100 dies per propulsar una educació connectada amb la recerca

L’educació és un àmbit de política pública de primer ordre. Per garantir que aconsegueix millorar l’equitat i la qualitat del sistema, cal que es fonamenti en coneixement rigorós sobre l’efectivitat i l’eficiència de les diverses mesures i en projeccions robustes sobre els escenaris i els reptes que s’obren en un futur. De la mateixa manera, l’exercici professional en totes les baules del sistema educatiu és tan fonamental que sembla imprescindible posar la recerca rellevant per al seu desenvolupament a l’abast tant de mestres i educadors com de tècnics i responsables de programes i polítiques.

Relacionat: Llegeix la sèrie 100 dies pel canvi educatiu

Aquesta recerca ja existeix. En les darreres dècades, gràcies a la col·laboració entre docents i investigadors, hem acumulat molt de coneixement sobre com aprenen les persones. Igualment, cada cop sabem més sobre la relació entre educació i desigualtat social, i respecte a l’efectivitat de moltes estratègies i mecanismes d’organització dels sistemes educatius per avançar en la seva qualitat i equitat. De fet, una de les fortaleses de les propostes que conformen l’agenda “Com transformar el sistema educatiu” és que estan basades en evidències generades per la recerca en educació.

El vincle entre la presa de decisions en educació amb la investigació és molt feble, i aquesta infrautilització del coneixement disponible suposa una greu pèrdua d’oportunitats

Ara bé, a Catalunya, ara per ara, el vincle entre la presa de decisions en educació (a nivell de centre o d’aula, i també de política educativa) amb la investigació és molt feble. Malgrat que l’interès de professionals i recercadors per col·laborar és cada vegada més gran, aquesta connexió segueix sent totalment dependent de la motivació i la voluntat individual de docents, equips directius, responsables de programes i investigadors. Aquesta infrautilització del coneixement disponible suposa una greu pèrdua d’oportunitats pel país.

Sabem, però, que hi ha maneres de resoldre-ho. Altres països ja estan treballant en programes i mesures per connectar de manera sistemàtica la pràctica i les polítiques educatives amb el coneixement procedent de la recerca.

Les dinàmiques pròpies del món acadèmic sovint no afavoreixen la producció de coneixement aplicat que serveixi per donar resposta als reptes pràctics dels docents o dels responsables polítics. Per això, hi ha països com Bèlgica o els Països Baixos que s’estan dotant d’instruments i dedicant recursos a fomentar la generació de recerca que respongui directament a les problemàtiques dels centres i el sistema educatiu. Per exemple, a través d’incentius o finançament específic per a fer-ho.

La necessària i urgent transformació del sistema educatiu ha d’anar acompanyada d’una aposta pel coneixement i el rigor que permeti emprendre mesures de manera fonamentada

Com dèiem, però, ja disposem de molt de coneixement útil i, així i tot, aquest no arriba a ser conegut pels professionals. Per això també s’estan desenvolupant iniciatives ambicioses per transferir els resultats de la recerca als agents clau de l’educació de manera sistemàtica, àgil i comprensible. Amb grans plataformes que recullen recursos, formació i accés a assessorament per part de personal expert, com ho és The Education Hub, dirigida als docents de Nova Zelanda, o a través de xarxes d’aprenentatge entre centres educatius, com ho és la Research Schools Network del Regne Unit.

Finalment, alguns països van una mica més enllà: l’Every Student Succeeds Act (2015), als Estats Units, dona prioritat a la implementació de programes que hagin demostrat resultats positius en avaluacions rigoroses o que estiguin fonamentats en recerca. Per accedir a determinats fons de finançament, fins i tot es requereix que els programes demostrin generar impactes positius en els resultats acadèmics, les competències socioemocionals o l’assistència a l’escola de l’alumnat.

La necessària i urgent transformació del sistema educatiu ha d’anar acompanyada d’una aposta pel coneixement i el rigor que permeti emprendre mesures de manera fonamentada, en línia amb el que sabem gràcies a la recerca, i que al mateix temps possibiliti l’aprenentatge continu del sistema i del conjunt d’agents educatius. Es tracta, al cap i a la fi, de posar en marxa un sistema integrat de recerca i de desenvolupament que propulsi la implementació de polítiques estratègiques per millorar l’equitat i la qualitat, impulsi l’actualització del sistema educatiu, que permeti fer un salt endavant en les oportunitats de desenvolupament dels professionals de l’educació i que promocioni una recerca educativa responsable i compromesa amb els desafiaments del país.

No podem esperar més a fer aquesta aposta: en depèn la qualitat i l’equitat del sistema educatiu que tindrem en les properes dècades. La legislatura que encetem és decisiva per construir les bases d’aquest sistema. Per això és imprescindible que durant els 100 primers dies de govern s’impulsin algunes mesures bàsiques que permetin desenvolupar-lo. En aquest període, caldria començar a treballar en l’elaboració d’un llibre blanc sobre l’ús de les evidències en la presa de decisions sobre educació, una tasca que han de protagonitzar recercadors en educació, experts en avaluació d’intervencions i polítiques educatives, responsables i experts en la pràctica i la política educativa, i que ha de servir per establir de quines maneres aspirem a ajudar-nos de la recerca i l’avaluació per tenir una millor educació.

D’alguna manera, ha de ser la primera pedra del conjunt del sistema i ha de servir per guiar la presa de les futures decisions en aquest àmbit, a partir de respondre a preguntes clau: quina mena de dades i evidències necessitem?, quines unitats i actors les han de proveir?, en quins moments les necessitem?, com garantim que el coneixement circula dins el conjunt del sistema?, quin rol concret han de tenir les evidències en la presa de decisions?

Al marge d’iniciar aquest procés que ha de permetre posar les línies mestres d’una transformació ambiciosa a llarg termini, els 100 primers dies són el moment per activar algunes mesures imprescindibles. En primer lloc, cal dissenyar una estratègia de capacitació per a tots els nivells del sistema, que permeti estendre les competències bàsiques en investigació entre els agents responsables de les polítiques educatives, d’aquelles unitats i serveis que acompanyen els professionals dels centres educatius (inspecció, Centres de Recursos Pedagògics...), i també als mateixos centres. I fer-ho de manera intencional, estratègica i adaptada a les necessitats de cada perfil. En particular per a l’àmbit docent, el nou pla de formació permanent del professorat del Departament d’Educació hauria d’incorporar com a objectiu una gran aposta per la fonamentació en les evidències, assegurant la connexió explícita dels continguts dels programes amb els aprenentatges procedents de la recerca.

En segon lloc, cal que el Departament d’Educació elabori un pla d’avaluacions que respongui a les necessitats de coneixement i a les prioritats d’actuació per als propers anys, que ajudi a identificar els requeriments de dades i els moments d’ús del coneixement per a la presa de decisions. Finalment, és imprescindible formalitzar espais de treball conjunt entre responsables del Departament d’Educació, responsables del món universitari i agents clau de la investigació educativa, amb l’objectiu de desenvolupar iniciatives de promoció d’una recerca adreçada als reptes prioritaris del sistema i promoure la transferència de coneixement.

Aquest article forma part de 100 dies pel canvi educatiu, una proposta dels reptes, mesures i prioritats que podrien impulsar els nous responsables del Departament d'Educació perquè les seves primeres passes contribueixin a posar els pilars del canvi educatiu que Catalunya necessita. Pots descarregar-los tots i compartir-los.