Equitat educativa i Pressupostos: què diu (i què no) l’acord entre Govern i PSC?

El sistema educatiu català arrossega elevats nivells de desigualtat en molts àmbits als quals cal donar resposta de forma immediata: l’estatus socioeconòmic de l’alumnat condiciona amb força els resultats educatius i dictamina el seu accés al lleure educatiu i a les activitats escolars. Pel que fa a l’abandonament escolar prematur, aquest és més del doble entre els col·lectius més vulnerables, com ara joves d’origen migrat o procedents de famílies amb baix nivell d’estudis.

Catalunya es troba en un punt d’inflexió: o cap a l’aprofundiment de les desigualtats educatives, o bé cap a una educació de qualitat i generadora d’oportunitats per al conjunt de l’alumnat.

Els darrers anys, la inversió pública en educació ha augmentat com a resposta a la crisi de la covid-19, però encara estem en uns nivells insuficients. La inversió en educació es troba en un 3,6% del PIB, lluny encara del 4,2% del conjunt de l’Estat, del 4,6% de la UE i del 6% definit a la LEC.

Cal que la inversió educativa vagi inequívocament orientada a reduir dràsticament els nivells de desigualtat actuals.

Si volem una educació robusta, equitativa i de qualitat, cal que la inversió educativa de totes les administracions, especialment del Departament d’Educació, vagi inequívocament orientada a reduir dràsticament els nivells de desigualtat actuals. I que es prioritzin les polítiques adreçades a aquells col·lectius, centres i entorns educatius més vulnerables, els quals han sigut els més colpejats per la crisi.

• Continuem al capdavant dels països amb més joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris. Tot i la reducció dels nivells d’abandonament escolar prematur en els darrers anys, d’un 32,9% l’any 2008 a un 14,8% l’any 2021, la xifra de l’any 2022 mostra un nou augment: 16,9 %.
• Les proves de competències bàsiques de 4t d’ESO mostren un retrocés en els resultats dels alumnes catalans a conseqüència de la pandèmia, especialment en matemàtiques i anglès. La puntuació en aquestes proves ha caigut 9,1 punts en matemàtiques i 6,3 en llengua anglesa.
• Catalunya manté un dèficit estructural en l’oferta de programes de noves oportunitats, des del curs 2013-2014 fins al curs 2019-2020, hi ha vora 7.000 alumnes en Programes de Formació i Inserció (PFIs), que representa una taxa d’escolarització del 4,7%, lluny de la mitjana espanyola (8,3%).
• Els nivells de segregació escolar a Catalunya fa anys que són molt elevats en el context europeu i, tot i els avenços fets des de l'aprovació del Pacte contra la Segregació Escolar, no milloren. Aquests alts nivells provoquen baixos resultats educatius globals i fortes desigualtats.

Només aconseguirem superar l’estancament en què es troben alguns dels principals indicadors del nostre sistema educatiu apostant per una política de recursos més focalitzada, que parteixi d’un bon diagnòstic d’allà on es troben les necessitats del sistema i les principals palanques per aconseguir impactes duradors i significatius de millora.

Els Pressupostos de la Generalitat representaven una oportunitat per aconseguir que cap alumne quedi enrere del progrés educatiu.

En aquest context, els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2023 representaven una eina crucial i una oportunitat per revertir aquesta situació i aconseguir que cap alumne quedi enrere del progrés educatiu. Des de la Fundació Bofill, vam plantejar 6 àmbits i 11 mesures prioritàries d’inversió en equitat, una agenda d’apostes imprescindibles per reduir efectivament les desigualtats educatives.

Relacionat: Descarrega el document Pressupostos 2023: invertir en equitat per reduir les desigualtats educatives

La selecció d’aquestes línies d’actuació no exclou que s’hagi de continuar avançant i invertint en altres àmbits estratègics per al sistema educatiu, com ara l’etapa 0-3, la millora del benestar i les condicions en què les docents exerceixen la seva professió, o la formació al llarg de la vida, entre molts d’altres.

L’equitat educativa a l’acord per aprovar els Pressupostos

Un cop fet públic l’acord entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per aprovar el projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2023, hem llegit el document per conèixer millor quines de les propostes de política educativa recullen i a quins reptes educatius no fan referència o bé no concreten.

