Què es pot fer perquè els docents millorin les expectatives vers tots els alumnes?

RECERCA I ACCIÓ! | EXPECTATIVES DEL PROFESSORAT | LA MIRADA PROFESSIONAL

Els programes que intervenen en les expectatives del professorat augmenten el benestar emocional i milloren el rendiment acadèmic dels alumnes més desavantatjats. L’informe “Són efectius els programes que intervenen sobre les expectatives del professorat envers el seu alumnat?”, recomana plantejar tasques exigents i brindar oportunitats d’aprenentatge a tot l’alumnat, donar un feedback útil i positiu, i treballar aspectes socioafectius.

Com es poden aplicar aquestes estratègies de manera efectiva en els centres? En van donar exemples Patrícia Rey, directora de l’escola Samuntada de Sabadell, i Rosa Clar, directora de l’institut Tordària de Tordera, en el marc de l’acte “Crec en tu’. Com fem un centre acollidor i amb altes expectatives envers els alumnes?”. Ho van fer en diàleg amb l’autor de l’informe, el doctor en Psicologia de l’Educació Marc Lafuente, i amb Jordi Pàmies, doctor en Antropologia Social i Cultural i investigador en educació.

A continuació recuperem cinc elements clau que van sorgir en el debat:

1. Generar altes expectatives passa per tenir claustres estables i temps

Les condicions perquè mestres i professors tinguin altes expectatives vers tots els seus alumnes passen, segons Rey i Clar, per tenir claustres estables i cohesionats, i temps de coordinació. “Les directores no fem res si estem soles”, manifesta Clar, sinó “que tothom s’ha de sentir representat en el projecte i ha de tenir un rol definit dins el centre”. En el seu institut fa tres anys que tenen un equip estable i això els ha permès, assegura, “reflexionar entre tots cap on anàvem” i donar un impuls en tot allò que havien començat a treballar.

La cohesió entre els docents, afegeix Rey, també es transmet a l’aula. “Si volem tenir altes expectatives vers els alumnes, cal que també les tinguem sobre nosaltres mateixos i sobre els nostres companys”.

2. Dedicar temps a dissenyar els grups-classe i de treball

“La confecció del grup-classe, que ha de ser necessàriament heterogeni, és un dels elements més importants perquè tot funcioni”, assegura Clar. Per això demana invertir-hi el temps que calgui, especialment en els canvis d’etapa com el pas de primària a secundària, i també a l’hora de dissenyar equips cooperatius. “Hem de parlar de quines potencialitats té cada criatura i de quina manera la podem ajudar”, detalla. Agrupar els infants a partir d’aquest coneixement previ “és l’única manera que tothom se senti reconegut”.

3. L’avaluació, un dels moments més importants del curs

“L’avaluació ha de generar confiança”, afirma Rey. Al seu centre dediquen tres setmanes al final de cada trimestre a preparar l’avaluació i el retorn als estudiants. Proposa, en aquest sentit, un canvi de mirada per deixar de “quantificar els sabers” i fixar-se “en el grau d’assoliment d’aquests sabers”, així com no només fixar-se en les mancances, sinó també valorar els avenços dels estudiants i fer-los propostes per seguir avançant. “És imprescindible escoltar l’alumne perquè confiï en tu”, expressa. Involucrar-lo, afegeix, també genera un diàleg amb les famílies, especialment amb les que no estan familiaritzades amb aquesta manera d’avaluar més competencial.

↗️ Llegeix el segon butlletí de "Recerca i Acció"

4. L’equip docent, a l’una

La directora de l’institut Tordària aconsella elaborar un document de referència perquè els docents comuniquin a l’alumnat què fa bé i què fa malament de manera assertiva. “És impossible assegurar que ningú tingui resistències, encara que siguin inconscients, però sí que hem de compartir una manera d’ajudar els estudiants a prendre consciència dels seus encerts i dels seus errors”. Al centre, a més, procuren crear espais per parlar d’estratègies de millora de la pràctica docent. “Si estem bé com a equip, és molt més fàcil que siguem crítics i que estiguem disposats a millorar”.

5. L’acompanyament de l’alumnat s’ha d’estendre a la família

Per fer un bon acompanyament a l’alumnat, assegura Clar, és imprescindible implicar les famílies. “Quan treballes amb expectatives d’èxit amb tots els infants, els més desavantatjats cada vegada es veuen menys diferents respecte a la resta, però en alguns casos ens trobem amb la resistència de les famílies perquè segueixin estudiant”, reconeix. L’any passat tres dels seus alumnes que havien acabat l’ESO i que s’havien preinscrit en un estudi postobligatori no van formalitzar la matrícula després de perdre el vincle amb l’institut durant l’estiu.

📩 Vols rebre el següent monogràfic al correu? Subscriu-te al butlletí!

Aquest article pertany al segon butlletí de "Recerca i acció!": Professorat i centres amb altes expectatives. Què ens diu la recerca i com dur-ho a la pràctica?. No et perdis la resta de continguts!