Què empeny a un municipi com Canet de Mar a actuar contra l’abandonament escolar?

L’Ajuntament de Canet de Mar aposta per fer una diagnosi sobre l’abandonament escolar al municipi amb l’objectiu de trobar noves eines per prevenir-lo.

El divendres 24 d’octubre, l’Ajuntament de Canet de Mar va donar el tret de sortida a la Diagnosi i elaboració de propostes per a la reducció de l’abandonament escolar prematur, a càrrec de la Fundació Fem Pedagogia. L’objectiu de l’estudi és dissenyar una estratègia per reduir l’abandonament en aquest municipi de la costa catalana aprofundint en allò que ja s’està fent per prevenir-lo. L’acte va comptar amb l’assistència de l’alcalde del municipi, Pere Xirau, la regidora d’Educació, Igualtat i Joventut, Rosabel Madrid, el Tècnic de Joventut, Miquel Sabaté, i Carme Martínez-Roca de Fem Pedagogia.

“És un tema que fa molt de temps que ens preocupa i fa anys que treballem per ajudar als joves que se’ns queden a mig camí, de fet vam ser referents al Consell Comarcal en orientació. Però, com a tot, els diners costen de trobar, i ara hem vist l’oportunitat de fer la diagnosi. S’han alineat tots els astres”, afirma la regidora Rosabel Madrid en una entrevista. “La Setmana Zero Abandonament en un bon moment per reivindicar el compromís d’aquest municipi i arribar a més gent. Les xifres cada vegada espanten més”, afegeix.

"Hem d’identificar els fonaments existents per poder construir una casa, la casa de la continuïtat formativa, i fer-ho un municipi “petit” és boníssim, perquè ho facilita"

• Relacionat: Els 5 passos per començar a definir un pla Zero Abandonament al teu municipi

L’estudi sorgeix en un moment en què la Plataforma Zero Abandonament aposta per dirigir la mirada cap als municipis petits, territoris que sovint queden relegats de la mirada general sobre l’abandonament per falta de recursos. No obstant això, segons la Carmen Martínez-Roca, la dimensió d’un municipi com Canet, de 15.000 habitants, també pot ser un avantatge: “Nosaltres volem posar sobre la taula allò positiu: què està fent el municipi i quins agents hi ha per poder treballar de forma més col·laborativa, en xarxa. Hem d’identificar els fonaments existents per poder construir una casa, la casa de la continuïtat formativa. I el fet que això sigui en un municipi “petit” és boníssim perquè ho facilita”. Com reforça la directora de la Plataforma Zero Abandonament, Rosalina Alcalde: “Els centres eudcatius no viuen a l’aire: estan arrelats als pobles i barris, i cal actuar des del territori”.

Per a Miquel Sabaté, “el gran repte és implementar les accions: són projectes que depenen de la voluntat política. Actes com el de divendres són molt interessants cap a fora per difondre el què farem però també cap endins”.

“El gran repte el tenim a l’ESO”

La regidora d’Educació explica: “A Canet hem desplegat moltes accions per prevenir l’abandonament: tenim un servei d’assessorament per a joves i famílies; el projecte d’orientació acadèmica als centres de secundària; tallers de tècniques d’estudi; el projecte Passarel·les que posa en contactes amb empreses a alumnes de tercer d’ESO que no saben cap a on anar”. “Amb aquesta diagnosi volem saber les xifres reals”, apunta.

• Relacionat: El país s’activa contra l’abandonament escolar, més de 100 iniciatives locals impulsen la Setmana Zero Abandonament Escolar

“El gran repte és l’ESO: una època de molts canvis, de dubtes. Als centres de secundària és on hem de fer el gran suport de l’alumnat i famílies. Perquè de vegades també la família pensa en el batxillerat, quan potser hi ha cicles formatius que poden anar millor. I aquí està molt bé poder acompanyar perquè puguin triar”, afirma la regidora. “Aquí al municipi hem treballat la brigada jove, que no deixa de ser persones que en un moment han deixat els seus estudis i els oferim fer pintura o jardineria, i aquí guanyem tots. Els fem una formació amb jardiners experts, i vegades els aconseguim contractar i s’engresquen a continuar en altres escoles de jardineria. És trobar la manera”, afegeix.

