El Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB) i el Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) han presentat les dues darreres recerques publicades per la Fundació Bofill sobre abandonament escolar prematur, que analitzen l'abandonament a final de l'ESO i durant l'educació postobligatòria.

• L'abandonament a 4t d'ESO: les desigualtats en la transició a l'educació postobligatòria
• L'abandonament al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà

En una sessió celebrada a l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona aquest 22 de maig, la resposnsable dels projectes de Zero Abandonament de la Fundació Bofill, Elena Sintes, i un dels autors dels informes, Adrián Zancajo, van assenyalar que per primera vegada es disposa de dades molt concretes sobre el moment, el perfil i la trajectòria de les persones que abandonen prematurament els estudis, a partir del seguiment de les dades del Registre d’Alumnes de Catalunya (RALC) i d'una anàlisi longitudinal i amb dades poblacionals sobre l’abandonament. També de les desigualtats entre grups d’alumnes i centres, així com territorials, que impacten en aquest fenomen, que és un dels principals problemes del sistema educatiu que manté Catalunya per sobre la mitjana de la UE.

Prop de 10.000 joves deixen els estudis després de l'ESO

Zancajo va destacar que prop del 12,5% de l’alumnat no fa el pas a l’educació postobligatòria després de cursar 4t d’ESO, gairebé 10.000 joves cada any, però el percentatge s’enfila fins al 30% entre l’alumnat en situació de vulnerabilitat social i educativa i arriba al 43% en el cas dels alumnes amb necessitats educatives especials (NESE A). També hi ha fortes desigualtats per gènere i origen: els nois abandonen més que les noies, però les noies d’origen estranger tenen unes taxes d’abandonament molt semblants a les dels nois del mateix origen i força més altes que les de les noies natives. La repetició de curs també és un dels factors que més incrementa el risc d’abandonar els estudis.

El 25% d'instituts acumulen el 50% d'alumnat que abandona

Una dada preocupant que també assenyala la recerca és que en una quarta part dels centres catalans s'acumula la meitat de l’alumnat que no fa el salt a la postobligatòria. En els centres de màxima complexitat, gairebé un de cada quatre alumnes no transita cap a l’educació postobligatòria, la qual cosa demostra que una concentració molt elevada d’alumnat estranger, NESE i repetidor amplia les probabilitats d’abandonar.

• INFOGRAFIA: 5 claus per entendre l'abandonament escolar a 4t de l'ESO a Catalunya

Més de 13.000 alumnes abandonen cada any el Batxillerat i la Formació Professional

Pel que fa a l’educació postobligatòria, Zancajo va reiterar que el primer any és clau, tenint en compte que dos terços dels abandonaments tant al Batxillerat com als Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM) es concentren en aquest període, en el qual també hi ha una elevada mobilitat d’alumnat que opta per canviar d’opció formativa.

En els CFGM, es detecta que l’alumnat de més edat tendeix a abandonar més que els qui hi accedeixen directament després de l’ESO. De fet, les persones joves que segueixen una trajectòria lineal, és a dir, que passen de l’ESO a l’educació postobligatòria sense interrupcions, mostren unes taxes d’abandonament significativament més baixes. La concentració d'alumnat que abandona continua sent un problema després de l'ESO. Els centres de batxillerat o FP que compten amb més concentració d’alumnat vulnerable tenen un 22% d'abandonament pel que fa al batxillerat i un 25% als CFGM.

• INFOGRAFIA: L’abandonament a batxillerat i formació professional, al detall

Orientació i acompanyament per reduir l'abandonament escolar

D'entre les propostes que recullen les recerques, i que s'integren també en la proposta de Pla de Xoc per fer front a l'insostenible abandonament escolar prematur, Zancajo va defensar la necessitat d’un sistema d’orientació educativa i d’acompanyament personalitzat, amb programes de mentoria i seguiment al llarg de tota la trajectòria formativa. També va subratllar la importància d’identificar de manera proactiva l’alumnat en risc mitjançant les proves de competències bàsiques, per tal d’aplicar programes de reforç tant durant l’ESO com en l’etapa postobligatòria.

Per altra banda, va explicar que l’impuls de trajectòries educatives lineals, que facilitin la transició directa de l’ESO als estudis postobligatoris, i reforçar les opcions formatives per a joves i adults, contribuiria a facilitar que més joves continuïn estudiant. Va remarcar la necessitat de millorar la inclusió educativa, amb mesures com la reserva de places per a l’alumnat amb necessitats educatives especials, el reforç dels dispositius d’inclusió i un traspàs eficient d’informació entre centres, i va assenyalar la importància d’intervenir específicament en els centres de màxima complexitat, ajustant el finançament a la composició de l’alumnat i amb una oferta educativa adequada a les seves necessitats socials i educatives.