L’escola que confia en tu i les teves capacitats

Notícies
RECERCA I ACCIÓ! | EXPECTATIVES DEL PROFESSORAT | REFLEXIONS PRÀCTIQUES

En la mitologia grega, Pigmalió, rei de Xipre, en no trobar una dona prou bona per a ell, va decidir esculpir-la en marbre. Va quedar tan enamorat de la seva creació que Afrodita, commoguda, va donar-li vida i així va néixer Galatea.

Robert Rosenthal i Lenore Jacobson van prendre el nom d’aquest personatge mitològic, capaç de convertir l’altre en allò que ell desitja, per a la seva teoria de l’efecte Pigmalió. En un experiment ja clàssic que recullen a Pigmalió a l’aula (1968), es va informar als docents que determinats alumnes de l’aula havien aconseguit una puntuació per sobre de la mitjana en un test d’intel·ligència i que, per tant, aquests alumnes probablement aconseguirien millors resultats que la resta al llarg del curs. Aquesta informació era falsa: no s’havia passat cap test d’intel·ligència i la tria d’alumnat era completament aleatòria. Però els investigadors van demostrar que, passat el temps, aquests alumnes havien aconseguit, efectivament, millors resultats que la resta. L’efecte Pigmalió, de forma similar a altres teories que demostren l’impacte de les imatges estereotipades sobre els grups socials (l’etiquetatge, la profecia autocomplerta, la imatge social reflectida), postula que les expectatives del professorat condicionen i modifiquen, positivament o negativament, els resultats de l’alumnat.

Malgrat que és evident que les persones que treballem com a docents no tenim el poder màgic de convertir l’alumnat en les nostres Galatees (a vegades ja ens agradaria), penso que tenim totes clar l’impacte que poden tenir les nostres paraules i els nostres actes sobre l’alumnat. Des del terrorífic “no faràs mai res de bo a la vida” fins l’encoratjador “va vinga, que tu pots”, les expectatives que comuniquem als infants i adolescents, de forma més o menys conscient, més o menys explícita, són un element rellevant en la seva motivació, la seva autoestima i el seu desenvolupament acadèmic i personal. Però fins a quin punt és certa aquesta influència? Fins a quin punt, més enllà de la intuïció, podem afirmar que les expectatives docents condicionen realment les oportunitats de l’alumnat?

↗️ Llegeix el segon butlletí de ‘Recerca i Acció’

D’aquí el valor de la recerca. És cert que, des d’un punt de vista docent, sovint és difícil trobar l’encaix de les aportacions teòriques en la pràctica diària. L’escola és l’espai on totes les teories desquadren! La complexitat social i relacional d’un centre educatiu és tan gran, a l’aula hi ha tantes variables que entren en joc, que allò que sobre el paper sembla clar i fàcil, deixa de ser-ho ràpidament. Però, per altra banda, només la teoria i la reflexió ens aporten elements que ens ajuden a interpretar la realitat de les aules i a trobar respostes als reptes diaris. L’aliança entre la teoria i la pràctica, entre la recerca i l’acció, és fonamental.

Les baixes expectatives i els principals factors de desigualtat

L’anàlisi que en Marc Lafuente fa a “Són efectius els programes que intervenen sobre les expectatives del professorat envers el seu alumnat?” sobre múltiples programes i intervencions, aporten alguns elements que considero molt rellevants per respondre a les preguntes que plantejo:

En primer lloc, la recerca demostra que les baixes expectatives es vinculen als principals factors de desigualtat (el baix estatus econòmic, l’origen immigrat o la pertinença a grups ètnics minoritaris, el gènere, les dificultats d’aprenentatge...). Sorpresa: plou sobre mullat. A les desigualtats estructurals que condicionen les realitats i les oportunitats de l’alumnat més desafavorit, s’hi sumen unes baixes expectatives. No només tens un entorn que no sempre garanteix les teves necessitats bàsiques, tens dificultats per accedir a les condicions materials que l’escola requereix (els llibres i el material escolar, un ordinador amb connexió, el pagament de les sortides), vius la discriminació racista o sexista... sinó que, a més, els teus professors i professores pensen, d’entrada, que no te’n sortiràs.

