Els principals debats i reptes del pensament crític a l’educació

El passat 21 de novembre va tenir lloc a la nostra seu la primera trobada d’experts del projecte #somcrítics. Va ser una oportunitat per compartir i valorar els reptes i oportunitats del context educatiu català a l’hora d’impulsar el pensament crític d’una manera més generalitzada, profunda i compromesa. També va haver-hi temps per un treball creatiu on es van dissenyar propostes concretes i ambicioses que compartirem en les properes setmanes amb totes vosaltres.

La sessió va tenir 3 fases diferenciades:

Diagnòstic empàtic: primer de tot cal posar-se a la pell dels protagonistes de la comunitat educativa. Així, pel que fa al pensament crític, vam compartir quines són les pors, motivacions i necessitats de les docents, de l‘alumnat, i d’altres actors. Algunes de les pors del professorat que s’han esmentat són la reticència a sortir-se del currículum, el risc de que la dinàmica del debat es descontroli, la manca de formació prèvia i de pràctica en les metodologies, l’encaix dins del centre educatiu, la percepció externa de que educar en el pensament crític és adoctrinar... i les principals motivacions: promoure el pensament complex, i motivar a l’alumnat a comprometre’s amb l’acció social.

De l’alumnat, s’han identificat preocupacions com el risc de no disposar d’habilitats per dialogar i debatre activament, a no tenir prou criteri, i com a motivacions el fet de poder parlar de temes del seu interès a l’aula, trobar un espai on poder reflexionar sobre les decepcions que tenen del món i sobre les incerteses del futur, per aprendre per si mateix, per diversificar les metodologies educatives, comprendre millor qui són, i ser escoltats. També s’ha posat l’accent en tenir un aprenentatge més rellevant i significatiu. 

Diana de reptes: A partir de les troballes més rellevants sorgides al procés d’empatia, calia definir quins eren els reptes més interessants, pertinents i prioritaris per promoure el pensament crític. La diana va permetre fer un filtratge per centrar les energies creatives en els reptes més prioritaris.

Els reptes que els experts han considerat més prioritaris són: 

• Com construir un relat comú sobre el pensament crític i com connectar-lo amb la innovació educativa transformadora?
• Com superar les inèrcies, els obstacles, les pors i les resistències al canvi dels diferents actors de la comunitat educativa?
• Com assegurar que els docents tinguin el perfil de formador crític?
• Com generar les condicions per a que el pensament crític arreli als centres?
• Com aconseguim que el centre i el context (barri, ciutat) segueixi la lògica del pensament crític?
• Com avaluar el pensament crític?

Generadora de propostes: Finalment, els equips de participants van generar dotzenes de propostes per tal d’impulsar el pensament crític a l’educació.

De la gran quantitat de propostes formulades, es destila una visió majoritària de que la promoció del pensament crític és una responsabilitat compartida d’una gran varietat d’actors. Durant les properes setmanes les seguirem treballant col·laborativament amb els participants al seminari per finalment publicar les propostes resultats en obert cercant que s'ampliï el debat i la incidència de les mateixes.

Si vols crear les teves pròpies propostes per a promoure el pensament crític, pots descarregar les eines emprades a la sessió fent clic aquí.

La dinàmica de diàleg i treball de co-creació va donar també per encetar (però no tancar) alguns debats que són elements clau per a la concepció del pensament crític a l’educació:

• Com definim el pensament crític? Quines habilitats hi estan implicades?
• Quin ha de ser el rol del mestre com a facilitador?
• Com posicionar-se entre la neutralitat i la beligerància?
• Com aprofitar l’ús de temes controvertits com a font d'aprenentatge?
• És el pensament crític una competència, o no?
• Com eixamplar el pensament crític com a estratègia de centre?
• Com enfortir xarxes i la col·laboració entre centres?
• Com enfortir la formació inicial i contínua del professorat?

… entre d’altres, que seguirem tractant a les properes activitats del projecte.

El seminari va comptar amb persones referents en l’àmbit del pensament crític, des de posicions i experiències diferents: administració, recerca, docència, comunicació, etc. Aquest és l’equip d’experts amb el que vam tenir el privilegi de comptar: L’Antoni Santisteban (Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials – UAB), l’Enric Prats (Grup d’Educació Moral – UB), la Francina Martí (Rosa Sensat), l’Irene de Puig (Filosofia 3/18), en Jaume Carbonell (periodista en temes educatius), en Jaume Funes  (periodista i psicòleg), en Jordi Nomen (Professor de filosofia i ciències socials a secundària, filo 3/18), en Jordi Rodón (Departament d’ensenyament, secció de formació), la Mar Cano (Professora d’anglès a secundària, Thinking-Based Learning), la Maria Monzó (Direcció de Justícia Global i Cooperació Internacional), la Neus Bartrolí (Professora de llengua a secundària, temes controvertits), la Núria Tria Parareda (Càtedra Ethos – URL) i la Pilar Lleonart (Institut Municipal d’Educació de Barcelona).

 Seguirem plantejant-nos preguntes i formulant propostes. Mentrestatn, us convidem a seguir connectats a les novetats del projecte i a dir a la vostra a les xarxes amb l’etiqueta #somcrítics.