L’educació s’ha obert pas al debat electoral per les eleccions catalanes del 12 de maig. El país travessa grans reptes educatius que demanden un compromís polític ferm per l’equitat i per això la Fundació Bofill va celebrar “L’educació a debat: El futur educatiu del país, en clau d’equitat”. Aquí en trobaràs tots els detalls.

La periodista Núria Martínez va moderar un debat amb Esther Niubó (PSC), Najat Driouech (ERC), Francesc Ten (Junts x Cat), David Caño (CUP), Laura Campos (Comuns Sumar), Pedro J Sánchez (Ciutadans) i Elisa de Mata (PP).

Com millorar els aprenentatges a Catalunya?

Els resultats del darrer informe PISA i de les proves PIRLS han estat un punt d’inflexió per la comunitat educativa i han posat de manifest les conseqüències de les desigualtats als aprenentatges.

• Monogràfic: RECUPERAR ELS APRENENTATGES EN CLAU D’EQUITAT

La Sílvia Martínez Grau, de l’Institut Escola Mirades de Barcelona, va plantejar als partits quines mesures concretes proposen per millorar els aprenentatges a Catalunya. Aquest és un resum del que van respondre:

L'augment de recursos, assolint el 6% del PIB, la baixada de ràtios, la millora de les aules d'acollida i els plans específics de les matèries instrumentals són algunes de les mesures amb més consens. 

Vols veure tot el bloc "Recuperar les matemàtiques i la comprensió: Els aprenentatges més enllà de PISA"?

Com reduir l'abandonament escolar per sota del 9%?

Catalunya continua amb unes taxes d'abandonament escolar prematur molt per sobre la mitjana de la Unió Europea. Unes dades insostenibles per una societat com la catalana. El segon bloc del debat electoral va abordar dos problemes estructurals que condicionen del tot les trajectòries educatives i vitals, i el sistema educatiu del conjunt del país: l'abandonament escolar prematur i la segregació escolar.

• Monogràfic: ACABAR AMB L’ABANDONAMENT ESCOLAR

El jove Mohammed El korchi, de Granollers, va obrir el segon bloc explicant que després d'estar sense cap il·lusió i cap objectiu clar, va acabar abandonant prematurament l'escola; que després, amb molt d'esforç i amb els limitats recursos que va anar trobat, ha pogut acabar un grau mitjà. I va preguntar "Què fareu per reduir l'abandonament escolar per sota el 9%?". Aquest és un resum del que van respondre:

Què fareu per què a Catalunya no hi hagi cap escola segregada?

"Catalunya és dels territoris amb més segregació escolar d'Europa". Carme Serrats, directora de l'escola Carme Auguets de Girona, va obrir el tercer tema del debat. "El Pacte contra la Segregació ha contribuit a millorar la situació, però encara quedem centenars d'escoles i instituts segregats sense capacitat de reversió social i on la igualtat d'oportunitats no és un fet real. En això els poders públics hi teniu molt a fer", va afegir. Quines propostes teniu perquè a Catalunya no hi hagi cap escola segregada?

• Monogràfic: Un PAÍS SENSE ESCOLES SEGREGADES

Pública, concertada i corresponsabilitat: el moment més intens

En aquest segon bloc és on es van produir els moments de més intensitat del debat, sobretot al voltant de la titularitat dels centres, públics o concertats, i de la corresponsabilitat amb la segregació escolar.

Què diuen les dades?

• La bretxa de composició social entre la xarxa pública i la concertada
• Un any més sense decret de concerts, un any més sense que Educació compleixi el seu compromís

Recupera el bloc "L'abandonament i els centres més desafavorits: Problemes estructurals que condicionen el futur":

Què proposen per una educació a temps complet?

La participació en les activitats extraescolars o de lleure educatiu té molt d'impacte en els aprenentatges, sobretot per als infants i joves amb una situació de partida més desafavorida, però en canvi està molt condicionada pel nivell socioeconòmic de les seves famílies. Tot plegat reforça les desigualtats. 

• Monogràfic: EQUITAT EDUCATIVA TAMBÉ MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA

El tercer bloc el va obrir el Txema del Rosal, director esportiu del Lleida Handbol Club. "Cada dia, al sortir de l'escola, molts nens i nenes van a fer activitats extraescolars, culturals, esportives, de lleure...", va dir. "Però tenim una població molt alta d'alumnat que no té accés a aquestes activitats que poden enriquir la seva educació. El mateix ens passa als estius. Des de les entitats, els municipis, els clubs... ens trenquem les banyes intentant cada vegada poder accedir a més gent i ampliar l'oferta. Ens agradaria saber què ens proposeu per avançar cap a una educació a temps complet?" I aquest és un resum del que van dir:

Recupera el bloc "L'abandonament i els centres més desafavorits: Problemes estructurals que condicionen el futur":

Català, mòbil, concertada... Com es posicionen els partits?

El darrer bloc del debat es va basar en sis preguntes ràpides, fetes a partir de temàtiques recollides a través de les xarxes socials i que els assistents al debat van votar. D'entre les més votades, la periodista Núria Martínez Ribot va plantejar sis temes educatius molt candents, que en la majoria de casos no estan contraposats ni tenen una solució única, però que formen part del debat del carrer: l'escola catalana, l'ús del mòbil a l'aula, l'augment de l'aprenentatge competencial.

Com ha de ser l'escola catalana?

S'ha de prohibir el mòbil a l’aula?

• Monogràfic: UNA EDUCACIÓ DIGITAL CRÍTICA, CREATIVA I JUSTA

Recupera sencer el darrer bloc del debat "Molt a favor o molt en contra":

Al comparador electoral podràs veure un resum de tot el que proposen (i què no) els partits sobre equitat educativa als programes electorals.