No només tens un entorn que no sempre garanteix les teves necessitats bàsiques, sinó que, a més, els teus professors i professores pensen que no te'n sortiràs

En segon lloc em sembla especialment interessant que, malgrat els resultats modestos de la recerca, que no pot afirmar amb contundència que l’efecte Pigmalió es doni sistemàticament, sí que demostra que tant l’efecte Pigmalió com els programes de millores d’expectatives que pretenen compensar-lo tenen un impacte diferencial sobre l’alumnat més vulnerable. Si a mi em sembla que el grup que m’ha tocat aquest any (fins i tot abans de començar, només mirant la llista) és un desastre i no perilla que se’n surtin, l’alumnat més vulnerable serà el més perjudicat d’aquesta meva manera de pensar. Si, en canvi, malgrat la meva creença inicial sóc capaç de generar i transmetre expectatives positives sobre el grup, serà justament aquest alumnat el que en sortirà més beneficiat. En un sistema educatiu inclusiu, tenim la responsabilitat social de lluitar contra les desigualtats i desenvolupar les accions necessàries per promoure la igualtat d’oportunitats. Al meu parer, doncs, aquest doble argument és més que suficient per justificar el desenvolupament de polítiques i accions adreçades a revertir l’efecte negatiu de les baixes expectatives.

Tenim la responsabilitat social de lluitar contra les desigualtats i desenvolupar les accions necessàries per promoure la igualtat d’oportunitats

En tercer lloc, la recerca també ens indica les vies d’acció, com treballar per evitar l’efecte Pigmalió, especialment en l’alumnat més vulnerable. Aquestes vies són: el desenvolupament de comportaments associats a les altes expectatives; la presa de consciència per part dels docents de les pròpies expectatives; i la identificació i anàlisi de les creences i biaixos subjacents a les expectatives esbiaixades dels docents.

L’accent, sobre els i les docents. Sobre la nostra capacitat d’influir, positivament i negativa, en les oportunitats i les condicions dels infants i adolescents. Sobre la nostra capacitat de generar escenaris en què les desigualtats pesin menys, en què tothom pugui sentir-se reconegut i valorat, en què l’aprenentatge i el progrés siguin accessibles per a tot l’alumnat, sense importar el seu origen, la seva condició social, el seu gènere... De nou, la figura docent que va més enllà de la tasca de transmissió de coneixements per convertir-se en agent transformador, en agent de canvi social, capaç de modificar les condicions i les oportunitats (amb totes les limitacions del món, és clar!).

📩 Vols rebre el següent monogràfic al correu? Subscriu-te al butlletí!

Aquest nou rol docent ens remet també a un nou tipus de capacitació com a professionals de l’educació: en l’anàlisi crítica i la pràctica reflexiva, per fer-nos capaços d’identificar i modificar les creences i prejudicis que condicionen les nostres actituds; en el treball en equip, amb l’aprenentatge entre iguals com a principal font de millora del coneixement, per tal de generar entorns inclusius i positius; i en la comunicació, per dotar-nos d’eines que ens permetin, de forma conscient, transmetre una visió empoderadora per a tot el nostre alumnat.

La figura docent que va més enllà de la tasca de transmissió de coneixements per convertir-se en agent transformador, en agent de canvi social

Un tipus de capacitació que s’ha d’abordar des de la formació inicial i contínua, però també anar més enl: fins l’organització dels centres, el desenvolupament de polítiques educatives més equitatives, el treball en equip dels equips docents, el treball amb les famílies, la incorporació de referents que puguin reflectir la diversitat de la nostra societat, les propostes de l’educació 360º...

Una capacitació necessària per construir una escola en la qual, fins i tot quan ho tinguis tot en contra, et digui i et demostri que confia en tu i en les teves capacitats, no des de la màxima fal·laç i homogeneïtzadora del “si vols, pots”, sinó des de la visió possible i empoderadora que tens capacitat d’aprendre i de progressar, des del reconeixement i el respecte a la teva diversitat.

Aquest article pertany al segon butlletí de 'Recerca i acció!': Professorat i centres amb altes expectatives. Què ens diu la recerca i com dur-ho a la pràctica?. No et perdis la resta de continguts!

Blog

Llegeix els articles relacionats

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar