La Fundació Bofill reivindica els beneficis de l’educació 0-3 en una ponència al Ministeri d’Educació amb totes les comunitats autònomes
03/04/2025
Ha presentat “La educación que vence a la pobreza” a la ponència del Plan de impulso a la escolarización en el primer ciclo de educación infantil del Ministeri d’Educació, al costat de la Plataforma de Infancia.
A l’estat espanyol hi ha fortes diferències d’accés a l’escolarització infantil: el 40% de les famílies amb menys recursos hi accedeixen, un percentatge que pot arribar al 70% en famílies amb una renda més elevada.
- RELACIONAT: 'L'educació venç la pobresa' (resum executiu)
La Fundació Bofill ha presentat les polítiques educatives que permetrien revertir les actuals desigualtats en l’accés a l’educació 0-3. Ho ha fet el cap de projectes Miquel Àngel Alegre, coautor de “L’educació venç la pobresa”, al costat de Plataforma de Infancia i davant del ministeri d’educació i de totes les administracions autonòmiques.
L’educació 0-3 és la primera de les 10 polítiques educatives que recull la publicació, que té també la seva versió estatal, i Alegre l’ha presentat en el marc de la ponència sobre el Pla d’impuls a l’escolarització del primer cicle d’educació infantil organitzat per la Subdirecció General de Cooperació Territorial i Innovació Educativa del Ministeri d’Educació.
Una etapa d’oportunitats que actualment accentua les desigualtats
“A Espanya, un cop s’acaben els permisos per paternitat o maternitat, fins als 3 anys no hi ha cap garantia de provisió educativa”, ha recordat Alegre. Aquest parèntesi fins l’inici del dret universal està lluny de països com Finlàndia, Dinamarca, Suècia, Eslovènia o Alemanya, on existeix garantia de provisió des que s'acaben els permisos parentals, a partir del primer any de vida de l'infant.
Font: European Commission / EACEA / Eurydice (2025), Key data on early childhood education and care in Europe, pp. 57.
Alegre ha detallat l’evidència que hi ha en l’impacte que tenen les polítiques d’accés al primer cicle d’infantil per la millora de les trajectòries, a partir del desenvolupament cognitiu (sobretot lingüístic) i les competències socioemocionals (la cooperació, l’autoconfiança o en comportament).
Uns beneficis que es poden atribuir a programes o intervencions intensives a partir del primer any de vida i que són especialment rellevants i sostinguts entre infants en situació de pobresa o exclusió social. Alhora, les polítiques d’accés al 0-3 també repercuteixen positivament en l’ocupació laboral de les mares, amb creixements del voltant dels vuit punts percentuals.
Una bona cobertura no es tradueix en una escolarització justa
Amb un 71% d’escolarització infantil el curs 2022-23, l’estat espanyol està en una bona posició a nivell europeu. Però hi ha moltes diferències: les famílies de més renda escolaritzen els fills i filles un 60%, mentre que en les de menys renda no arriba al 40%.
També hi ha força diferències per comunitats autònomes: el 90% d’escolarització als dos anys d’Andalusia, Madrid o el País Basc, contrasta amb el 50% de Canàries, Murcia i Astúries.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Eurostat
Aquestes diferències fan que sigui en aquesta etapa “quan més es noten les desigualtats per origen en l'accés a les oportunitats educatives”, ha explicat Alegre. Parlem d’una bretxa que pot arribar als 30 punts de diferència entre els nivells d’escolarització 0-3 dels infants de famílies riques i pobres. Comporten punts de partida desiguals en l’inici de l’escolarització obligatòria i una oportunitat perduda per compensar les transmissions familiars desiguals, per raó econòmica i de capital social i cultural. Aquesta bretxa és especialment rellevant amb els actuals nivells de pobresa infantil, que supera el 34%.
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la Encuesta de Condiciones de Vida, 2024.
- RELACIONAT: Clam de les entitats socials catalanes per unes polítiques educatives que frenin la pobresa infantil
Objectiu 2030: 75% d’escolarització dels infants en risc de pobresa
Per tal de reduir aquests nivells desiguals en l’accés, Alegre ha plantejat, tal com recull “La educación que vence a la pobreza”, fixar-se l’objectiu que el 75% de la població infantil pobre o en risc de pobresa i exclusió social s’escolaritzi al primer cicle d’infantil al 2030.
La publicació planteja un Pla estatal de suport a les comunitats autònomes i municipis per a polítiques locals i recursos educatius. Contempla avançar cap a la universalització, per ampliar l’oferta a les zones on més falta fa, i activar la demanda, a partir de la detecció directa de famílies vulnerables i un principi d’equitat en la provisió, a partir de la gratuïtat i d’un sistema de tarifació social de preus públics.
Alegre també ha reivindicat la necessitat d’assegurar la qualitat del servei amb ràtios, continguts i professionals adequats, la integració del centre infantil com a espai d’orientació per a les famílies, flexibilitat per adequar-se a les necessitats de conciliació i criteris de servei públic en el cas que sigui necessari concertar per assegurar la provisió del servei es faci amb criteris de servei públic.
175 milions d’euros per a les comunitats autònomes
Al llarg de la ponencia Pla d’impuls a l’Escolarització del primer cicle d’infantil, que ha comptat també amb altres intervencions i taules rodones sobre l’evidència dels beneficis en aquesta etapa, el ministeri ha anunciat, de cara als exercicis 2026 i 2027, la mobilització de 175M€ (co-finançats entre el Ministerio i el FSE) a les comunitats autònomes, per tal d’ampliar l'accés d’infants en risc de pobresa al primer cicle d’educació infantil.