"Ho donem tot pels alumnes, i ens cal un finançament just"
07/07/2022
Tots els qui teniu vincle amb el món de l’educació m’entendreu quan dic que aquest ha estat un any molt dur… Hem anat tornant a una “normalitat” després de mesos d’incerteses, pors i aïllament. Arrosseguem cansament i som conscients de les dificultats que ha generat en l’alumnat tota la situació viscuda, notem un endarreriment en els aprenentatges d’alguns infants i ens manca temps per reflexionar sobre la pròpia pràctica i els processos d’aprenentatge que es donen a les aules de la manera que ens agradaria.
Els professionals de l’educació, com molts professionals d’altres àmbits, ho hem donat tot. No recordo haver estat tan esgotada al llarg de la meva vida laboral com estic en aquest final de curs. I, tot i la situació, aquest any hem estat de sort pel que fa a plantilles i recursos.
“En el cas del meu centre, el proper curs perdrem 5 professionals indispensables amb la retirada dels reforços Covid”
Els reforços Covid i les ajudes europees ens han permès dur a terme millores en termes d’inclusió i d’atenció a l’alumnat i les seves famílies. Però no tot és per sempre i, en el cas del meu centre, l’Escola Marià Fortuny de Reus, perdrem 5 professionals indispensables per continuar projectes i consolidar la línia del centre el proper curs, amb la retirada dels recursos extraordinaris de la Covid.
Ens falten recursos i, a vegades, els que ens arriben ho fan tard o no són els que realment necessitem. Amb un finançament per fòrmula d’equitat, aquesta situació no es donaria. Seria possible, fins i tot, millorar respecte els ajuts europeus puntuals que hem rebut per paliar els efectes de la pandèmia.
Us imagineu rebre 1.000 euros més per alumne?
He utilitzat la calculadora per simular què rebria el meu centre si s’apliqués la fórmula de l’equitat. Si això en algun moment es fes realitat, en un centre com l’escola Marià Fortuny, de 2 línies, amb 430 alumnes i sent un centre de molt alta complexitat, disposaríem d’uns 430.000€ addicionals.
Relacionat: Calculadora: què rebria el teu centre amb una fórmula d’equitat?
430.000 per generar oportunitats per a un alumnat vulnerable, amb moltes necessitats, al que sovint l’entorn no pot donar resposta a les seves necessitats... significaria poder fer que l’escola pública realment fos gratuïta per a tothom, equitativa i compensadora de desigualtats. I la bona notícia és que els centres amb menys complexitat no hi perdrien, ja que no es tracta de treure a uns per donar als altres, sinó de donar a cadascú el que necessita en funció de diversos factors, a banda del nombre d’alumnat.
Com prioritzaria aquesta dotació addicional de recursos?
Tinc clar com prioritzaria l’ús d’aquesta dotació: més personal, més recursos econòmics i menys burocràcia.
“Calen més professionals per treballar de manera inclusiva i garantir una atenció adequada a tots els infants”
El que més falta fa als centres és més personal per garantir una atenció adequada als infants. Per treballar de manera inclusiva, tal i com ens marca el decret, necessitem mans, professionals docents, educadores socials, tutores d’aula d’acollida, tècniques d’integració social, vetlladors, psicopedagogues, auxiliars de conversa, administratius… per tirar endavant projectes, per acompanyar alumnat i famílies. Hem de ser conscients que temes com la relació amb les famílies en centres d’alta complexitat no té res a veure amb centres sense diversitat. Calen moltes més hores, que no es compensen des de l’administració.
Amb la plantilla d’aquest proper curs serà impossible continuar amb la codocència que hem pogut dur a terme aquest últim curs. I no podrem baixar ràtios fent desdoblaments ni atendre als alumnes amb més dificultats com necessiten.
“Sense recursos o amb recursos insuficients no hi ha projectes sostenibles.”
Disposar del personal necessari també ajudaria a continuar estant a xarxes, seguir innovant i engegant projectes que tenen un impacte positiu real en l’alumnat. Serà difícil cobrir dins l’horari lectiu els companys referents de la Xarxa de Competències Bàsiques, del Laboratori de Transformació Educativa, els qui van a la Xarxa d’escoles Públiques de Reus, els qui marxen d’Erasmus… Sense recursos o amb recursos insuficients no hi ha projectes sostenibles.
Un altre recurs molt preuat als centres és el temps per reflexionar i per coordinar-se. Ens calen més hores no lectives per preparar millor les activitats d’aula, i més estones de reflexió sobre la pràctica, de debats pedagògics, de tutories individuals amb l’alumnat, de coordinació i atenció a les famílies. I més temps, significa també més personal que pugui cobrir aquestes hores.
Ens calen recursos econòmics per oferir als alumnes les experiències i les oportunitats educatives que no poden obtenir en el seu entorn.
Per altra banda, l’escola pública ha de ser gratuïta. Amb aquesta dotació econòmica seria possible que les famílies no haguessin de pagar pel material, els tallers, les colònies, les extraescolars i, crec que no és cap secret, que l’alumnat més vulnerable necessita de més recursos ja que les famílies no els hi poden proporcionar. Ens calen recursos econòmics per oferir als alumnes les experiències i les oportunitats educatives que no poden obtenir en el seu entorn. Podríem assegurar la gratuïtat de totes les activitats del centre i fora de centre per compensar els seus desavantatges educatius.
A més, cal tenir present que el canvi i la transformació educativa dels centres també requereix de recursos econòmics: perquè la millora dels espais de les escoles i dels instituts necessita inversió.
“No saber amb quins recursos comptes debilita els projectes i pot minar la seva sostenibilitat”
I, posats a demanar, també és necessària una previsió a llarg plaç dels recursos amb els que comptarà cada centre. Perquè el fet de no saber amb què comptes també debilita els projectes i pot minar la seva sostenibilitat.
Per últim, un altre factor que considero clau és desburocratitzar les accions de millora als centres. Cal planificar un retiment de comptes amb sentit, però aquesta no ha de ser una tasca complexa i finalista sinó un procés que faciliti que totes les accions tinguin un impacte mesurable en l’assoliment dels objectius marcats. Sabem que gestionar més recursos significa també més temps per a la gestió, i això sovint l’administració no ho té en compte.
“Gestionar més recursos significa també més temps per a la gestió, i això sovint l’administració no ho té en compte”
Crec que amb un model com el finançament per fórmula podríem donar una resposta adequada a les necessitats reals de cada centre sempre amb l’objectiu de millorar el nivell d’aprenentatge de tot l’alumnat.
