Moisès Esteban
Director Institut de Recerca Educativa i professor d'Educació i Psicologia (UdG).
Veure’n més
Moisès Esteban-Guitart, catedràtic de Psicologia de la UdG, explica els principals continguts i les propostes del capítol que ha escrit per a l'Anuari 2020: "L’articulació d’espais i temps educatius: les trajectòries personals d’aprenentatge com a focus de l’acció educativa."
Relacionat: La Fundació Bofill alerta de l’estancament del sistema educatiu
L’Anuari 2020: L’Estat de l’educació a Catalunya revisa els principals indicadors sobre la realitat del sistema educatiu català i aporta propostes al voltant dels desafiaments que planteja la necessitat d’avançar cap a una educació de qualitat i generadora d’oportunitats per al conjunt de l’alumnat.
Vols saber-ne més?
Transcripció del vídeo:
Per què són importants les trajectòries personals d’aprenentatge?
Jo crec que hi ha un consens considerable i aquest anuari n'és un testimoni de concebre el fenomen, el procés educatiu diria jo, no només al llarg de la vida sinó també a l'ample de la mateixa i això ens invita, ens suggereix, situar les trajectòries personals d'aprenentatge en el centre i el focus de l'actuació educativa.
Què són les trajectòries personals d’aprenentatge?
Jo crec que aquí el concepte de trajectòria, itinerari, camí, no cal entendre’l com el punt de connexió
entre un suposat inici i un final o una acumulació de certificats o titulacions o una línia progressiva
direccional, sinó més aviat com una connexió d'experiències d'aprenentatge que es donen en diferents contextos educatius i en diferents pràctiques i que estan promogudes i sostingudes per interessos particulars i per determinats projectes de vida de tipus acadèmic, professional, cívic i que suposen la vinculació de les decisions de l'aprenent, de l'acompanyament social que té, dels seus interessos, amb les oportunitats, recursos i equipaments que té al seu abast, socials, comunitaris i educatius.
Què es podria fer per potenciar les trajectòries personals d’aprenentatge?
Jo crec que el focus de la intervenció i de l'actuació educativa ha de comprendre almenys tres nivells d'anàlisi:
1. un primer a nivell micro, a nivell d'aula. Disposem, de fet, de diferents recursos, experiències i
estratègies de personalització educativa que tenen en compte els interessos, les necessitats i les
decisions dels aprenents i les incorporen en plans personals d'aprenentatge i en processos de
diversificació curricular.
2. A un altre nivell seria a nivell meso, a nivell de xarxes educatives intersectorials i
multiprofessionals en les quals s'incorpora l'àmbit d'actuació educativa de l'àmbit local a través
de projectes estratègics, diria jo, en el qual com a mínim ens hem de plantejar qui som. Per tant,
fer un diagnòstic d'on estan les oportunitats, els agents socials, educatius, comunitaris d'una
determinada població, d'un determinat territori. On estem, una avaluació compartida. Què
volem, unes línies prioritàries d'actuació educativa. Com volem arribar-hi. I, finalment, com
volem millorar i per tant com avaluem també tots aquests processos educatius.
3. I finalment tot això requereix de determinades situacions, jo diria que socials i materials també i
en aquesta línia des d'una perspectiva més macro parlaria d'una redistribució de competències,
recursos, a partir dels consensos educatius existents però sota un nou concepte, un nou consens
educatiu. I aquí crec que valdria la pena recuperar i reivindicar principis que ja estan al Pacte
Nacional d'Educació del 2006, que probablement s'hauria de reactualitzar, però principis com el
de coresponsabilitat competencial, el principi de subsidiarietat, d'autonomia local i en definitiva
donar reconeixement i competència educativa a l'àmbit local, que és el que més fàcilment pot
identificar, dissenyar i articular trajectòries personals d'aprenentatge.