Són efectius els programes que intervenen sobre les expectatives del professorat envers l’alumnat?

Notícies
RECERCA I ACCIÓ! | EXPECTATIVES DEL PROFESSORAT | EL DESTIL·LAT

Què sabem de l’impacte dels programes de formació i suport al professorat per millorar les seves expectatives envers l’alumnat?

A partir de la revisió de resultats d’una trentena d’estudis que analitzen de forma rigorosa l’impacte de programes implementats i avaluats arreu del món que tenen com a propòsit treballar en la millora i ajust de les expectatives docents envers el seu alumnat, podem donar algunes respostes per identificar les claus de l’èxit de les intervencions i quins perfils d’alumnes se’n poden beneficiar.

En quins programes es fixa la revisió?

Aquesta revisió se centra en aquells programes o intervencions que cerquen, de forma central, una correcció de les expectatives esbiaixades del professorat envers l’aprenentatge del seu alumnat i una millora general d’aquestes. Aquestes intervencions de revisió i millora de les expectatives del professorat poden ser de tres grans tipus, segons l’objecte de la modificació.

  • El comportament del professorat: se centra que el professorat utilitzi determinats comportaments associats a aquells docents que típicament tenen altes expectatives cap al seu alumnat.
  • La consciència sobre l’efecte de les expectatives: l’objectiu és que el professorat conegui els efectes de tenir expectatives esbiaixades o inadequades sobre grups particulars i fer-lo reflexionar entorn de les conseqüències d’aquestes expectatives en l’aprenentatge i els processos socioafectius de l’alumnat.
  • Les creences subjacents a les expectatives esbiaixades de professorat: l’objectiu és reflexionar i modificar les creences del professorat que sostenen les seves expectatives esbiaixades.

Són efectius els programes de millora de les expectatives docents?

Les evidències acumulades assenyalen que els programes de millora de les expectatives milloren les competències socioemocionals dels alumnes adolescents: autoconcepte, autoeficàcia i implicació en l’aprenentatge, percepció d’autonomia, disminució de relacions problemàtiques i conflictes de disciplina.

L’impacte en el rendiment es constata tant a primària com a secundària i en matèries diverses.

De forma general, es detecta que els programes de formació i suport al professorat que cerquen millorar les seves expectatives tenen un impacte positiu lleu en l’acció docent i en rendiment acadèmic de l’alumnat.

Cal tenir en compte que aquests resultats no són homogenis entre els diferents estudis, cosa que porta a concloure que l’efectivitat d’aquest tipus d’intervenció no està sempre garantida i que, per tant, és sensible a les condicions d’aplicació i a diverses variables contextuals.

↗️ Llegeix el segon butlletí de ‘Recerca i Acció’

Com són programes de millora de les expectatives docents més exitosos?

  • Compten amb la implicació del professorat en el disseny dels canvis que aquests implementaran a l’aula. Per tant, els elements de canvi no són imposats, sinó que són planificats pel mateix professorat amb el suport del personal formador
  • Contextualització a l’aula. Les intervencions efectives no es basen tant en la vessant teòrica o en compartir resultats generals de la recerca, sinó en mostrar els resultats concrets que determinat alumnat de l’aula ha aconseguit en altres programes o en avaluacions realitzades per altres professionals.
  • Les intervencions més efectives donen feedback concret al professorat sobre com aquest actua de manera diferent segons el tipus d’alumnat de la seva aula, a partir d’observacions prèvies obtingudes del seu ensenyament quotidià. Un element clau del feedback és poder compartir amb el docent els resultats obtinguts pels seu alumnat en avaluacions externes.
  • Consciència de necessitat de canvi. Els programes més efectius són aquells que aconsegueixen crear en el professorat una necessitat de canvi, cosa que es pot assolir donant informació sobre l’existència d’expectatives esbiaixades per part seva, i de les conseqüències d’aquestes expectatives sobre el seu ensenyament i els futurs resultats de l’alumnat.
  • Durada i estructura. Els programes més efectius tenen una durada de dos o tres trimestres i inclouen al voltant de quatre seminaris en petits grups i un seguiment individualitzat del disseny i implementació del pla d’acció de cada docent.

Quin és el professorat i l’alumnat més beneficiat d’aquests programes

  • Professorat. Els impactes més significatius en el canvi d’expectatives s’observen entre el professorat en actiu de primària i el professorat en formació a la secundària.
  • Alumnat. Els alumnes més beneficiats d’aquests programes són aquells sobre els que pesen pitjors expectatives i on hi ha més biaixos: alumnat amb baix estatus socioeconòmic, minories ètniques, immigrants i amb pitjor expedient acadèmic.

Passem a l’acció!

Les conclusions de l’estudi justifiquen la necessitat d’incorporar els programes dirigits a corregir els biaixos i millorar les expectatives del professorat com a part nuclear dels continguts de la formació inicial, inductiva i permanent del professorat, tenint en compte les següents especificacions:

  • Potenciar aquests programes entre els equips directius i docents en centres amb una proporció significativa d’alumnat de baix estatus socioeconòmic, provinent de minories ètniques i d’origen immigrant, sent aquest el perfil que més es benefecia dels seus efectes.
  • Potenciar el contrast amb resultats d’avaluacions externes de l’alumnat, el feedback personalitzat i el rol actiu del professorat per decidir quins canvis implementar en la seva docència quotidiana.
  • Implementar aquests programes tant en l’etapa de primària com de secundària i tant en la fase de formació del professorat, com en formació continuada del professorat ja en actiu i amb una experiència docent significativa.
  • Promoure aquest tipus de formació durant el primer trimestre de contacte entre docent i alumnes, ja que els biaixos de les expectatives es produeixen, sobretot, durant les primeres setmanes i mesos en que el professorat fa docència a un alumnat desconegut.
  • Es recomana la realització de més estudis, especialment de caràcter experimental i longitudinal amb poblacions diverses, per establir amb més fiabilitat l’efectivitat d’aquest tipus d’intervencions.

📩 Vols rebre el següent monogràfic al correu? Subscriu-te al butlletí!

Aquest article pertany al segon butlletí de 'Recerca i acció!': Professorat i centres amb altes expectatives. Què ens diu la recerca i com dur-ho a la pràctica?. No et perdis la resta de continguts!

Vols saber-ne més?

  • Consulta l’informe complet, elaborat per l'investigador Marc LafuenteSón efectius els programes que intervenen sobre les expectatives del professorat envers el seu alumnat?

Blog

Llegeix els articles relacionats

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar