100 dies per fer del suport educatiu peça clau del sistema i la política educativa

No és concebible un sistema educatiu de qualitat que no faci del suport educatiu a l’alumnat una pedra angular de la seva configuració i de les seves polítiques.

Sabem que els alumnes afronten el seu procés d’aprenentatge des de posicions, oportunitats i necessitats que poden ser ben diverses. I sabem també que aquestes diversitats tenen manifestacions i implicacions diferents segons el moment del procés d’escolarització. Per tant, el sistema educatiu ha d’estar preparat per oferir un ventall ampli de dispositius de suport educatiu que acompanyin a tots els i les alumnes, des de les seves diversitats d’aprenentatge, al llarg del seu periple per l’educació. Que els acompanyin, estimulin el seu vincle amb els estudis i eixamplin les seves trajectòries i oportunitats educatives.

Relacionat: Llegeix la sèrie 100 dies pel canvi educatiu

De suports educatius n’hi poden haver molts i de molt diferents. Tal com s’estableix en el mateix Decret d’escola inclusiva (150/2017), alguns poden ser de caràcter molt puntual o esporàdic (sessions de tutoria per fer algun treball específic d’orientació o reforçar algun aprenentatge), o fins i tot entendre’s com a mesures universals (treball de personalització o grups cooperatius tutoritzats).

Però tenim en les nostres escoles i instituts una part important de l’alumnat que manifesta unes necessitats d’aprenentatge específiques que requereixen un suport educatiu de major intensitat: bé pel fet de procedir d’un altre país, bé per trobar-se en risc de pobresa o en un entorn familiar amb baix nivell d’estudis, o per patir algun trastorn i discapacitat... Altrament, són alumnes que poden veure significativament minvades les seves oportunitats educatives. I això és el que observem quan, per exemple, ens fixem en les diferències de resultats i trajectòries que tenen els alumnes en funció del seu estatus socioeconòmic o cultural. Un exemple: els joves de famílies amb baix nivell d’estudis tenen cinc vegades més probabilitats d’abandonar els estudis sense cap titulació postobligatòria que els joves de famílies universitàries.

Si volem guanyar en una educació de qualitat per a tothom és necessari oferir un autèntic sistema de suport i acompanyament al conjunt de l’alumnat

Per això, cal prioritzar els esforços de les mesures de suport educatiu a donar resposta a aquestes necessitats d’aprenentatge, a aquestes oportunitats educatives desiguals. En altres paraules, si volem guanyar en una educació de qualitat per a tothom és necessari oferir un autèntic sistema de suport i acompanyament al conjunt de l’alumnat que alhora pari una atenció especial i prioritària a les necessitats educatives i d’orientació de l’alumnat més vulnerable. Aquesta aposta es pot traduir en quatre àmbits principals d’actuació:

• Incrementar les dotacions i els dispositius d’orientació dels centres de secundària, començant pels instituts d’alta i molt alta complexitat, amb l’objectiu d’intensificar l’acompanyament de l’alumnat en una etapa crucial de la seva trajectòria i de coordinar accions d’orientació amb les entitats de l’entorn.
• Enfortir l’acció tutorial, especialment en els centres de major complexitat, per tal de reforçar el vincle educatiu dels alumnes mitjançant l’increment de les hores destinades a tutories col·lectives, grups reduïts, individuals, amb famílies, telemàtiques, etc.
• Augmentar els recursos de suport i reforç escolar en els centres amb major concentració d’alumnat amb necessitats educatives específiques, a través de l’increment de les seves dotacions docents i no docents, amb l’objectiu d’incrementar la capacitat d’aquests centres d’atendre a la diversitat d’aprenentatges.
• Desplegar el Decret 150/2017, de 17 d'octubre, sobre l'atenció educativa a l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu, començant amb un increment de l’assignació de personal docent i no docent als centres públics i concertats.

Els primers cent dies de mandat d’un govern són clau de cara a fonamentar i fer visible els seus veritables compromisos i línies d’acció prioritàries. Per tant, hauria de ser el moment de veure reflectida la seva aposta per un sistema educatiu que no deixi cap alumne enrere, i això implica fer passos significatius en el camí cap a la construcció d’un autèntic sistema de suports educatius. A parer nostre, hi ha dues fites que caldria veure acomplertes en aquests primers cent dies de mandat i que deixarien constància de la fortalesa de l’aposta de govern en aquest terreny:

1. Revisar i garantir la conversió en política pública per als quatre anys vinents del Pla de Millora de les Oportunitats Educatives (PMOE) publicat el 16 de setembre de 2020 com a mesura extraordinària per al curs 2020-2021 adreçada als 500 centres educatius de major complexitat. Amb referència a la política d’orientació i suport que forma part del Pla, caldria:

• Blindar una dotació pressupostària suficient per al desplegament durant el proper mandat d’accions incloses en l’àmbit 2 del PMOE, “Acompanyament, motivació i suport a l’alumnat i reforç de l’atenció educativa”. Orientativament, la inversió a comprometre d’inici per dur a terme accions dins d’aquest àmbit al llarg d’aquest mandat hauria d’aproximar-se als 40 milions d’euros anuals. Aquesta quantitat equival a 575 dotacions docents (mitja dotació per línia completa), per permetre el treball en grups flexibles i reduïts, així com l’ampliació d’hores lectives i de suport a l’alumnat amb necessitats, la personalització i el seguiment telemàtic; i 575 no docents (mitja dotació per línia, de TIS, educadors socials, mentors, mediadors), per permetre l’acollida i acompanyament d’alumnes i famílies amb més necessitat de suport i orientació.
• Garantir que com a mínim el 75% dels centres educatius objecte del PMOE inclouen i despleguen dins del seu pla anual del curs 2021-2022 accions reforçades d’orientació, mentoria i reforç amb recursos procedents del mateix PMOE.
• Dissenyar un sistema d’avaluació que, a més de descriure el seu desplegament en els centres, permeti monitoritzar la seva implementació i valorar els seus impactes globals sobre l’increment de les oportunitats educatives d’aquests centres.

2. Fer públic un Pla de desplegament del Decret 150/2017 d’escola inclusiva que inclogui la previsió del seu desenvolupament en els propers quatre anys i que compti amb un pressupost i un volum de recursos ajustat a les necessitats de suport intensiu i addicional del conjunt de centres públics i concertats. Orientativament, caldria comprometre al voltant de 44 milions d’euros anuals a invertir a partir del curs 2022-2023, import equivalent a una dotació afegida de personal docent i no docent (0,5/0,5) per cada 20 alumnes amb necessitats educatives especials a l’educació infantil de segon cicle, primària i secundària obligatòria. En total 643 docents i 643 no docents, a distribuir entre els centres segons les necessitats existents.

Si aspirem a construir un sistema educatiu de qualitat és necessari apostar per l’equitat, i això implica ajustar i compassar l’acció i els recursos educatius a les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat al llarg de tota la seva trajectòria educativa. En aquest envit, la política de suport educatiu és crucial i les fites proposades són passos clau que caldria emprendre ja en aquest inici de mandat.

Aquest article forma part de 100 dies pel canvi educatiu, una proposta dels reptes, mesures i prioritats que podrien impulsar els nous responsables del Departament d'Educació perquè les seves primeres passes contribueixin a posar els pilars del canvi educatiu que Catalunya necessita. Pots descarregar-los tots i compartir-los.