El poder de les etiquetes: el cas dels alumnes que aprenen anglès com a segona llengua als Estats Units

Notícies
RECERCA I ACCIÓ! | EXPECTATIVES DEL PROFESSORAT | RODA EL MÓN

Quins efectes pot tenir la classificació de l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge en la percepció i expectatives del professorat i en els seus propis resultats d’aprenentatge?

En aquest article, Ilana Umanksy i Hanna Dumont, des d’un context estatunidenc expliquen com classificar els alumnes que tenen l’anglès com a segona llengua (majoritàriament procedents de la immigració) com a “aprenents d’anglès” (EL, English Learners) té avantatges en l’organització escolar, però també inconvenients. Entre aquests últims, la rebaixa d’expectatives del professorat envers el seu potencial d’aprenentatge.

Les conclusions d’aquest article assenyalen un punt d’alerta quant als possibles efectes no desitjats que poden tenir determinades maneres de classificar les necessitats educatives específiques de l’alumnat, també a casa nostra.


Els mestres tenen percepcions acadèmiques esbiaixades dels alumnes amb l’anglès com a segona llengua?

Ilana Umanksy, Hanna Dumont

Do teachers have biased academic perceptions of their English learner students?

(Aquest article conté enllaços en anglès)

03/12/2019

Legisladors, educadors i ciutadania en general sovint denuncien les grans diferències que existeixen en els índexs d’assoliment i èxit entre els alumnes que tenen l’anglès com a segona llengua (EL, de l’anglès «English learner») i els alumnes que ja són competents en anglès. Cada cop més, l’atenció es va centrant no pas a entendre en què fallen aquests estudiants, sinó a identificar què falla en la manera com les escoles eduquen, donen suport i empoderen aquests alumnes. Els darrers anys, han sortit a la llum diversos estudis que documenten que el fet de ser classificat com a alumne EL a l’escola pot tenir un impacte negatiu directe en els resultats dels exàmens, la graduació i l’accés a la universitat d’aquests alumnes. Entre les possibles explicacions d’aquest efecte negatiu, hi ha el fet que els alumnes classificats com a EL sovint són aïllats lingüísticament juntament amb la resta d’alumnes EL, se’ls assignen classes de nivell més baix , i se’ls agrupa en classes amb professorat sense gaire experiència. Tot plegat pot perjudicar els resultats dels alumnes.

Noves evidències sobre com el fet de classificar els estudiants com a EL afecta la percepció del professorat

Un altre mecanisme que potencialment pot perjudicar els alumnes classificats com a EL són les percepcions i les expectatives que en té el professorat. Una llarga trajectòria de recerca ha documentat que la percepció del professorat influeix en el nivell d’assoliment dels alumnes, i que els mestres tendeixen a tenir una percepció acadèmica i unes expectatives més pobres en el cas dels grups d’alumnes marginals, com ara els alumnes afroamericans i llatins, i també les noies en el cas de l’itinerari de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.

↗️ Llegeix el segon butlletí de ‘Recerca i Acció’

En un nou document de treball, vam avaluar si el fet de ser classificat com a alumne EL a l’escola provocava que el professorat tingués unes expectatives més baixes respecte d’aquests alumnes. Vam poder aprofitar una característica única de les polítiques que s’apliquen en aquest sentit, que és que els estats i els districtes fan servir tot un ventall d’avaluacions i llindars diferents a l’hora de determinar qui ha de ser classificat com a alumne EL. Com a conseqüència, alumnes EL amb el mateix nivell de competència real de la llengua i amb les mateixes capacitats acadèmiques reals són classificats com a EL en algunes àrees, però en d’altres no. Aquest procés fa que els alumnes, de manera efectiva, siguin assignats o no a l’estatus EL d’una manera gairebé aleatòria, en funció del districte o l’estat on estan matriculats. Aquesta idiosincràsia de les polítiques d’identificació d’alumnes EL ens ha permès comparar alumnes que han estat classificats com a EL i d’altres que no, però que de fet tenen característiques molt similars, i valorar l’efecte causal de la identificació com a alumne EL en la percepció que en té el professorat pel que fa al nivell d’habilitats acadèmiques. Cal destacar que, havent partit d’un conjunt de dades representatiu de tot el país, els resultats que hem obtingut es poden extrapolar a l’escala nacional.

En concret, ens vam centrar en la classificació com a alumne EL dels infants que entren al curs d’educació infantil (5-6 anys). És a dir, vam comparar les expectatives que tenia el professorat per als tres anys següents (any d’educació infantil i primer i segon any de primària) en relació amb els alumnes classificats com a EL i amb els alumnes no classificats com a EL, però amb característiques similars a l’hora d’accedir a l’etapa d’educació infantil. I vam fer-ho de manera transversal, fixant-nos en diferents àrees de coneixement (anglès, educació artística, matemàtica, ciències socials i ciències naturals).

