5 factors claus de l’èxit de l’orientació en l’àmbit local

Notícies
RECERCA I ACCIÓ! | ORIENTACIÓ | REFLEXIONS PRÀCTIQUES

Quan els recursos o programes d'orientació funcionen, aconsegueixen impactes força significatius en les oportunitats educatives dels alumnes, especialment visibles en la reducció de l'abandonament escolar i, més particularment, en el progrés formatiu de l'alumnat menys afavorit.

Sabem que una bona part dels alumnes que "es perden" en el seu procés d'escolarització no ho faria si disposessin d'uns bons serveis i recursos d'orientació i acompanyament.

A partir dels resultats de l'informe elaborat pel Gerard Ferrer-Esteban, on aprofundeix en les característiques que l'evidència assenyala com a determinants per a l'efectivitat dels programes d'orientació, vam preguntar als participants del seminari "Què es pot fer des de l'àmbit local per liderar una estratègia d'orientació educativa efectiva?" quines eren les claus determinants dels processos d'orientació reeixits. Aquestes en van ser les seves respostes:

1. Treballar des del territori

La creació d'estructures arrelades al territori i la coordinació des del municipi en clau educació 360 amb una lògica horitzontal, articulant un sistema que permeti gestionar i incorporar els equips per donar resposta a necessitats detectades i poder fer front a les restriccions que té l'àmbit local.

Per assolir-ho cal facilitar l'accés d'agents externs als centres des d'una mirada transversal de l'educació que faciliti que el territori s'hi pugui involucrar. La implicació de les empreses en l'educació és vital en els programes d'orientació pèr tal de cohesionar les necessitats i desitjos dels joves a la realitat laboral, facilitant la inserció laboral.

També és vital fer una feina que permeti connectar els agents que tenen relació amb els joves amb la resta de dispositius-serveis que també els ofereixen recursos.

2. Un model d'orientació cohesionat

Definir un model d'orientació compartit i garantir la coherència entre aquest consens i les accions que es duen a terme. Assolir-ho precisa de la construcció d'una xarxa amb distribució clara de funcions que faciliti la incorporació de rols/figures.

Per això, el municipi esdevé una figura clau a l'hora de coordinar els centres educatius, que a la vegada percebi la necessitats dels centres d'adaptar els models i les propostes en funció del context.

Un model d'orientació cohesionat implica coordinar recursos per evitar duplicitats i garantir la finestreta única de cara a l'usuari.

3. Temps i recursos

Els municipis compten amb les facilitats i el potencial per dissenyar i enfortir l'estabilitat de programes i accions perllongades en el temps que garanteixin que la figura orientadora estigui present en tot el procés d'acompanyament.

La clau per assolir programes d'orientació que perdurin és garantir l'estabilitat dels equips docents als centres i les figures d'orientació, especialment en entorns complexos.

4. La figura orientadora com la peça clau de la partida

El vincle, l'autoritat i la relació afectiva entre la figura orientadora i el/la jove és clau per esdevenir referent positiu dels processos d'orientació i acompanyament.

El perfil professional del referent és important per garantir la preparació dels professionals i aprofitar i maximitzar els recursos disponibles i les oportunitats dels i les joves.

Adoptar una perspectiva inclusiva i interseccional i garantir la comunicació intercultural amb mediadors o referents interculturals.

Millorar la formació dels tutors i tutores en matèria d'acció de tutoria i acompanyament.

5. Posar el jove al centre

És imprescindible tenir en compte la veu i la participació dels i les joves. Cal dissenyar estratègies per anar on són els joves i vincular-losreconèixer orientacions que no són accions o projectes formals, tenint en compte els vincles i els referents positius que tenen els i les joves més enllà del sistema educatiu (incloure l'àmbit cultural, esportiu, de lleure, etc.).

Des del centre, cal promoure l'autoconeixement incorporant-lo al curriculum des de l'educació infantil, permetent als alumnes desenvolupar i entrenar les competències per l'autonomia i la presa de decisions. Això permetria pal·liar els efectes de la socialització de gènere i la falta d'equitat.

📩 Vols rebre el següent monogràfic al correu? Subscriu-te al butlletí!

Aquest article pertany al tercer butlletí de Recerca i acció!: Municipis contra l’abandonament: la clau en l’orientació i les dades . No et perdis la resta de continguts!


    Vols saber-ne més?

      Blog

      Llegeix els articles relacionats

      Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

      Acceptar