Actualment l’escola bressol es troba al centre del debat polític. D’una banda, això es deu al fet que representa el recurs més estès en l’atenció a la petita infància. De l’altra, l’evidència la situa com un dispositiu que contribueix significativament a garantir la igualtat d’oportunitats. En el context de descens demogràfic actual, Catalunya ha apostat per estendre’n la gratuïtat com un mecanisme per consolidar una participació social més significativa dels estrats més vulnerables. Alhora, la Unió Europea ha mobilitzat recursos per assolir uns mínims en la seva cobertura.
En l’article se situa l’escola bressol en el seu disseny competencial i es dibuixen la dinàmica i l’estat actual des de la perspectiva de la naturalesa pública o privada, des d’una òptica d’equitat social i des d’una perspectiva d’equilibri territorial. Seguidament, s’analitzen els efectes de les polítiques públiques impulsades en la seva transformació. En concret, s’avalua l’aposta de la Generalitat de Catalunya per oferir gratuïtament el darrer curs del primer cicle de l’educació infantil i s’examina l’impacte dels fons europeus en la mobilització de places públiques. Finalment, les autores detallen algunes recomanacions adreçades a millorar la governança del sistema i a ampliar-ne la capacitat i l’impacte. A més, es plantegen algunes consideracions en relació amb el model de prestació del servei.
Equip implicat
Contingut relacionat