Vam constatar que la classificació com a EL feia que el professorat tingués expectatives acadèmiques més baixes dels seus alumnes. Els efectes no eren de gaire envergadura a l’etapa d’infantil, però anaven creixent a mesura que els alumnes passaven a primer i segon any de primària (i podien arribar a una desviació d’un 25% de l’estàndard). Efectivament, l’efecte directe de la classificació com a alumne EL en la percepció del professorat explicava aproximadament la meitat de la diferència global entre la manera com el professorat percep les habilitats acadèmiques dels seus alumnes EL i no EL.

A continuació vam investigar si aquestes diferències eren més significatives en determinats entorns. Específicament, si pensem en la percepció que té el professorat del seu alumnat classificat com a EL, és plausible que factors com ara el tipus de programa educatiu amb què treballa un mestre pugui moderar l’impacte que la classificació com a alumne EL té en les seves percepcions. Per exemple, un corpus considerable de recerca ha documentat que la instrucció bilingüe és beneficiosa per als alumnes EL. Vam plantejar que els professors que treballen en entorns formatius bilingües poden tenir una connexió més forta amb els alumnes, o estar millor capacitats per avaluar els coneixements dels alumnes EL, amb la qual cosa la probabilitat que tinguin expectatives esbiaixades sobre l’etiqueta EL disminueixen. En consonància amb la nostra hipòtesi, van comprovar que els professors d’entorns bilingües no tenen sistemàticament percepcions diferents dels seus alumnes EL respecte dels seus alumnes multilingües no classificats com a EL.

Implicacions per a les polítiques i per a la pràctica

Aquesta recerca s’afegeix a d’altres que, cada cop més, reconeixen que la classificació com a alumne EL altera tant la manera com són tractats els alumnes a l’escola com el tipus d’oportunitats a les quals tenen accés. Alguns dels impactes de la classificació com a alumne EL són beneficiosos i buscats (per exemple, la formació específica adreçada a l’aprenentatge de l’anglès), mentre que d’altres són perjudicials i no intencionades (com ara l’exclusió dels continguts bàsics). Les conclusions d’aquest estudi demostren que la classificació com a alumne EL també té un impacte en la percepció que té el professorat del seu alumnat des del punt de vista acadèmic, cosa que al seu torn té implicacions significatives en les polítiques a implementar i en la pràctica.

En primer lloc, decisions fonamentals per als alumnes EL que depenen del criteri del professor ―per exemple, la decisió sobre quan els alumnes han d’abandonar la condició EL o en quines classes se’ls ha d’incloure― són susceptibles de patir el biaix del professor. Per tant, aquesta mena de decisions s’haurien de prendre a partir de criteris objectius fixats. Una bona alternativa serien les avaluacions estandarditzades (que avaluïn amb precisió les habilitats dels alumnes EL) i unes polítiques clares (que siguin justes i s’implementin de manera estandarditzada per a tot l’alumnat).

En segon lloc, les intervencions destinades a reduir el biaix de les percepcions del professorat poden ajudar els docents a entendre millor i a avaluar amb precisió les habilitats i els actius dels alumnes EL. S’ha demostrat que la formació permanent, com ara l’enfocada a incrementar tant la capacitat dels educadors d’entendre el biaix implícit com en el nivell d’empatia envers els alumnes marginats fa disminuir aquest biaix. De la mateixa manera, hi ha evidències que indiquen que les visites a domicili  poden ajudar els mestres a desenvolupar perspectives més positives sobre els seus alumnes i les seves famílies.

📩 Vols rebre el següent monogràfic al correu? Subscriu-te al butlletí!

Per acabar, l’expansió dels programes educatius bilingües permetria que més alumnes estudiessin en entorns que minimitzen el biaix negatiu dels docents. Tal com s’ha indicat anteriorment, l’educació bilingüe és acadèmicament i lingüísticament beneficiosa per als alumnes EL. Els resultats d’aquest estudi suggereixen que un mecanisme que pot explicar part dels beneficis de l’educació bilingüe és que, contràriament al que passa en els entorns on l’educació s’imparteix exclusivament en anglès, els educadors dels entorns bilingües no mostren biaix envers els alumnes classificats com a EL. Així doncs, l’expansió d’aquest tipus de programes ―un patró que s’està reproduint en molts estats arreu del país ― pot fer que més alumnes es beneficiïn d’entorns educatius lliures de biaix. Tot i que no sabem què fa que els entorns bilingües minimitzin el biaix, els resultats de recerques anteriors demostren que als alumnes EL els beneficia rebre educació per part de docents bilingües, i que als alumnes de minories vulnerabilitzades els beneficia tenir un professor del seu mateix origen. Així doncs, és possible que, a banda d’incrementar els programes bilingües, el fet de contractar més professorat bilingüe i d’orígens socials i culturals similars als dels alumnes EL pugui contribuir a minimitzar el biaix i millorar les oportunitats educatives dels alumnes EL.

Aquest article pertany al segon butlletí de 'Recerca i acció!': Professorat i centres amb altes expectatives. Què ens diu la recerca i com dur-ho a la pràctica?. No et perdis la resta de continguts!

Blog

Llegeix els articles relacionats

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar