Catalunya es bolca contra l’abandonament escolar en la Primera Setmana Zero Abandonament
03/11/2025
Era una empresa ambiciosa, però la Primera Setmana Zero Abandonament Escolar ha culminat amb un èxit inesperat: més de setanta municipis catalans han impulsat 120 activitats per reivindicar la necessitat d’escoltar els estudiants i desplegar eines que garanteixin la igualtat d’oportunitats. Per a Rosalina Alcalde, directora de la Plataforma Zero Abandonament, ha estat emocionant “veure com molts municipis han impulsat la seva missió des de les entitats”. Parlaments, xerrades, activitats i tallers que han comptat amb la participació de centenars de joves d’arreu del territori. Uns joves que, en paraules d’Alcaide, sovint “manifestaven inseguretat, desconfiança, i sorpresa de què algú per fi els preguntés què necessiten per continuar estudiant”.
"La Setmana Zero Abandonament és un petit exemple del que som capaços de fer"
L’organització de la Setmana va arrencar fa mesos amb una crida als municipis sota el lema Per un país que no abandona. “Fa gairebé tres anys que ens movem pel país, que parlem amb diferents agents educatius i culturals del territori, i havíem recollit tantes experiències de gent que treballa pel zero abandonament que volíem posar-les en valor i reivindicar que ens calen polítiques que ordenin tots aquests recursos i força. La Setmana Zero Abandonament és un petit exemple del que som capaços i del que estem fent per garantir continuïtats educatives i vitals”, explica Alcalde. “La xarxa creada és el què ens ha permès aquesta Setmana. Nosaltres preveiem moltes menys activitats i ens hem vist una mica desbordades per la resposta”, assegura la directora.
L’abandonament escolar avui dia és encara una realitat espinosa. A Catalunya, en poques dècades, ha disminuït del 33% al 13,7%, però el país continúa a la cua de la Unió Europea, on l’abandonament prematur se situa de mitjana en el 9,5%, i on es marca un horitzó del 9% per al 2030. L’any 2024, 70.000 adolescents van abandonar precoçment els estudis a Catalunya. La gran majoria ho van fer a 4t d’ESO i, com era d’esperar, el gran escull és la desigualtat social. Una desigualtat que la manca de formació contribueix a reproduir, amb menys oportunitats de desenvolupament i més atur. “Quan algú abandona els estudis mai és una decisió individual”, assevera Alcalde.
“Moltes vegades els estudiants no connecten amb l’escola i el sistema no fa res”
Molts dels joves que abandonen provenen de contextos familiars difícils que incrementen el risc de manca d’atenció, baix rendiment, absentisme escolar i, en última instància, abandonament prematur. Com comentava fa poc Fabiana Pons, de l’Associació SaóPrat del Prat de Llobregat, que acompanya a joves en l’etapa obligatòria i postobligatòria, “moltes vegades els estudiants no connecten amb l’escola, i sovint, com ells mateixos verbalitzen, el sistema tampoc no fa res per mantenir-los, no connecta amb ells ni amb les seves realitats delicades”.
En aquesta línia, Alcalde considera que un dels reptes fonamentals és justament reduir la pobresa infantil, que se situa entorn del 34%. “Això és un problema per continuar estudiant, i tot i que no formin part de l’estadística, hi ha moltes famílies que no poden assumir els costos indirectes de l’escolarització”, afegeix. En paral·lel, es poden desenvolupar estratègies com que els instituts tinguin un pla específic per dimensionar quins recursos es requereixen o que s’entengui l’orientació com un acompanyament al jove sense dir-li què ha de fer, i que aquesta orientació arribi abans. També millorar “l’atenció a la diversitat en un sentit ampli del terme”, tant per situacions familiars complexes com per les diferents dificultats d’aprenentatge existents.
A més, la directora de la Plataforma destaca la necessitat de "tenir a l’abast totes les carreteres secundàries de l’ESO que calguin: escoles de segones oportunitats, fórmules d’aprenentatge diverses, programes de formació, vinculació a concursos del SOC, etc. Més oportunitats formatives per les persones que se surten del sistema". "Els Programes de Formació i Inserció (PFI) a Catalunya funcionen molt bé, crec que tenen una taxa d’èxit per sobre del 60%, però no tenim oferta suficient", apunta.
L’acte que inaugurava la Setmana va presentar les dades d’un estudi sobre les variables de l’abandonament a 250 centres de l’ESO realitzat pel Consorci d'Educació de Barcelona. Durant l’acte, el cap d'Orientació Educativa del Consorci, Agustí Rubio, va assenyalar que "les pràctiques d'aula obertes, sense pauta, sense acompanyament, no donen bons resultats". A més, l’estudi apunta que "els alumnes dels centres que promouen l'hàbit lector presenten menys possibilitats d'abandonar".
A la jornada Salt fa xarxa pel Zero Abandonament, Raquel Aceitón, educadora social de l’Ajuntament de Manlleu, cas inspirador per les seves aliances comunitàries, va destacar que “fer extraescolars durant tot el curs, més comptar amb un estiu enriquit, són accions que ens ajuden a prevenir l'abandonament”.
Per la seva part, Anna Martín, tinenta d'alcaldia de l'Àrea d'Educació, Cultura i Comunitat del Prat de Llobregat, va explicar duran una taula rodona de l’acte de cloenda de la Setmana: “Nosaltres treballem des d’una mirada integral, des de la qual totes les entitats i referents juvenils poden ser la porta d’entrada dels joves en un servei de Noves Oportunitats Educatives (NOE). Treballar amb les entitats colze a colze fa que tinguem una proximitat amb joves i famílies molt més fàcil que la que tenim amb altres agents”.
