Com apoderem les expectatives dels docents envers l’aprenentatge dels alumnes?

Notícies
RECERCA I ACCIÓ! | EXPECTATIVES DEL PROFESSORAT | RODA EL MÓN

Els prejudicis ens acompanyen constantment en el nostre dia a dia, i ens condicionen, de manera conscient o no, en la presa de les nostres decisions. Però, quin efecte poden tenir els prejudicis dels docents sobre les capacitats del seu alumnat? Com respon l’alumnat vulnerabilitzat a les expectatives positives del professorat? Com condicionen les expectatives negatives del docent en el desenvolupament acadèmic dels seus alumnes?

En aquest article, Niharika Gupta i Sameer Sampat ens parlen d’aquest fenomen a través de la pròpia experiència en la seva època d’alumnes de primària: expliquen com dues professores les van fer sentir capaces d'afrontar els reptes acadèmics i comparen aquesta sensació amb la que ha de viure la majoria d’alumnat vulnerable que sovint experimenta el contrari.

A més, els autors, proposen orientacions pràctiques per tractar de neutralitzar l’efecte de les baixes expectatives dels docents sobre el seu alumnat.


L’efecte de les expectatives dels docents en el seu alumnat.

Niharika Gupta i Sameer Sampat.

How teacher expectations empower student learning

(Aquest article conté enllaços en anglès) 

29/07/2022

A l’escola primària, tots dos vam tenir sort de tenir mestres que pensaven que érem alumnes brillants: la Sra. Darrow creia que en Sameer era un estudiant excel·lent malgrat que el seus resultats no sobresortien de la mitjana, i la Sra. Lewis va fer que la Niharika sentís que podia sobreviure a tot. Mirant enrere, cap dels dos no sabem per què ho creien, però estem segurs que totes dues ho sentien així, i que el fet que ho sentissin així va fer que nosaltres també ens ho creguéssim. Gràcies al temps que vam passar amb aquestes mestres, vam començar a creure en la nostra capacitat d’enfrontar reptes acadèmics i a construir una base de confiança en nosaltres mateixos que ens ha servit de fonament durant tota la vida.

↗️ Llegeix el segon butlletí de ‘Recerca i Acció’

Nosaltres vam experimentar de primera mà que el que un docent espera d’un alumne pot tenir un efecte molt potent. Però també sabem que hi ha molts alumnes que mai no arriben a tenir un professor que cregui en ells. Hi ha una percepció molt forta entre el professorat i altres actors que els alumnes provinents d’entorns socialment i econòmicament desavantatjats no estan en condicions d’aprendre tan bé com la resta. Aquesta creença té un impacte negatiu en tot allò que els docents fan a la classe i, al seu torn, en l’aprenentatge i l’evolució dels alumnes. I és justament l’alumnat provinent d’entorns socioeconòmicament més desavantatjats el que ha patit més les conseqüències de la covid-19 i el que ara mateix necessita més suport. Per mirar de reduir aquesta desigualtat en l’aprenentatge, hem de dissenyar elements de suport per als docents que els ajudin a creure que tots els alumnes estan en condicions d’aprendre.

El problema: La creença que tots els alumnes estan en condicions d'aprendre no és universal

Fa poc vam fer una enquesta a equips directius i professors de l’Índia, Kènia, Malàisia i Indonèsia, i vam constatar que només el 48% dels docents de la mostra pensava que tots els seus alumnes estan en condicions d’aprendre, independentment de l’origen familiar o de l’experiència educativa. Això confirma els resultats d’una enquesta molt àmplia del Banc Mundial a 16.000 professors de vuit països de renda baixa i mitjana de Llatinoamèrica, Àfrica i Àsia, segons la qual una part important d’aquests docents creia que no podia ajudar els alumnes que comencen el curs amb un nivell més baix del que els tocaria o que provenen de llars amb dificultats.

FIGURA 1. CREENCES DELS DOCENTS SOBRE LES CAPACITATS D’APRENENTATGE DELS SEUS ALUMNES
Font: Banc Mundial, 2018.

A causa de les actituds socials o dels prejudicis que predominen en la societat, els docents infravaloren les capacitats dels seus alumnes. Als països de rendes més baixes, la distància social entre docents i alumnes pot fer disminuir el grau d’empatia i la motivació dels professors a l’hora de treballar amb els seus alumnes.

A més a més, com que els equips directius i els funcionaris governamentals gairebé mai no monitoritzen les pràctiques docents ni el progrés de l’alumnat, els professors no arriben a internalitzar la seva responsabilitat a l’hora de garantir l’aprenentatge de tots els alumnes.

Tot plegat, afegit als nivells previs de rendiment escolar persistentment baixos d’aquests alumnes, pot reforçar la creença entre els docents que no tots els alumnes estan en condicions d’aprendre.

Per què aquest problema és important? Hi ha un cercle viciós de baixes expectatives
FIGURA 2. EL CICLE QUE REFORÇA LES CREENCES DELS DOCENTS SOBRE ELS RESULTATS DELS SEUS ALUMNES
Font: Katie Wright, 2017

Les expectatives dels docents sobre el que han d’aprendre els seus alumnes influeixen en els resultats d’aquests estudiants. En un famós experiment psicològic de fa 65 anys , Rosenthal i Jacobsen (1968) van explicar a uns mestres que alguns dels seus alumnes havien estat identificats com a “alumnes de desenvolupament tardà” que aprendrien molt al llarg dels anys, quan de fet els investigadors havien triat aquells alumnes a l’atzar. Un any més tard, els alumnes identificats com a “alumnes de desenvolupament tardà” havien après més que els seus companys, perquè els mestres els havien ofert més suport.

