"Que hi ha una relació entre provisió privada de l'educació, mercantilització i desigualtats és ja un consens internacional"

Notícies

ENTREVISTA

La recerca internacional mostra que sense una regulació eficaç els models de provisió mixta (pública i privada subvencionada) com el català tendeixen a augmentar la segregació escolar i les desigualtats educatives.

Una regulació pública eficaç és un primer pas necessari per reduir-les o compensar-les, com ja han fet països del nostre entorn com Bèlgica, Xile o els Països Baixos. Catalunya arriba tard a aquesta onada internacional de reformes a favor de l’equitat. El decret de concerts actual, de l'any 1993, impedeix la planificació conjunta i no defineix clarament els deures dels centres concertats.

Per això, la Fundació Bofill defensem que cal revisar l’actual regulació dels concerts educatius. És responsabilitat de l'administració avançar cap a la governança pública del sistema educatiu per assegurar que tots els centres contribueixen als objectius d’equitat i a garantir el dret a l’educació de tot l’alumnat.

Clara Fontdevila, Adrián Zancajo i Antoni Verger són els autors de l’informe La concertada a debat. L’estudi analitza la regulació del model català de concerts i el compara amb altres sistemes educatius per identificar àmbits de millora i proposar reformes.

Actualment l’escola concertada a Catalunya representa el 31,5% del total de la matrícula i el 54,4% a Barcelona ciutat. És, de fet, un dels sistemes educatius de l’OCDE amb més pes de l’escola concertada. Com hem arribat fins aquí?

    Que el pes del sector concertat sigui tan elevat a Catalunya s’explica per diferents motius. Per començar, a Catalunya i també al conjunt de l’estat l’Església catòlica ha jugat històricament un paper molt central en la provisió educativa. El rol de l’Església es va veure especialment reforçat durant la dictadura franquista, quan l’Estat no va generar un sistema de provisió pública i universal, com sí que es va fer a altres països europeus després de la Segona Guerra Mundial. Aquesta infraestructura privada s’aprofita als anys vuitanta a través del sistema de concerts per expandir l’educació primària i secundària en un context de crisi econòmica i restriccions pressupostàries. Durant la Transició, la incorporació de les escoles gestionades per l’Església catòlica al sistema de concerts també es concep com un mecanisme per resoldre la tensió política entre els partidaris de la llibertat d’instrucció i aquells que apostaven per la necessitat de construir un sistema públic fort.

    “A Catalunya hi ha un sector de l’escola concertada que no rebria finançament públic en altres països o comunitats autònomes”

    Dit això, Catalunya té un percentatge de matrícula a centres concertats molt superior al d’altres comunitats autònomes, i especialment elevat a les àrees metropolitanes del país. Això s’explica per una política de concerts que ha estat molt expansiva durant molts anys i que ha comptat amb el suport de diferents governs de diferents colors polítics. Prova d’això és que el percentatge de matrícula a centres privats no concertats és molt reduïda, no només si ho comparem amb altres països del nostre entorn, sinó també respecte a altres comunitats autònomes com Madrid. A Catalunya hi ha un sector de l’escola concertada que no rebria finançament públic en altres països o comunitats autònomes.

    Relacionat: Consulta la infografia L’escola concertada a Catalunya, en dades

    És negatiu per si mateix que un sistema educatiu tingui molta escola concertada?

    El que ens diu l’evidència és que la combinació de provisió educativa pública i concertada tendeix a generar més desigualtats, per exemple, en termes de segregació i estratificació social entre centres educatius. Un informe recent d’Eurydice, que és l’organisme de Comissió Europea que s’encarrega d’analitzar els sistemes educatius, mostra clarament que com més elevat és el percentatge d’escola concertada, major és el nivell de segregació escolar.

    “Que hi ha una relació entre provisió privada, mercantilització i desigualtats en el sector educatiu és ja un consens a nivell internacional”

    Això s’explica, de manera molt resumida, perquè la presència d’una provisió privada finançada amb fons públics tendeix a amplificar les dinàmiques del mercat en l’educació. Com passa amb qualsevol bé públic, les dinàmiques de mercat en educació tendeixen a segmentar o facilitar la segmentació en funció de la classe social i tendeixen a aguditzar les desigualtats socials de partida. Malgrat tots els possibles matisos, que hi ha una relació entre provisió privada, mercantilització i desigualtats en el sector educatiu és ja un consens a nivell internacional, i una idea de la qual s’han fet ressò inclús organismes internacionals favorables a la participació de proveïdors privats al sistema educatiu. La pregunta que es fan aquests organismes ja no és si la provisió concertada és un risc en termes d’equitat, sinó què cal fer per evitar o compensar aquests riscos.

    El decret de concerts és de l’any 1993, anterior a la LEC. Què implica això?

    Implica que el sistema de concerts està regulat per un decret obsolet que no reflecteix els avenços dels darrers anys, ni permet fer front als desafiaments que planteja el model, especialment en clau d’equitat. Cal tenir en compte que tant el Pacte Nacional per l’Educació del 2006 com la LEC, de 2009, fan una aposta molt clara per una equivalència plena entre el sector públic i concertat, i per una major corresponsabilitat de la concertada en l’escolarització de l’alumnat vulnerable.

    “El sistema de concerts està regulat per un decret obsolet que no reflecteix els avenços dels darrers anys, ni permet fer front als desafiaments d’equitat actuals”

    Ara bé, tot i que aquests compromisos demanen una revisió a fons del paper de la concertada, no han anat acompanyats del desplegament normatiu necessari. Això genera una situació de desajust entre els principis recollits per la LEC i el marc regulatiu amb què es governa el sector concertat a la pràctica.

    Aquest desajust encara s’ha fet més evident els darrers anys, arran del Pacte contra la Segregació Escolar impulsat pel Síndic, que precisament identificava la regulació del sector concertat com un àmbit d’actuació clau. Igualment, certs principis introduïts per la LOMLOE també impliquen canvis en la regulació de la concertada. De nou, són plantejaments i objectius de sistema que no es plasmen en la regulació de concerts de 1993 i que requereixen una revisió de la normativa per poder-se materialitzar.

    Assenyaleu que els sistemes de provisió mixta, sobretot quan estan mal regulats, generen riscos importants. En què es tradueix això concretament?

    Bàsicament en la possibilitat que el model de concerts estigui eixamplant les desigualtats socials i sigui una barrera en la lluita contra la segregació escolar. Creiem que una evidència tan contundent i el fet objectiu que el model de concerts no estigui en línia amb els plantejaments de la LEC fa necessari obrir el debat sobre el model. Mantenir la situació actual no és sostenible.

    “El debat sobre l’impacte del model de concerts hauria d’estar superat, l’evidència al respecte és molt clara. Mantenir la situació actual no és sostenible.”

    El debat sobre l’impacte del model de concerts hauria d’estar superat, l’evidència al respecte és molt clara. Caldria, per tant, començar a parlar de quines reformes regulatives són necessàries per minimitzar o compensar els riscos en termes d’equitat i fer efectius els principis del Servei d’Educació de Catalunya, i de quins són els proveïdors privats que hi tenen cabuda.

    Països com Bèlgica, Xile o els Països Baixos que també tenen molta escola concertada han iniciat processos de reforma com el que plantegeu per a Catalunya. Per on caldria començar aquí?

    Efectivament, al llarg dels darrers anys veiem com molts dels països en què la concertada té un pes important han posat en marxa processos de reforma que busquen atenuar els problemes d’equitat que se solen associar a aquest model de provisió mixta. A grans trets, s’observa una tendència general cap a un major control públic dels sistemes de provisió mixta que permeti assolir majors nivells d’equitat i que el sector concertat s’alineï plenament amb l'interès públic.

    “S’observa una tendència general cap a un major control públic dels sistemes de provisió mixta per assolir majors nivells d’equitat”

    Òbviament, no hi ha receptes universals. De fet, aquesta mena de reformes s’han materialitzat en polítiques molt diverses en els diferents contextos que menciones. Ara bé, sí que s’observa que hi ha tres àmbits de reforma clau per aconseguir aquests objectius. Estem parlant concretament, del finançament dels centres educatius, l’entrada i sortida de proveïdors, i l’elecció escolar. La importància d’aquests àmbits d’actuació rau en el fet que són els que permeten incidir més directament sobre la segregació escolar i l'estratificació social entre centres concertats i públics.

    Relacionat: Consulta la infografia L’escola concertada a Catalunya, en dades

    La majoria de propostes que plantegem a l’informe s’inscriuen en aquests tres àmbits i inclouen mesures com la supressió efectiva de les quotes familiars, l’avenç cap a un sistema de finançament per fórmula, el reforç de la centralització del sistema d’admissions, o l’establiment de criteris de corresponsabilitat i gratuïtat en l’autorització i renovació de concerts.

    Aquestes reformes van en contra de la capacitat d'elecció de centre?

    Al contrari, aquestes reformes haurien de permetre que totes les famílies tinguessin una major capacitat d’elecció de centre efectiva. Cal tenir en compte que, més enllà de qüestions formals, les quotes d’escolarització i altres elements d’exclusió més subtils són barreres reals en l’elecció de centre per a moltes famílies, sobretot per aquelles més vulnerables sigui per raons socioeconòmiques o d’origen ètnic.

