Encaminar els 100 primers dies cap a la reducció de les bretxes digitals

No hi ha equitat educativa sense equitat digital. En el llindar del primer quart de segle XXI, la competència digital és essencial per viure en el món d’avui: el coneixement i domini de les eines i dels processos digitals ja formen part del nucli de competències bàsiques que qualsevol ciutadà necessita per desenvolupar-se, participar activament en la societat i exercir els seus drets fonamentals. Tal com ho defineixen organisme com l’ONU o la Comissió Europea, la digitalització és indispensable per garantir una educació de qualitat i inclusiva. La persistència de les bretxes digitals és un impediment per a la igualtat d’oportunitats i per a la millora educativa.

Relacionat: Llegeix la sèrie 100 dies pel canvi educatiu

No es tracta d’un repte nou. Fa molts anys que governs i institucions educatives tracten d’avançar en la incorporació de l’educació digital en els seus sistemes educatius, però no ha sigut fins a la irrupció de la COVID-19 que aquest procés s’ha accelerat de manera sobtada. La rapidesa amb què el sector educatiu ha buscat solucions d’emergència per mantenir l’educació, massiva, a distància no té precedents. Ara, mentre la pandèmia ha revelat el potencial de la tecnologia digital per educar i aprendre de manera diferent, també ha exposat l’existència de bretxes digitals entre l’alumnat, és a dir, de diferències en l’accés, l’ús i l’aprofitament de les tecnologies.

A Catalunya partíem d’anys de desinversió educativa i d’endarreriment en l’actualització i adaptació de l’escola catalana a l’era digital, més enllà d’alguns centres i docents que ho havien propulsat en els seus projectes educatius. La posada en marxa del Pla d’Educació Digital de Catalunya 2020-2023 ha suposat un pas endavant en la construcció d’una política dirigida a formar en competències digitals i equipar tecnològicament el sistema. La inversió en infraestructures, dispositius i connectivitats desenvolupada durant aquest curs, així com els programes de formació en competències digitals, són dues peces indispensables per assegurar les bases de la digitalització educativa.

Els primers 100 dies de govern han de focalitzar-se en adreçar els esforços i recursos per a l’educació digital en l’alumnat i els centres que més ho necessiten

Tanmateix, d’ara endavant és necessari que l’agenda educativa a Catalunya es proposi la prioritat d’escurçar les escletxes educatives que la pandèmia ha eixamplat com a estratègia imprescindible per oferir una educació de qualitat per a tothom. Així, els primers 100 dies de govern han de focalitzar-se en adreçar els esforços i recursos per a l’educació digital en l’alumnat i els centres educatius que disposen de menys equipaments, capacitats i suports.

Des d’aquesta perspectiva, una agenda que clarament aposta per l’equitat i la inclusió digital ha d’apuntalar, ja des d’inici de mandat, quatre grans àmbits d’acció.

A Catalunya encara hi ha molts infants que no tenen accés a les eines digitals i/o no tenen la competència bàsica per a millorar el seu aprenentatge. Tot i que entre les accions previstes en el Pla d’Educació Digital hi ha l’equipació de l’alumat de 3r i 4t d'ESO, batxillerat i FP, s’hauria de planificar l’extensió a tot l’alumnat de les etapes obligatòries, començant per garantir l’equipament a l’alumnat que no en disposa a casa:

1. Garantir que tots els alumnes tenen a casa els dispositius electrònics i la connectivitat necessària per seguir el curs escolar amb normalitat, començant per l’alumnat més vulnerable.

Tenir la infraestructura adequada, garantir l’equipament tecnològic, connectivitat i recursos i materials per poder dur a terme la tasca educativa és fonamental, però no suficient

Tenir la infraestructura adequada, garantir l’equipament tecnològic, connectivitat i recursos i materials per poder dur a terme la tasca educativa és fonamental, però no suficient, ja que alumnat, famílies i educadors han de disposar d’un acompanyament i serveis d’assistència tècnica i pedagògica per al seu bon ús.

Des del confinament, sabem que molts estudiants no poden comptar amb l’acompanyament necessari per part de les seves famílies o d’altres adults per poder desenvolupar les tasques escolars o emprar adequadament els dispositius tecnològics des de casa. L’ús d’entorns i eines digitals requereix un suport proper i permanent als alumnes perquè puguin explorar totes les oportunitats educatives de la dimensió digital i alhora protegir-los dels riscos associats a l’ús de les tecnologies, afavorint el benestar, l’autonomia i la seguretat en els usos digitals. Per fer-ho és necessari crear espais i mentors per acompanyar i sensibilitzar alumnes, així com educadors i famílies, per tal que puguin donar suport pedagògic i tecnològic adequat a l’alumnat.

Prioritzar la inclusió digital, per tant, vol dir començar a travar aquests suports en els centres educatius i entorns que concentren més vulnerabilitat econòmica i social. Prioritzar els barris més vulnerables i els centres que concentren major complexitat social hauria de ser un tret distintiu dels primers mesos de mandat. Aquesta aposta hauria de conduir a:

2. Convertir els centres educatius, equipaments i espais de l’entorn (biblioteques, espais comunitaris, etc.) en indrets amb connexió i que tinguin dispositius tecnològics i personal de suport tècnic suficient que pugui estar a disposició de l’alumnat. Cal començar sobretot pels barris més vulnerables.

3. Dotar de mentors d’acompanyament digital a docents, alumnes i famílies per promoure i vetllar pel benestar, l’autonomia i la seguretat digital.

4. Els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) han d’acompanyar els centres educatius en el disseny, la creació, l’aplicació i l’avaluació d’activitats digitals que fomentin l’aprenentatge competencial per garantir la qualitat educativa en aquest context.

La transformació digital de l’educació només pot tenir èxit si garanteix que ningú no en queda exclòs. És a dir, si proporciona a tot l’alumnat les eines necessàries per a l’aprenentatge en el segle XXI, començant pels que més ho necessiten. I en els 100 primers dies de mandat s’hauria d’obrir camí per fer-ho possible.

Aquest article forma part de 100 dies pel canvi educatiu, una proposta dels reptes, mesures i prioritats que podrien impulsar els nous responsables del Departament d'Educació perquè les seves primeres passes contribueixin a posar els pilars del canvi educatiu que Catalunya necessita. Pots descarregar-los tots i compartir-los.