Des que va tenir lloc aquest experiment, se n’han dut a terme molts altres per replicar i entendre l’impacte que tenen les expectatives dels docents en el grau d’assoliment dels alumnes. En un estudi sense precedents que recull més de 30 anys de recerca sobre el tema , Jussim i Harber (2005) van concloure que, tot i que l’experiment original podia haver inflat els seus resultats, les expectatives dels docents sí que tenen un impacte en els alumnes, i aquest impacte pot ser especialment important per als alumnes de grups estigmatitzats. Rubie-Davies et al. (2006) van comprovar que a Nova Zelanda les expectatives dels docents pel que fa als alumnes maoris eren menors en comparació amb les que tenien respecte de la resta dels seus companys, cosa que podia ser la causa d’uns resultats més pobres. Les investigacions més recents que s’han dut a terme en l’àmbit de l’economia per entendre l’efectivitat escolar als Estats Units (estudi 1 i estudi 2 ) demostren que les escoles que desenvolupen una cultura que assumeix que tots els alumnes estan en condicions d’aprendre a un nivell alt són les que aconsegueixen millorar més el nivell d’assoliment dels alumnes procedents d’entorns marginats.

📩 Vols rebre el següent monogràfic al correu? Subscriu-te al butlletí!

Les expectatives dels docents creen un cicle reforçador. Les conviccions dels docents sobre el creixement potencial dels seus alumnes condicionen les accions d’aquests professors, unes accions que, al seu torn, tenen un impacte en l’evolució de l’alumnat, i aquesta evolució retroalimenta les creences dels docents sobre els alumnes. En països de renda mitjana o baixa, dècades d’un rendiment insuficient dels sistemes escolars han fet arrelar profundament la creença que no tots els alumnes estan en condicions d’aprendre, fet que continua limitant el potencial d’aquests sistemes escolars de millorar el que poden aportar als seus alumnes (figura 2).


Com podem fer front a aquest problema: Cal canviar les expectatives i el comportament dels docents

La ciència del comportament ens ensenya que hem d’entendre els models mentals dels principals actors d’un sistema per poder-ne canviar els resultats. Sectors com el de la salut s’han basat àmpliament en la ciència del comportament per millorar els resultats sanitaris. En educació, cal que fem recerca, desenvolupem i contrastem diferents enfocaments conductuals per millorar el rendiment dels docents. Suggerim tres categories àmplies d’intervenció que els sistemes escolars podrien explorar.

1. Crear equips directius que desenvolupin una cultura d’altes expectatives en el sistema

Arran d’una enquesta de Global School Leader , vam constatar que a les escoles on els equips directius creuen que tots els alumnes estan en condicions d’aprendre, el 54% dels docents també comparteix aquesta creença, mentre que aquest percentatge es redueix al 37% quan l’equip directiu no té aquestes expectatives. Aquests resultats reforcen els dels estudis que suggereixen que els equips directius poden fer incrementar el sentiment de responsabilitat dels docents en l’aprenentatge dels alumnes mitjançant un discurs i unes estructures organitzatives que contribueixin a qüestionar les creences existents. Els sistemes escolars s’haurien de centrar a entendre com poden fer créixer i apoderar els equips directius a fi de crear un entorn on el focus principal sigui la millora dels resultats d’aprenentatge.

2. Parlar explícitament sobre el pes que tenen les expectatives dels docents

Tant la formació inicial com la formació permanent dels docents han d’abordar de manera directa el pes que tenen les expectatives dels docents. Es pot proporcionar suport als professors per tal que puguin desenvolupar una mentalitat que els permeti veure el problema del baix nivell d’assoliment dels alumnes com quelcom que poden canviar. El fet de destacar casos pràctics positius que il·lustrin els reptes als quals s’han d’enfrontar habitualment professors i alumnes, però també la manera com poden superar aquests desafiaments, animarà els docents a reflexionar sobre el lligam entre les seves pràctiques a l’aula i l’impacte que tenen en l’alumnat. Els models educatius basats en l’experiència poden ajudar els docents a experimentar de primera mà que la seva empatia i les seves expectatives envers l’alumnat poden impulsar l’aprenentatge.

3. Millorar les pràctiques per canviar les creences

Les creences poden estar profundament arrelades i ser resistents al canvi, però quan els docents obtenen bons resultats a l’aula, això pot canviar les seves creences sobre el nivell d’assoliment al qual poden arribar els seus alumnes. Animar els professors a adoptar eines educatives i pràctiques pedagògiques efectives podria ajudar els alumnes a millorar el seu nivell d’aprenentatge, cosa que, al seu torn, podria fer canviar les creences dels docents sobre les capacitats dels seus alumnes.

Per tal de garantir que tots els alumnes tinguin mestres com la Sra. Darrow i la Sra. Lewis, amb grans expectatives pel que fa a l’èxit dels seus alumnes, caldrà una percepció totalment renovada sobre la intel·ligència i les capacitats dels alumnes. Fins que les pràctiques actuals no abordin de manera directa la qüestió de les expectatives dels docents i canviïn el «prejudici velat de les males expectatives» per un apoderament tangible de grans expectatives, els alumnes no podran assolir el seu màxim potencial.

Aquest article pertany al segon butlletí de 'Recerca i acció!': Professorat i centres amb altes expectatives. Què ens diu la recerca i com dur-ho a la pràctica?. No et perdis la resta de continguts!

Blog

Llegeix els articles relacionats

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar