Vídeo: “No tots els joves tenen la mateixa xarxa familiar, per això necessitem més referents dins i fora l’escola”

Eva Bach és pedagoga, mestra i pionera a Catalunya en la introducció de l’educació emocional a l’escola i a casa, des dels centres i les famílies. Autora de múltiples llibres sobre educació emocional com Adolescents: Quina meravella!, Educar per estimar la vida, Com cuidar la salut emocional, Disbarats emocionals: ja n’hi ha prou! i Mares i pares influencers: 50 eines per entendre i acompanyar adolescents avui, del que és co-autora amb Montse Jiménez. Jiménez és filòloga i especialitza en lideratge i innovació pedagògica, porta la direcció pedagògica del centre Vedruna-Prats de la Carrera a Palafrugell i combina la seva tasca docent amb la formació a professorat i assessorament pedagògic.

“Els adolescents porten el foc d’una vida nova, i mirar l’adolescència així és molt diferent a mirar-la carenciada”

• Descarrega’t la publicació: Acompanyar en els estudis: Orientacions per a famílies amb adolescents

Les dues també són autores de 10 consells per escollir estudis, un decàleg perquè els joves triïn el seu futur de forma conscient i amb confiança. L’orientació que reben els alumnes és un important condicionant de les seves trajectòries educatives. L’entorn, els referents adults i les xarxes més properes a un jove són claus en el moment de prendre la decisió de continuar estudiant, i com fer-ho. 

Parlem amb elles per entendre millor l’adolescència, les claus d’una bona comunicació efectiva adult-adolescent i com podem acompanyar més i millor als joves. Des de l’escola, les famílies i també abordant el paper del sistema.

Construint les bases per la gestió emocional

Les dues expertes destaquen la importància de començar a treballar els significats i la gestió emocional amb els nens des de ben petits. Això no només ens ajuda a entendre com viuen les emocions, sinó que també marca la base per a futures decisions i actituds. "És important començar a compartir significats des que els nens ja són més petits. Com viuen ells la gestió de les emocions, quin és el concepte d'èxit que ells tenen, on s'emmirallen, i treballar perquè allò que a tu no t'ha sortit bé o en el que no has reeixit no ho projectis en el teu fill o filla".

Per Eva Bach, aquest primer pas és clau perquè des de la infància es construeix una visió del món que pot influir en la manera com afrontem els reptes més endavant. I no tot és fàcil en el camí cap a l’autonomia.

Els errors i la rebel·lió són parts integrants del procés d’autodescobriment, tal com assenyalen les autores. “Tots els canvis en l’adolescència que a vegades demonitzem, no són immaduresa, són canvis cerebrals necessaris perquè els joves puguin adquirir habilitats que seran essencials a la vida”.

• Relacionat: Donar eines per garantir itineraris: com les famílies poden prevenir l'abandonament escolar

Els joves han d’explorar, equivocar-se i aprendre sense sentir-se condemnats en cada error: “Hem sancionat molt la cultura de l'error, també, des de l'educació, tant de mares i pares com a l'escola. I quan acompanyes trajectòries vitals, l'error ha de ser part del camí”. Permetre als joves experimentar els seus errors és fonamental per construir la seva autonomia i resiliència. “És important deixar-los conduir la seva vida, perquè si volem reprimir, o prohibir, totes aquestes actituds acabaran sortint i frustrant al jove”.

"Els joves necessiten adults que siguem far i que siguem port. Un far ens orienta, ens marca uns límits, i un port que acull, un espai de repòs després d’una travessa"

Ser far i ser port: Un referent que inspira

Els adults tenen un paper decisiu en tots aquests processos vitals, i en els moments de presa de decisions sobre futurs acadèmics. L’acompanyament adult no tracta només de transmetre coneixements, sinó de ser algú proper, que connecti amb el seu món interior i que serveixi de guia sense imposar. "Ens oblidem d’una cosa que els hem de dir molt clarament als joves i també a les seves famílies, és que és la seva vida i els hem de passar el dret d'agafar-ne les regnes", afirma Eva Bach.

Les dues autores recorren a una metàfora per expressar aquesta responsabilitat: "Hi ha una cosa que diem en el llibre i que és molt bonica. Els joves necessiten adults que siguem far i que siguem port. Un far ens orienta, ens marca uns límits, ens diu on comença la terra, on comença el mar. I un port que acull, un espai de repòs després d’una travessa, encara que hi hagi mala mar”.

Però, com s’esdevé un bon referent? “Sempre diem que necessita dues coses: ser un referent de bons valors, virtuts i capacitats i ser un referent atractiu, algú que desprèn salut, emocions equilibrades i és capaç d’encomanar-ho al seu voltant.

• Recupera l’acte: Capacitar famílies, reforçar futurs: Claus per la continuïtat educativa

Les xarxes de suport, essencials: “Sols no podem”

En aquest context, la importància d’una xarxa de suport sòlida que impliqui no només la família, sinó també l’escola i la comunitat, és essencial: "A vegades la primera xarxa és la família, però no sempre tenim els joves que tenen aquesta xarxa de suport. I aleshores, l'escola moltes vegades és casa". I, per Jiménez, això vol “un esforç de totes les polítiques, de l’administració, des de benestar social, i des de molts àmbits”.

L’entorn educatiu actual es troba en una situació de manca de recursos que posa de relleu la necessitat de prioritzar el benestar de les persones: “A l'escola actualment ens falten mans, i suports en formació que no és només en coneixement, sinó vinculada a cuidar el benestar. Sols no podem, no podem els centres i no poden només les famílies. D’aquí la importància de projectes que tinguin en compte la comunitat i que poden intervenir com a referents.”

• Relacionat: "Feia anys que la cosa no anava bé amb el meu fill i Mentora ha sigut l'interruptor"

Els projectes de mentoria, per exemple, es presenten com a iniciatives clau per a connectar els joves amb referents de proximitat, que poden actuar com a pont entre diferents mons i experiències: “És un referent més que acompanya l'adolescent”, i que pot ser essencial per reduir les desigualtats socials i garantir que tots els joves tinguin l’oportunitat descobrir-se.