replantejament de la formació docent per fer-la més competencial i innovadora, una nova formació i accés inicial docent més competencial i amb període de residència, un pla per enfortir l’autonomia dels centres i restar càrregues burocràtiques, entre d’altres.

Podeu consultar el detall de condicionants estructurals per a la transformació educativa en les conclusions de l’Informe final d’avaluació.