100 dies per iniciar una ofensiva de país contra la segregació escolar

Fa anys que sabem que un dels grans problemes del país són els alts nivells de segregació escolar. Les dades i evidències es van acumulant any rere any. En els últims 5 anys, els nivells de segregació escolar a Catalunya continuen situant-se entre els 10 pitjors països de la Unió Europea. I encara més preocupant: la meitat dels municipis de més de 10.000 habitants empitjoren.

Relacionat: Llegeix la sèrie 100 dies pel canvi educatiu

La segregació escolar té alts costos per al sistema educatiu i per al país. Entre d’altres, empitjora la cohesió social i fa que el sistema educatiu sigui menys inclusiu. I el pitjor de tot: fa reduir els resultats educatius globals. La recerca apunta clarament que els sistemes educatius amb menys segregació escolar són els que tenen millors resultats i més equitat.

Fa més de 10 anys que parlem del problema de la segregació, però el canvi necessari encara es resisteix. L’any 2007 la Fundació Bofill publicava l’estudi “Processos de segregació escolar a Catalunya” i el 2009 el Síndic de Greuges l’informe extraordinari “La segregació escolar a Catalunya”. Tots dos estudis començaven a detallar i analitzar la problemàtica, i a assenyalar les causes i propostes de millora.

El mandat del govern de la Generalitat 2021-2025 serà clau per reduir la segregació

Durant els següents 14 anys s’han succeït molts altres estudis que han analitzat amb molta precisió la problemàtica i han determinat quines mesures caldria impulsar. Malgrat tota aquesta feina, encara no s’ha fet un salt de país en la resolució efectiva del problema.

El mandat del govern de la Generalitat 2021-2025 serà clau per reduir la segregació. Afortunadament, arribem amb tots els deures fets per poder garantir, ara sí, un gran salt en aquest àmbit. Tenim el problema ben diagnosticat i delimitat, i la majoria d’actors socials, polítics i educatius així ho reconeixen.

Disposem ja d’evidències sobre quines mesures funcionen per reduir la segregació i tenim exemples de municipis que ja les han aplicat. I, finalment, tenim un Pacte de País contra la segregació escolar amb un ampli consens i un instrument normatiu clau: el decret de programació de l’oferta i d’admissions.

Per tant, tenim tots els ingredients perquè la Generalitat de Catalunya impulsi una ofensiva de país contra la segregació escolar que canviï de manera contundent l’actual situació. Estarem a l’altura?

La bona voluntat no serà suficient: cal articular tots els recursos i mecanismes perquè el sistema deixi enrere unes pràctiques segregadores que en el futur ens faran avergonyir.

Cal preparar-se bé perquè aquest mandat del govern sigui el definitiu en el combat contra la segregació. Malgrat ser un escenari de gran oportunitat, el govern ha de preparar bé aquesta ofensiva contra la segregació escolar. La bona voluntat no serà suficient: cal articular tots els recursos i mecanismes perquè el sistema deixi enrere unes pràctiques segregadores que en el futur ens faran avergonyir.

Relacionat: Llegeix el monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen?

Si el nou Departament d’Educació vol provocar una reducció contundent de la segregació escolar en els pròxims 4 anys, durant els primers 100 dies de govern hauria d’impulsar com a mínim les següents 6 mesures.