Contempla actuacions encaminades a donar resposta a 6 dels principals reptes d’equitat que té el sistema educatiu català? Reptes com reduir la segregació escolar, erradicar l'abandonament escolar, oferir suport educatiu, acabar amb el dèficit de finançament i fer realitat un sistema educatiu inclusiu.

1. Acabar amb el dèficit de finançament de l’educació i invertir a combatre les desigualtats

El sistema educatiu afronta els efectes de la pandèmia i de l’actual crisi econòmica sense haver recuperat els nivells d’inversió anteriors a la crisi de 2008. Catalunya inverteix en educació un 3,6% del PIB i, per exemple, en els darrers deu anys, la despesa en beques no universitàries ha passat del 0,53% del total de despesa educativa al 2,38%, però encara presenta dèficits de cobertura

En aquesta línia, l’acord entre Govern i el Partit dels Socialistes no fa cap referència a un augment pressupostari global, ni a beques per als alumnes de famílies amb menys recursos, ni tampoc a una política d’inversió ajustada a les necessitats socioeconòmiques i d’aprenentatge de l’alumnat.

2. Oferir suport educatiu per no deixar ningú enrere

Si volem un sistema educatiu de qualitat i capaç de millorar els seus indicadors d’èxit, és necessari garantir les oportunitats educatives del conjunt de l’alumnat, especialment d’aquells infants i joves amb més dificultats d’aprenentatge (necessitats educatives especials o per motius socioeconòmics).

El document de l’acord fet públic recull mesures per a l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu:

• Destinar 29,4 milions per a la contractació de monitors.
• 10,8 milions a les Unitats d’escolarització Compartida.
• 461 noves dotacions de mestres d’educació especial i orientadors que s’incorporaran durant el curs 22-23.
• 35,5 milions pels Plans de millora d’oportunitats educatives i els Plans educatius d’entorn.
• 20 milions per a la contractació de professionals d’atenció educativa especial (PAE), entre ells, orientadors, tècnics d’integració social, educadors socials i psicopedagogs, per reforçar l’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) per al conjunt del sistema educatiu pel curs 2023-2024.

Tanmateix, no es contemplen específicament mesures de suport als centres de major complexitat, ni un pla de recursos addicionals per aquest centres.

3. Erradicar l’abandonament escolar

Actuar contra l’abandonament és una política d’equitat de primer nivell, ja que són sobretot els infants i els joves d’entorns desafavorits els que més el pateixen. Una ampliació i millor planificació de l’educació secundària postobligatòria, més i millor orientació, ajuts i beques o segones oportunitats són crucials a l’hora de mantenir les oportunitats educatives d’aquests joves.

Pel que fa al repte de l’abandonament escolar, el pacte recull la següent mesura:

• Crear centres especialitzats en complementar l’educació parental i detecció precoç de l'abandonament escolar i la marginalitat.

Aquest és un pas endavant en la lluita contra l'abandonament, però encara insuficient per aconseguir erradicar aquest problema.

Relacionat: Infografia: L'abandonament escolar prematur a Catalunya, en dades

El document també recull actuacions orientades a la millora de l'oferta i planificació d'estudis secundaris:

Fixar com a prioritats de les polítiques de formació i qualificació professional de Catalunya per al proper any:

• Elaborar conjuntament amb les organitzacions patronals i sindicals més representatives en el marc del diàleg social permanent de la Comissió Rectora del Sistema FPCAT el primer Informe General de Prospectiva 2023-2026 que ha de servir com a fonament per incrementar l’oferta de places de formació professional a Catalunya ajustada a les necessitats formatives i a la demanda, incorporant, a la planificació de l’oferta, l’evidència disponible, a nivell territorial i sectorial i les conclusions aportades per l’Informe General de Prospectiva.
• Desplegar, a partir de la prospecció, els tres serveis bàsics del sistema: oferta formativa, acreditació de competències professionals i orientació formativa i professional. Desplegar el Protocol d’orientació professional aprovat en el marc de la Comissió Rectora del Sistema i doblar el nombre de persones assessores, prospectores i orientadores als centres de formació professional de cara el curs 2023-2024.
• Aprovar en el marc de la Comissió Rectora del Sistema el Pla d’Inversions Equipaments FPCAT 2035 i incrementar l’equipament d’FP degut a l’augment de l’oferta i a la necessitat de reposar l’obsolescència del material, per valor de 15 milions d’euros.

