Incrementar la diversitat social i cultural del professorat per millorar les oportunitats de l’alumnat minoritzat

RECERCA I ACCIÓ! | EXPECTATIVES DEL PROFESSORAT | RODA EL MÓN

Incrementar la diversitat i representativitat social en els docents pot ser una palanca clau per reduir les desigualtats entre els resultats educatius de l'alumnat amb situacions socioeconòmiques més i menys afavorides. Perquè ofereix referents positius d’identificació als col·lectius minoritzats, i perquè es garanteix una atenció educativa amb menys biaixos i prejudicis.

Si bé Seth Gershenson, Michael Hansen i Constance A. Lindsay aporten aquí proves dels beneficis d’una política de diversificació docent per al cas de la comunitat no blanca dels Estats Units, una part important de les seves conclusions ens fa reflexionar sobre els impactes que podria tenir a casa nostra un esforç per incrementar el percentatge de docents pertanyents a col·lectius immigrants o grups ètnics minoritzats.

↗️ Llegeix el segon butlletí de "Recerca i Acció"

Prioritzar la diversitat entre el professorat per abordar les injustícies racials

Seth Gershenson, Michael Hansen,i Constance A. Lindsay

Prioritize educator diversity to address racial injustices

(Aquest article conté enllaços en anglès)

28/02/2022

El darrer mes, els mestres d’escola han dominat els titulars de les notícies. Després de l’onada de la variant òmicron, molts mestres, pares i equips directius escolars estan exhausts. Tant si és per la necessitat d’haver-se d’adaptar a corre-cuita als nous protocols de seguretat o d’haver de trobar algú que et cuidi els fills quan les escoles tanquen arran dels brots de covid-19 o de condicions climatològiques adverses, per la creixent pressió externa sobre què s’hauria d’ensenyar a les escoles públiques (i com), o simplement per la pràctica impossibilitat de trobar temps per descansar i recarregar energies en aquest segon any d’una pandèmia aparentment implacable, tothom que té un paper en la cura i l’educació dels infants està estressat. Sens dubte, ja fa temps que la de mestre és una professió que ha d’afrontar un nombre excepcional de reptes; la tempesta perfecta que ha suposat la recent pandèmia, un clima polític cada vegada més hostil i partidista, i un clam general perquè es passin comptes per les injustícies racials no han fet altra cosa que amplificar aquests reptes.

Tot plegat ha escampat el temor que es produeixi un èxode massiu de la professió. De moment, la preocupació prové de determinades anècdotes i dels resultats d’algunes enquestes sobre els plans de futur dels mestres, i no pas d’una deserció real de la professió. Tot i així, el dèficit de professorat en determinades assignatures o àrees és molt real, com també ho són les greus mancances que s’han registrat darrerament de personal de suport i mestres substituts. I tenint en compte que febrer ha estat el Mes de la Història Negra i que la pandèmia ha perjudicat de manera desproporcionada moltes comunitats negres i altres comunitats no blanques, convé subratllar que des de fa temps també hi ha una mancança greu de mestres de raça negra en aquest país.

Ara que tots els estats i districtes dels EUA debaten com contractar i retenir un cos docent efectiu i comencen a preparar-se per al nou curs, haurien de prioritzar el fet de tenir una plantilla d’educadors que sigui representativa de tota la demografia de l’alumnat de les escoles públiques dels EUA. Com a referència, cal destacar que una mica més del 50% de tot l’alumnat és d’origen racial no blanc, mentre que entre els mestres només ho és el 20%, aproximadament. La situació actual, en què algunes escoles reben abundant finançament federal i estan desenvolupant estratègies per a la recuperació postpandèmica, representa una oportunitat per diversificar el cos docent massa bona per deixar-la passar.

📩 Vols rebre el següent monogràfic al correu? Subscriu-te al butlletí!

Per aprofitar-la, hem de reconceptualitzar la diversitat i la representativitat com dos dels molts atributs que contribueixen a la qualitat del cos docent. Aquesta idea tan senzilla és la tesi que defensa el nostre llibre Teacher Diversity and Student Success (Diversitat del cos docent i èxit escolar), publicat a Harvard Education Press. Al llibre, presentem diversos arguments que justifiquen per què és imperatiu esforçar-se a millorar la contractació i la retenció d’un cos docent divers i representatiu, una iniciativa que ha esdevingut encara més urgent a conseqüència de la pandèmia.

1. El color dels docents pot tenir un impacte durador en els estudiants no blancs. Hi ha evidències rigoroses procedents de molts contextos que demostren que, amb docents no blancs, els resultats de l’alumnat milloren tant a curt termini (p. ex., els resultats dels exàmens i l’índex d’expulsions) com a llarg termini (p. ex., l’índex de graduació a l’institut i l’aspiració a anar a la universitat). Durant la pandèmia, els estudiants d’ètnies no blanques han tingut menys accés a l’educació presencial i han anat quedant encara més enrere respecte dels seus companys blancs. Proporcionar accés a un professorat divers i de qualitat pot ser una eina tan important per a la recuperació de l’aprenentatge com les classes de reforç o les classes d’estiu.
2. El professorat no blanc contribueix a bastir un funcionariat escolar representatiu. Els mestres d’ètnies no blanques esdevenen líders de color, i les escoles i els districtes amb plantilles i lideratges més representatius estan vinculats a una reducció de la bretxa en els resultats dels exàmens i a un augment de la implicació de les famílies entre les comunitats no blanques. Un lideratge més representatiu serà la clau per garantir que els fons per a la recuperació postpandèmica realment vagin adreçats a les comunitats que han estat més perjudicades durant els darrers anys.
3. El professorat no blanc contribueix a promoure la tolerància entre l’alumnat. L’exposició a una plantilla docent ètnicament i racialment diversa ajudarà tot l’alumnat, independentment del seu origen, a començar a col·laborar amb persones d’origen diferent al seu, i també a humanitzar-les. Veure altres grups de gent com a aliats, en lloc de veure’ls com a amenaces, és una competència de caràcter que ara mateix necessitem més que mai, després d’una pandèmia que ha reforçat encara més les actituds partidistes i racials, ja molt polaritzades.

Compartim la visió de tots aquells grups de suport, sistemes escolars i agències governamentals que aquests darrers anys han fet crides a incrementar la diversitat entre els educadors. La nostra crida, però, és singular en el sentit que va més enllà de les xifres. Considerem que augmentar la representació racial entre el cos docent és una condició necessària però no suficient per garantir l’èxit escolar.

També defensem polítiques que promoguin un grau més alt d’integració dels mestres d’ètnia no blanca en tot el ventall de contextos escolars per tal de garantir que tots els alumnes tinguin accés a un cos docent divers, i polítiques que ajudin la majoria del professorat blanc a apropar-se als estudiants d’altres ètnies que té a les seves aules. Aquests objectius addicionals són fonamentals. Altrament, la crida a incrementar la diversitat del cos docent podria esdevenir, sense voler-ho, un cavall de Troia que acabi conduint a la segregació de docents en escoles segregades.

Aquest article pertany al segon butlletí de "Recerca i acció!": Professorat i centres amb altes expectatives. Què ens diu la recerca i com dur-ho a la pràctica?. No et perdis la resta de continguts!