100 dies per fer de la transformació educativa un camí de no retorn

El passat 5 d’octubre de 2020, el Dia Mundial dels Docents, Catesco (aleshores Unescocat) i la Fundació Bofill feien pública la proposta d’establir un Pla 2030 d’Actualització del Sistema Educatiu per a “transformar de veritat el sistema educatiu al llarg de la pròxima dècada i fer arribar així una educació de qualitat a cadascun dels infants i adolescents.”

Relacionat: Llegeix la sèrie 100 dies pel canvi educatiu

El nostre país té una llarga tradició de reivindicació d’un sistema educatiu basat en una visió integral de l’educació que desenvolupi competències per la vida i amb una clara funció orientadora i de capacitació. Això es contraposa amb el model d’anar superant proves parcials per realitzar amb èxit una prova final d’accés a la universitat, i de funció selectiva, que es fa evident en les xifres d’abandonament escolar prematur.

En els darrers anys, aquesta voluntat de transformació educativa cap a un aprenentatge que capaciti els nois i noies per ser agents de canvi al món d’avui ha agafat molta embranzida gràcies a la implicació de docents, centres, famílies i agents educatius a través de diverses iniciatives (Escola Nova 21 i el Laboratori per a la Transformació Educativa, les Xarxes i Eines per al Canvi a Barcelona o la Xarxa de Competències Bàsiques).

Aquests moviments han contribuït a la presa de consciència de la necessitat i la urgència del canvi, i amb la irrupció de la pandèmia encara s’ha fet més evident que aquesta actualització és inajornable.

La demanda de sistemes educatius per a un aprenentatge rellevant i amb sentit avui dia és, de fet, un clam mundial: el Secretari General de Nacions Unides, Antonio Guterres, arran de la crisi COVID-19 el passat mes d’agost (Education during Covid-19 and beyond), reclamava “fer passes audaces per crear sistemes educatius inclusius, resilients i de qualitat, adequats per al futur”, centrant l’acció en quatre àmbits que són fonamentals.

Un, garantir que l’aprenentatge no es discontinua per a ningú. Dos, prioritzar l’educació en els pressupostos públics. Tres, fer un major esforç per arribar als infants més desafavorits, posant l’equitat i la inclusió al centre. I quatre, actualitzar els sistemes educatius, en la línia ja apuntada per l’Agenda 2030 (ODS) i la Declaració d’Incheon, i fer que esdevinguin inclusius, resilients i de qualitat, adequats per al futur.

De fet, l’Agenda 2030 de Nacions Unides és el gran consens per apuntar els reptes globals de la humanitat i del planeta a través de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), dels quals l’ODS4 Educació n’és alhora objectiu i palanca clau per a assolir la resta.

La proposta de Pla 2030 d’Actualització del Sistema Educatiu enllaça, doncs, amb la llarga tradició de transformació educativa i la vincula a l’agenda mundial per al 2030 i als reptes de l’educació postpandèmia.

L’elaboració d’aquest pla esdevé una mesura clau per als 100 primers dies de la nova legislatura: involucrant-hi agents educatius i grups polítics, amb l’impuls del Parlament de Catalunya i amb un horitzó de 10 anys, anant més enllà de governs i legislatures.

Així mateix, la proposta de Pla contempla una relació dels objectius prioritaris, així com les mesures estratègiques i les reformes estructurals més rellevants per a assolir-los, de les quals en destaquem tres que ja es podrien treballar en aquests primers 100 dies:

En primer lloc, generar un referent clar sobre com sabem que un centre educatiu ofereix una educació equitativa i de qualitat. Les iniciatives de transformació educativa dels darrers anys han demostrat que el centre educatiu s’ha d’erigir en la “unitat de canvi”, com una organització que aprèn contínuament cap aquesta qualitat i equitat.

Per això, cal que tots els centres educatius disposin d’un marc comú d'indicadors per a autoavaluar-se i avançar en la seva transformació. I en aquest sentit, la recerca existent és àmplia i existeixen eines ben fonamentades i contrastades, com la Rúbrica de canvi. Homologar i sistematitzar aquesta rúbrica per assolir aquesta equivalència en qualitat dels centres podria ser un primer pas aquests 100 primers dies de govern.

En segon lloc, el Pla hauria de ser especialment ambiciós quant a la cooperació entre el Departament i els ens locals per a l’articulació de territoris educatius interconnectats, a partir de xarxes de centres educatius d’orientació cap a la seva actualització, vinculades amb el seu entorn i a les altres xarxes de caràcter intersectorial, per avançar cap al desenvolupament de projectes educatius comunitaris.

L’establiment d’un compromís ferm compartit entre Govern i Ajuntaments per a aquesta actualització educativa des de la corresponsabilitat en començar la legislatura seria un pas clau per als objectius del Pla.

Si veritablement volem que el 2030 l’educació de qualitat arribi a tots i cadascun dels infants i adolescents del país, no podem deixar passar més oportunitats

I en tercer lloc, acordar l’estratègia per a l’actualització de la capacitació docent. En tres línies principals: la formació inicial docent, fent-la més competencial i amb un període d’inducció vinculada a centres de referència educativa; la formació contínua docent, amb activitats formatives que actualitzin els coneixements i els instruments per generar aprenentatge, que impliquin a la direcció i alineïn el projecte educatiu del centre; i la formació d’equips directius al lideratge pedagògic per a l’actualització.

En resum, assentar les bases perquè aquest 2021 s’aprovi i posi en marxa el Pla 2030 es podria i s’hauria de fer durant els 100 primers dies de legislatura. Si veritablement volem que el 2030 l’educació de qualitat arribi a tots i cadascun dels infants i adolescents del país, no podem deixar passar més oportunitats. Tots ells i elles han de poder trobar a la seva escola o institut experiències d’aprenentatge que els aportin dignitat, propòsit, sentit i oportunitats per a desenvolupar-se a la vida i contribuir a generar societats més justes i en pau.

Aquest article forma part de 100 dies pel canvi educatiu, una proposta dels reptes, mesures i prioritats que podrien impulsar els nous responsables del Departament d'Educació perquè les seves primeres passes contribueixin a posar els pilars del canvi educatiu que Catalunya necessita. Pots descarregar-los tots i compartir-los.