"Eleccions 2024. L'educació, a debat": Què han dit els candidats?
06/05/2024
Els reptes més urgents per la igualtat d'oportunitats a l'educació han centrat "L'educació a debat. El futur educatiu del país, en clau d'equitat", per les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig. Esther Niubó (PSC), Najat Driouech (ERC), Francesc Ten (Puigdemont x Cat Junts +), David Caño (CUP), Laura Campos (Comuns Sumar), Pedro J Sánchez (Ciutadans) i Elisa de Mata (PP), han abordat la recuperació de les competències, l'abandonament escolar prematur, la segregació escolar i l'educació a temps complet, entre d'altres, en un debat moderat per la periodista Núria Martínez Ribot. Prop de 200 persones van seguir-lo presencialment des del Hub Social.
"Fer efectiu el dret a l'educació del segle XXI"
"Aquest debat va de com remuntar l'educació els propers 10 anys". Així va obrir l'acte el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín. "La societat del present i del futur necessita confiança, avui educar és més exigent que mai, tota la societat n'espera molt, de l'educació, i les noves i velles desigualtats amenacen aquest dret si no s'afronten", va dir.
Palacín va afegir que cada generació té el seu repte educatiu, i que mentre altres generacions van aconseguir universalitzar l'educació, l'escola en català o que hi hagués escoles i mestres a tots els barris, "possiblement el nostre repte és el de fer efectiu el dret a l'educació del segle XXI, i això passa per garantir que la qualitat dels aprenentatges arriben a tothom i no contraposar equitat i qualitat, sinó entendre que la qualitat és qualitat per a tots, sobretot per qui no té alternatives a casa o a d'altres entorns". Va explicar que l'acte se centraria en reptes molt concrets de l'equitat educativa per poder generar un debat de compromisos qualitatiu i concret, i va reconèixer alhora que això comportava obviar altres urgències igualment importants, com l'educació inclusiva, el català o l'etapa 0-3, per la qual cosa va animar a seguir els diversos espais en què s'aborden aquests temes.
Reducció de ràtios, plans específics i acords de llarg termini
La Sílvia Martínez Grau, de l'institut escola Mirades de Barcelona, va ser l'encarregada d'obrir el primer bloc amb la pregunta "quines mesures concretes ens proposeu per recuperar els aprenentatges a Catalunya?". Les candidates i candidats van parlar de l'augment de recursos per arribar al 6% del PIB en educació, la reducció de ràtios, l'augment del número de docents, la formació dels professionals i els pactes a llarg termini.
Esther Niubó (PSC), va parlar de plans de millora per centres, i va emfatitzar que calen recursos a mida de les necessitats i formació de qualitat als docents, a més de la recuperació de biblioteques escolars i d'avaluar les noves metodologies. Najat Driouech (ERC), va apel·lar a les conclusions del Grup Impulsor de Millores Educatives amb propostes importants com el pla de millores de matemàtiques, de comprensió lectora, de biblioteques escolars o de la immersió lingüística i va lamentar que amb la derogació dels pressupostos l'educació és va quedar sense molts recursos previstos. Francesc Ten (Puigdemont x Cat Junts +), va dir que "la legislatura de l'educació" només pot aconseguir-se amb un bon lideratge dins del Departament d'Educació i va refermar una aposta sincera per les matèries instrumentals (matemàtiques, comprensió i llengua) i això comporta una aposta decidida per la immersió lingüística i l'acollida, i va mencionar un pla per als centres amb els resultats més complicats, extensiu per la resta. David Caño (CUP), va demanar no contraposar inversió i mesures, va assenyalar el 6% del PIB per a l'educació i va subratllar que amb menys alumnes per classe hi ha aprenentatges més significatius. Va assenyalar que PISA és un indicador i va apel·lar a un pla de treball per a l'educació emocional i la salut mental.
Pel que fa a Laura Campos (Comuns Sumar), va recordar que la responsabilitat política passa per dotar eines i recursos al sistema educatiu, va dir que hi ha molt recorregut des del 3'2% actual del PIB i proposa incrementar 1500 milions d'euros cada any per arribar al 6% i recuperar la sisena hora dels centres públics i abaixar les ràtios. Pedro J. Sánchez (Ciutadans), va argumentar que el debat per la millora ve de fa molts anys i que mai es concreten mesures, va parlar de baixada de ràtios i de fer un grup paral·lel d'alumnat amb menys nivell. Elisa de Mata (PP), va destacar els punts en comú de tots els partits, com el 6% del PIB d'educació i de més recursos i la baixada de ràtios, però va demanar que vagin acompanyats de fets i de recursos professionals.