“Quan em trobo un jove de vint-i-sis anys que em diu que sols té fins a 2° d’ESO, se’m posa la pell de gallina. ¿Què ha passat i què ha passat perquè no hagi vingut a veure'm abans?”

Durant l’acte, es va posar en relleu la necessitat de saber el número de joves i posar noms i cognoms. “Quan em trobo un jove de vint-i-sis anys que em diu que sols té fins a 2° d’ESO, se’m posa la pell de gallina. ¿Què ha passat i què ha passat perquè no hagi vingut a veure'm abans?”, va dir Sabatè.

“¿Què més podem fer?” era la pregunta que planejava sobre els assistents, i Sabaté ho tenia clar: “Doncs per exemple ajudar els centres a fer les preinscripcions. Això no ens ha de costar ni un duro. Tenim personal”. En paraules del tècnic: “Un recurs que també funciona molt bé és l’escola d’adults: doncs treballem en contacte directe amb ells. No tant per prevenir l’abandonament com per fer que els joves tornin al circuit”.

“Em fa por tot el tema que està havent-hi de joves amb problemes de salut mental, de suïcidis. És un tema que cada vegada està més sobre la taula”, va apuntar Rosabel Madrid, abans de destacar: “La paraula de l’abandonament zero és orientació”.

• Relacionat: "On més impacta l'abandonament escolar prematur és en l'entorn local"

Convertir la diagnosi en acció amb un compromís sostingut

Així, els assistents van coincidir que el camí cap al zero abandonament és llarg i requereix constància, recursos i treball col·laboratiu, ja que ha barreres estructurals que cal abordar per consolidar una estratègia efectiva i sostenible. Entre els reptes, destaquen:

• Disposar de dades reals i actualitzades sobre el nombre de joves que abandonen.
• Fer sostenibles les iniciatives, amb recursos estables i voluntat política.
• Treballar en xarxa amb centres, serveis socials, joventut i entitats.
• Fer visibles els joves que tornen al sistema a través de l’escola d’adults o de projectes de retorn.

Per tant, convertir la diagnosi en acció, fer que els resultats de l’estudi serveixin per orientar decisions concretes, implicar tota la comunitat i establir un compromís municipal sostingut amb la igualtat d’oportunitats educatives.

“Doncs anem a fer-ho, no?”, va rematar l’alcalde Pere Xirau.

• Descobreix més a zeroabandonament.cat.  

Gràcies a:

La Setmana Zero Abandonament és una iniciativa organitzada i liderada per una àmplia xarxa de municipis, administracions públiques, entitats, centres educatius, col·lectius comunitaris i empreses compromeses amb la lluita contra l’abandonament educatiu.

Ajuntaments participants: Sant Joan Despí, Sant Celoni, Cambrils, Girona (Educació), Vilafranca del Penedès, Manlleu (Educació), Barberà del Vallès, El Prat de Llobregat, Granollers, Viladecans, Casal de Joves El Kanal (Artés), Mataró, Castelldefels, Badia del Vallès, Mollet del Vallès, Sant Adrià del Besòs, Tarragona, Canet de Mar, Vic, Santa Coloma de Gramenet, Vilanova i la Geltrú, Sabadell i Centelles.

Administracions públiques: Consorci d’Educació de Barcelona, Barcelona Activa, Oficina Jove Alt Urgell, Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) de Vilanova i la Geltrú.

Entitats i plataformes: Fundació Marianao, El Llindar, Mentora – Aquí seguim estudiant, Lecxit – Lectura per a l’èxit educatiu, Pere Claver Serveis Socials, Fundació SERGI, Programa Vitamina (Novact), Fundación Empieza por Educar, AFEV, Fundació Fem Pedagogia, Fundació Ciutat de Viladecans, CASC, SaóPrat, Fundació Èxit, Intermedia, Fundació Main, CC.OO., Martí Codolar, Plàudite Teatre – Espai d’Arts Escèniques, Ocell de Foc, EcoJove – Fundació Main, Fundació Privada Pere Closa, Fedaia, Fundació per a Joves La Carena.

Centres educatius: Institut Rocagrossa, CFA Balaguer, Institut Abat Oliva.

Col·lectius de la comunitat: JubicatFP – Associació de Jubilats de la FP.

Empreses: El despertador, PIMEC.