"Els joves ho tenen clar i gran part de les seves propostes coincideixen amb l’OCDE"
Però si algú sap què necessita per continuar estudiant són, justament, els mateixos estudiants. Així ho han demostrat alguns dels tallers, com l’activitat d’Ombres de colors realitzada a l’Institut Miquel Biada de Mataró, o els múltiples tallers per escriure cartes als parlamentaris, que van culminar amb l’entrega de 300 cartes el dilluns 27 d’octubre als 135 diputats de la cambra. El president del Parlament, Josep Rull, acompanyat de la resta de la mesa, va rebre una representació dels joves. "Hi havia joves que quan vam començar a preparar l’activitat no creien que això arribaria enlloc ni ningú els escoltaria", recorda Alcalde.
Al llarg d’aquestes activitats, van cristal·litzar necessitats com començar la jornada escolar a les nou del matí -tal com demanen diversos estudis- tenir més oferta de beques i de cicles formatius o que els professors entenguin que cada estudiant és diferent i no una massa homogènia que rep instruccions de forma passiva.
En aquest sentit, molts joves destaquen la manca de motivació, la sensació de soledat i la manca d’orientació i d’atenció a la salut mental com a principals carències, així com els prejudicis i falta d’empatia d’alguns docents de secundària. En el marc de la campanya Per un país que no abandona, de fet, s’han recollit sentències rotundes que alguns joves i les seves famílies han escoltat al llarg de la seva vida, com “no arribarà enlloc”, “és una mala influència” o “no serveix per estudiar”.
"M’ha impressionat moltíssimcom de clar ho tenen els joves i com gran part de les propostes coincideixen amb les propostes de millora que ha fet l’OCDE", afirma Alcalde. En l’acte de cloenda de la Setmana, la directora va dir que el Departament d’Ensenyament podria “convidar els joves que han escrit a ser assessors del Govern, perquè saben molt bé què necessiten”. L’OCDE recomana, entre d'altres, que la repetició de curs, una de les principals preocupacions dels alumnes, sigui sempre l’últim recurs.
Per la seva part, Marc Alonso, de la cooperativa +Educació, encarregada del taller Ombres de colors realitzat a l’Institut Miquel Biada, on es faran cinc tallers més els mesos vinents amb els estudiants de PFI, assegura: “Hem vist que, pel que fa a l’autoestima, tenen pors i dificultats de cara al futur que són eines que el tutor pot utilitzar per treballar dins de l’aula també. No volem que tot això es quedi en una càpsula”.
"L'abandonament ha anat millorat però no com a conseqüència d'una política clara i valenta"
Activitats a Badalona, Artés, Mataró, Barcelona, Sant Boi, Canet de Mar, Vilafranca, Tarragona… Ha sigut una primera Setmana Zero Abandonament frenètica durant la qual "ha estat la societat civil la que ha plantejat als seus ajuntaments que el seu poble ha de lluitar contra l’abandonament escolar prematur", explica Alcaide, abans de destacar dos casos particularment rellevants: Cornellà va reunir tota la xarxa que han muntat per interpel·lar a l’ajuntament i Salt també està creant una xarxa que demana coordinació al consistori.
Durant la jornada de cloenda de la Setmana, el dilluns 27 d’octubre, la Consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, va anticipar que el pròxim 7 de novembre el Govern presentarà un Pla d’Acció contra l’abandonament escolar prematur, una estratègia de deu eixos per combatre aquesta problemàtica des de la lluita contra la segregació, el treball coordinat i l’increment de l’orientació.
Així i tot, Rosalina Alcalde considera que "les coses han anat millorant però no com a resultat d’una política clara i valenta contra l’abandonament", per la qual cosa la Plataforma Zero Abandonament es manté expectant a l'anunci. "Necessitem polítiques que vagin més enllà de l'àmbit curricular", rebla la directora.
Gràcies a:
La Setmana Zero Abandonament és una iniciativa organitzada i liderada per una àmplia xarxa de municipis, administracions públiques, entitats, centres educatius, col·lectius comunitaris i empreses compromeses amb la lluita contra l’abandonament educatiu.
Ajuntaments participants: Sant Joan Despí, Sant Celoni, Cambrils, Girona (Educació), Vilafranca del Penedès, Manlleu (Educació), Barberà del Vallès, El Prat de Llobregat, Granollers, Viladecans, Casal de Joves El Kanal (Artés), Mataró, Castelldefels, Badia del Vallès, Mollet del Vallès, Sant Adrià del Besòs, Tarragona, Canet de Mar, Vic, Santa Coloma de Gramenet, Vilanova i la Geltrú, Sabadell i Centelles.
Administracions públiques: Consorci d’Educació de Barcelona, Barcelona Activa, Oficina Jove Alt Urgell, Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) de Vilanova i la Geltrú.
Entitats i plataformes: Fundació Marianao, El Llindar, Mentora – Aquí seguim estudiant, Lecxit – Lectura per a l’èxit educatiu, Pere Claver Serveis Socials, Fundació SERGI, Programa Vitamina (Novact), Fundación Empieza por Educar, AFEV, Fundació Fem Pedagogia, Fundació Ciutat de Viladecans, CASC, SaóPrat, Fundació Èxit, Intermedia, Fundació Main, CC.OO., Martí Codolar, Plàudite Teatre – Espai d’Arts Escèniques, Ocell de Foc, EcoJove – Fundació Main, Fundació Privada Pere Closa, Fedaia, Fundació per a Joves La Carena.
Centres educatius: Institut Rocagrossa, CFA Balaguer, Institut Abat Oliva.
Col·lectius de la comunitat: JubicatFP – Associació de Jubilats de la FP.
Empreses: El despertador, PIMEC.