4. Avançar cap a un sistema educatiu equitatiu i de gratuïtat plena

És necessari incrementar el finançament per assolir de forma conjunta els dos principis bàsics que han de sostenir el sistema educatiu: el de gratuïtat plena de l’educació i el de l’equitat en l’assignació de recursos. El primer implica l’eliminació de qualsevol mena de copagament per tota activitat educativa lectiva en l’etapa obligatòria, el segon, sobre-finançar els centres de major complexitat perquè puguin fer front als desavantatges educatius del seu alumnat.

El document de l’acord fet públic contempla avançar en la gratuïtat en l’educació infantil:

Incrementar en 52,3 milions d’euros el finançament de les llars d’infants per a garantir la gratuïtat de l’I2 a totes les llars d’infants de Catalunya:

• 37,7 milions d’euros a les llars d’infant municipals per cobrir la previsió d’increment de places ocupades i blindar el retorn dels endarreriments pactats.
• 2,2 milions d’euros a les llars d'infants de titularitat del departament per cobrir tota la demanda.
• 12,4 milions d’euros per a la línia de subvencions a llars d’infants privades amb una dotació de 800 euros per alumne i curs a tot l’alumnat d’I2 de totes les llars d’infants privades de Catalunya, i amb un mòdul addicional d’uns altres 800 euros per a l’alumnat vulnerable d’I2, amb l’objectiu que aquestes subvencions reverteixin en els descomptes corresponents per a les famílies.

Però no contempla altres mesures encaminades a eliminar els copagaments per les activitats educatives lectives en l'etapa obligatòria (activitats complementàries, materials, sortides i colònies).

5. Assolir un país sense escoles segregades

Els elevats nivells de segregació escolar que té Catalunya impedeixen la millora dels resultats educatius dels alumnes, incrementen el risc d’abandonament escolar i deterioren la cohesió social.

L’acord entre el Govern i el PSC contempla:

• Destinar 58 milions d’euros a desplegament del Pacte contra la segregació escolar.

Però recull també un augment pressupostari per als concerts educatius sense condicionar aquest finançament públic a la corresponsabilitat compromesa en el Pacte contra la Segregació Escolar ni a la progressiva eliminació de quotes i contribucions familiars.

• Augmentar el pressupost per als concerts educatius en 39 milions d’euros en el pressupost 2023, mitjançant la millora del mòdul de funcionament (+28,1 milions d’euros) i l’increment per les despeses de funcionament (+10,9 milions d’euros).

6. Eliminar les desigualtats educatives també fora de l’escola

Participar en casals d’estiu, visitar museus, fer excursions, desenvolupar activitats artístiques, esportives o tecnològiques són fonts d’aprenentatge vital i d’enriquiment competencial que han de ser accessibles per a tots els infants i joves.

Gaudir d’activitats educatives fora l’escola depèn fortament de la renda familiar.

Les experiències que adquirim fora l’escola en activitats extraescolars o de lleure guarden una forta relació amb l’èxit educatiu, però gaudir d’aquestes activitats depèn fortament de la renda familiar. És crucial impulsar polítiques que garanteixin l’accés a experiències educativament riques per a tothom.

L’acord publicat destina una partida a millorar el finançament dels ensenyaments artístics:

• Incrementar en 6 milions d’euros la dotació per als ensenyaments artístics, millorant així el finançament per a conservatoris, escoles de música, escoles de dansa i escoles d’art, pagant bona part dels endarreriments compromesos.

Però no fa referència a cap mesura encaminada a garantir ajuts als infants i joves de famílies d'ingressos baixa per tal que puguin participar en aquestes activitats i d'altres extraescolars.

Relacionat: La Fundació Bofill reclama que els nous pressupostos de la Generalitat apostin per reduir el dèficit de finançament i inverteixin en equitat educativa

Altres mesures sobre educació

Es pot consultar el document complet de l’acord entre el Govern de la Generalitat de Catalunya i el Grup Parlamentari Socialistes i Units per Avançar per aprovar el projecte de llei de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2023 per llegir totes les mesures que contempla en l’apartat d’Educació (pàgines 13-15).