1. Desplegar els mecanismes de l’estratègia de detecció de l’alumnat vulnerable real. Una de les principals causes dels alts nivells de segregació escolar és la infradetecció d’alumnat vulnerable. Si no es detecta aquest alumnat, és impossible garantir-los que s’escolaritzen en centres educatius diversos. Per anar bé, abans de començar la preinscripció del curs 2022-23 cal haver detectat com a mínim el 21% d’alumnat que començarà P3 i 1r d’ESO. Això vol dir que abans del febrer de 2022 cal haver detectat al voltant d’uns 30.000 alumnes vulnerables que han d’entrar a P3 i 1r d’ESO. Per fer-ho, durant els primers 100 dies de govern cal desplegar les Unitats de Detecció d’Alumnat Vulnerable amb els seus procediments, criteris i dotació perquè entre setembre de 2021 i febrer de 2022 aquesta detecció es pugui fer.
2. Fer les reserves pressupostàries i els circuits administratius per garantir la gratuïtat total per a l’alumnat vulnerable. Un altre dels mecanismes clau per poder garantir que l’alumnat vulnerable s’escolaritza en centres diversos és garantir-los la gratuïtat real de la seva escolarització. El decret de programació i admissions quantifica els ajuts que els centres educatius han de rebre per fer aquesta gratuïtat efectiva. El nou govern ha de fer les reserves pressupostàries pertinents i establir els circuits administratius perquè aquest finançament sigui una realitat ja des d’inicis del curs 2021-22.
3. Garantir l’existència i dotació de les OME a tots els municipis de més de 10.000 habitants i procurar que apliquin mesures desegregadores. Les Oficines Municipals d’Escolarització són una peça clau a l’hora de desplegar polítiques desegregadores. Per exemple, poden vetllar per una detecció de l’alumnat vulnerable a temps, acompanyar les famílies en el procés de preinscripció i vetllar per un repartiment equilibrat de la matrícula viva. Actualment hi ha 50 municipis de més de 10.000 habitants sense OME. Cal posar en marxa els recursos econòmics i procediments perquè n’hi hagi en tots els municipis de més de 10.000 habitants. Si es vol fer una ofensiva real de país, cal tenir aquestes Oficines dotades i en marxa a curt termini.
4. Elaborar procediments d’escolarització equilibrada i garantir que tot el territori els aplica. Hi ha 4 àmbits de l’escolarització amb pràctiques molt diferents segons el municipi on ens trobem, i això fa que no es pugui lluitar de manera contundent a tot el territori per reduir la segregació. Es tracta de les mesures de protecció dels centres vulnerables (no enviar-los matricula viva o més alumnat vulnerable); la programació de l’oferta educativa que ha d’estar ajustada a la realitat (sense sobreoferta); tot el procediment d’admissió d’alumnat (detecció prèvia d’alumnat vulnerable, reserva de places, procés d’admissió); i els criteris de distribució equilibrada de matrícula viva. D’acord amb el Decret d’admissions, cal elaborar com més aviat millor uns procediments clars i iguals per a tot el territori i assegurar-ne l’aplicació arreu, especialment en els municipis amb més segregació escolar. Si el nou govern no elabora i envia aquests procediments abans de setembre de 2021, es perdran molts dels seus efectes en l’inici del curs 2021-22 i en la preparació del 2022-23.
5. Designar un responsable polític per al desplegament de tota l’estratègia de des-segregació del Departament d’Educació i dotar-lo econòmicament i de personal. Aquest responsable polític ha de poder rendir comptes en ambdues direccions. Per una banda, rendir comptes públics a la ciutadania fent un informe anual d’evolució de la segregació en l’àmbit territorial i també donar explicacions públiques d’on són els problemes i com s’estan resolent. D’altra banda, ha de fer rendir comptes als diferents agents educatius involucrats en l’escolarització. És a dir, ha de detectar mancances municipals en el sistema, i demanar a Serveis Territorials, Inspecció, OMEs, o serveis municipals d’educació que millorin aspectes concrets.
6. Aprovació i desplegament del Decret de concerts. Tot i que la majoria de canvis que s’esperaven amb aquest decret ja poden ser efectius amb el Decret d’Admissions ja aprovat, cal aprovar també el Decret de Concerts. Entre d’altres, aquest Decret ha de preveure mecanismes per detectar i sancionar quotes abusives, clarificar els mecanismes per programar l’oferta educativa concertada o clarificar els mecanismes de finançament dels concerts que prioritzin la corresponsabilització de l’escolarització de l’alumnat vulnerable.
   

Aquest article forma part de 100 dies pel canvi educatiu, una proposta dels reptes, mesures i prioritats que podrien impulsar els nous responsables del Departament d'Educació perquè les seves primeres passes contribueixin a posar els pilars del canvi educatiu que Catalunya necessita. Pots descarregar-los tots i compartir-los.