Tutoria, orientació i més places de postobligatòria contra l'abandonament
El jove Mohammed El korchi va obrir el segon bloc, centrat en les mesures proposades per reduir l'abandonament escolar prematur per sota el 9%. Niubó va parlar de reforç a secundària i fins a segon de postobligatòria, per reduir l'abandonament en aquest tram final, a banda d'enfortir la tutoria i les aules d'acollida i d'incrementar en 10.000 les places d'oferta pública. Driouech va assenyalar que no és justificable una reducció, perquè el que cal és arribar al zero abandonament i va parlar d'equitat i d'inclusió, de la millora de la qualitat i la cogovernança dels centres per aconseguir-ho. Ten va centrar-se sobretot en l'operativitat de les escoles de noves oportunitats, orientació per a les escoles i va destacar la importància del paper dels ajuntaments i els seus serveis socials. Caño va destacar que parlar d'abandonament és parlar de pobresa, i que en funció del barri o la família on neixes tindràs un o altre recorregut educatiu. Va explicar que això té a veure amb la segregació i la reducció de ràtios, a banda d'ofertar places de cicles formatius suficients i gratuïtes, amb itineraris i vies d'entrada. Campos va emfatitzar en la tasca d'orientació i acompanyament al llarg de l'itinerari formatiu, més individualitzat al segon cicle de l'ESO i tenint en compte la diversitat de perfils, amb plans específics aprofitant el nou decret d'orientació. Sánchez va proposar un pla de mentoria contra l'abandonament, però que requeriria reducció de ràtios i de Mata va apel·lar a la cultura de l'esforç i va assenyalar que sovint l'abandonament es produeix per la venda ambulant o els matrimonis forçats de menors, Driouech la va animar a denunciar algun cas com aquest, si el coneixia, i la va acusar de generalitzar i d'atiar odi sobre alguns col·lectius.
La titularitat dels centres, la part més intensa del debat
La lluita contra la segregació escolar va recollir els moments de més intensitat del debat. Esther Niubó (PSC) va recordar a la CUP que no va signar el Pacte Contra la Segregació Escolar, i Caño va respondre que no ho va fer perquè permet finançar l'escola concertada de forma encoberta, i que la millor manera d'acabar amb la segregació és acabar amb la doble xarxa, perquè "segrega d'arrel", i no "pagar la festa a les escoles altes de Barcelona". ERC va refermar el compromís amb el Pacte i va recordar que amb l'actual Departament la segregació s'ha reduït un 20% i que sense pressupostos s'han perdut 458 milions d'euros contra la segregació i per l'equitat. Ten li va replicar que "si tan bons eren els pressupostos el president hauria pogut optar per negociar" i va contestar a Caño que cal aportar dades i que l'escola concertada atèn un 14% d'infants amb vulnerabilitat i no rep el finançament que correspon per aquest 14%. El sistema està estructuralment molt malament però cal aportar solucions efectives. Campo també va assenyalar que la doble, o triple, xarxa és una anomalia que aprofundeix les desigualtats i va demanar transitar cap a una única xarxa d'educació pública, assenyalant al 2036 "perquè no serà d'avui per demà". Sánchez i de Mata van defensar el paper de l'escola concertada.
El paper dels ajuntaments, a l'educació a temps complet
El paper dels ajuntaments va condicionar les mesures que es preveuen per l'educació a temps complet. Es va assenyalar (PSC) l'escola de música i dansa, que suposa un sobrecost municipal, d'escoles d'idiomes i de les activitats dels casals d'estiu (PP). Es va parlar també (Puigdemont x Cat Junts +) la importància de la detecció i la necessitat (ERC i Comuns Sumar) d'enfortir els Plans Educatius d'Entorn entre ajuntaments, escoles i entorn. També s'ha parlat (CUP) de l'horari lectiu, contraposant l'educació a temps complet amb la sisena hora, i de la gratuïtat dels menjadors escolars (CUP i Comuns Sumar).
També hem volgut donar veu als interessos candents de la ciutadania i l'última part del debat ha consistit en una ronda de diverses preguntes curtes escollides pels assistents al debat d'entre les propostes que ens han fet arribar diferents ciutadans. Aquestes han sigut les preguntes i així han respost els candidats:
Com responen als temes més polèmics?
El debat va acabar amb el plantejament de sis temàtiques proposades per l'audiència i recollides a través de les xarxes socials, que il·lustren algunes qüestions latents del món educatiu. Conscient que la resposta política a aquests reptes requereix molts matisos, la moderadora va plantejar una breu resposta per a reptes com la sobreoferta de places en funció de la titularitat del centre, l'escola en català, el mòbil a l'aula o la incorporació d'aprenentatge competencial.