    “Les quotes d’escolarització i altres elements d’exclusió més subtils són barreres reals en l’elecció de centre per a moltes famílies, sobretot per a aquelles més vulnerables”

    Tot i això, també creiem que cal ser honestos. Algunes de les mesures proposades, com ara la reducció de la sobreoferta del sector concertat a través de la planificació conjunta o els criteris vinculats a la corresponsabilització en l’autorització i renovació de concerts, poden generar que algunes famílies vegin reduïdes lleugerament les opcions d’elecció. El repte és aconseguir fer compatible la capacitat d’elecció per part de les famílies i el dret a l’educació que, entre d’altres, passa per una escolarització equilibrada de l’alumnat vulnerable.

    En un context de davallada demogràfica com el que tenim, quins riscos implica l’actual regulació dels concerts educatius?

      Efectivament, la dinàmica de caiguda demogràfica obliga a preveure el tancament de línies i grups en els propers anys. Cal treballar perquè aquest redimensionament de l’oferta no afebleixi el pes de la xarxa pública i assegurar que qualsevol ajust es fa d'acord amb criteris d’escolarització equilibrada. Ara bé, hi ha alguns desajustos en la normativa que no faciliten aquesta tasca i, per tant, la pràctica administrativa actual no va necessàriament en aquesta direcció.

      “Els dos processos de preinscripció escolar fets després de l’aprovació del Decret d’Admissions no han fet efectiva la planificació conjunta de l’oferta pública i concertada.”

      Per exemple, els dos processos de preinscripció escolar fets després de l’aprovació del Decret d’Admissions no han fet efectiva la planificació conjunta de l’oferta pública i concertada. A conseqüència d’això, mesures de planificació com el tancament de grups han tendit a afectar de forma esbiaixada a la xarxa pública. Cal posar les condicions per evitar aquestes dinàmiques, fent efectiva l’equiparació de la planificació anual de places escolars entre el sector públic i el concertat i vetllant per la plena implementació del nou Decret d'Admissions.

      Representants de l'escola concertada que han criticat l’informe La concertada a debat apunten que el que cal és augmentar el finançament de les escoles concertades. És aquesta una mesura efectiva per evitar que l’important pes de l’escola concertada incrementi les desigualtats i la segregació?

      A l’informe mencionem que cal obrir un debat sobre el finançament de l’escola concertada. Tot i això, no creiem que la qüestió del finançament sigui l’únic factor que explica la desigual distribució de l’alumnat vulnerable entre la xarxa pública i concertada. De fet, alguns representants del sector concertat han intentat negar l’evidència sobre l'impacte del sistema de provisió mixta, per exemple, sobre la segregació escolar, a la vegada que apuntaven que una millora del finançament públic acabaria amb la segregació escolar entre xarxes. És, com a mínim, paradoxal.

      “Al contrari del que plantegen alguns sectors de la concertada, no creiem que una millora del finançament derivi, per si sol, en una reducció de la segregació”

      De fet, la qüestió del finançament i especialment de l’infrafinançament, afecta la xarxa concertada però també la pública. Respecte al finançament del sector concertat, el plantejament que fem a l’informe és que aquest no és un debat que pugui separar-se de la qüestió de la corresponsabilitat. Al contrari del que plantegen alguns sectors de la concertada, no creiem que una millora del finançament derivi, per si sol, en una reducció de la segregació entre sectors. És per això que defensem que el debat sobre finançament s’ha de vincular al compromís amb una major corresponsabilització del sector concertat i a la posada en marxa de mesures que permetin assolir-lo.

      Caldria ser més estrictes en l’autorització i renovació de concerts educatius?

      Absolutament. Els procediments i criteris d'autorització de concerts haurien de ser un àmbit de reforma prioritària. Com comentàvem abans, a Catalunya s’ha tendit a una política de concertació expansiva. Això explica que, dins el sector concertat, hi hagi un grup de centres que busquen una certa exclusivitat social, i que, per tant, tenen un projecte de centre, i una política de quotes coherents amb aquest objectiu. No té sentit que aquests centres formin part del règim de concerts.

      “A Catalunya s’ha tendit a una concertació expansiva. Els procediments i criteris d'autorització de concerts haurien de ser un àmbit de reforma prioritària.”

      Més enllà dels centres amb un projecte educatiu excessivament costós i clarament elitista, el sector concertat és molt heterogeni i divers en termes de quotes o de corresponsabilitat. Respectant l’autonomia dels centres educatius, el que cal és una política de concerts que fixi clarament quina ha de ser l’orientació dels centres privats finançats amb fons públics.

      Una política de concertació en clau d’equitat ha de poder assegurar que només estan dins el règim de concerts aquells centres amb una voluntat inequívoca de servei públic i, per tant, compromesos en la lluita contra la segregació escolar. Això passa necessàriament per aplicar una sèrie de criteris relatius a la corresponsabilització i la gratuïtat, tant en l’autorització com la renovació de concerts. En aquesta mateixa línia, cal preveure mecanismes de sortida del règim de concerts que facilitin la integració a la xarxa privada independent dels centres que no vulguin adherir-se a aquests principis.

      Si vols saber-ne més:

      Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

      Acceptar