Què ha après l'Escola Municipal de Segones Oportunitats de Barcelona de la seva avaluació?

RECERCA I ACCIÓ! | NOVES OPORTUNITATS | EL CERCLE VIRTUÓS

A finals de 2019, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa l’Escola Municipal de Segones Oportunitats, un nou equipament al barri de Navas, al districte de Sant Andreu. Es tracta del primer centre públic de noves oportunitats a Catalunya. Després d’aquests tres primers cursos, fem balanç amb la Laia Herrera, supervisora de l’escola, i amb Jhonny Mancilla, el seu director, que ens expliquen què han après durant aquests primers temps en marxa, en bona part gràcies a l'avaluació realitzada per Ivàlua durant el primer any. També ens expliquen com han anat adaptant la seva manera de funcionar arran d’aquests aprenentatges.

Què és l’Escola Municipal de Segones Oportunitats i a qui s’adreça?

LH: És un recurs socioeducatiu d’atenció integral a joves que es troben en situació d’abandonament escolar prematur i que té com a objectiu principal ajudar a aquests joves a reprendre els seus itineraris educatius i millorar les seves possibilitats d’inserció laboral. La situació de l’abandonament educatiu a la ciutat és greu i calia un recurs que fes front a aquesta realitat.

JM: És un lloc sensible, diàfan, un lloc que acull. Un lloc que fa evident que el jove porta situacions complexes, però que les transforma en oportunitats. Atenem a joves que han deixat els estudis a segon o tercer d’ESO, rebotats del sistema educatiu, que han petat al sistema educatiu per diferents raons.

En el mateix moment en què l’escola entrava en funcionament, vau iniciar també un procés d’avaluació de l’escola. Per a què? Què n’esperàveu?

LH: El primer any vam decidir encarregar una avaluació externa a Ivàlua per veure si el servei que havíem posat en marxa estava realment donant resposta a reduir l’abandonament educatiu a Barcelona. Sabíem que les escoles de segona oportunitat estaven funcionant molt bé tant a l’estranger com a altres comunitats autònomes; el que no sabíem és si tal i com l’havíem plantejat a Barcelona podia ser un recurs d’èxit.

JM: Es tractava de veure si realment el que fem a l’escola està donant resposta a aquest gran objectiu que és el retorn al sistema educatiu i, al cap i a la fi, de validar si el primer disseny de l’escola funcionava prou bé.

I què heu après gràcies a avaluar el programa?

LH: Un dels aprenentatges principals va ser que havíem d’acotar molt més a qui ens havíem de dirigir. Sobretot centrar-nos en els joves de 16 a 19 anys que tenen un perfil complex de vulnerabilitat social i personal i que també mostren el desig de tornar a reconnectar-se amb tot allò educatiu.

JM: Han de ser joves que tinguin un perfil competencial bàsic, però que no sigui de 0. Perquè al final la idea de l’escola és el retorn al sistema educatiu o la inserció laboral, per tant hi ha d’haver un component mínim de treball fet prèviament. I això ho hem treballat amb els derivadors: que ells entenguin a quin perfil realment ens dirigim. Tant el Consorci d’Educació de Barcelona, com Serveis Socials - a través de les seves educadores socials o educadors de carrer-, la DGAIA, o Justícia Juvenil. Perquè a l’inici, el primer any, ens han derivat tot aquell jove que no encaixava enlloc. I això també ens havia suposat una dificultat.

Això, pel que fa al perfil dels joves que ateneu. I respecte a la vostra manera de treballar, un cop els joves ja estan a l’escola? Heu fet algun canvi?

JM: Treballem més explícitament per generar un vincle entre el jove i l’escola. No és que haguem canviat, però ho fem amb més força: som conscients que vincular-se a l’escola a nivell afectiu dona força als joves, fa que ells mateixos trobin un lloc aquí a l’escola i puguin tirar endavant. Al final nosaltres som un mitjà. Però ara ho fem més conscientment i hi posem més forces per aconseguir aquest vincle des del minut u. Per altra banda, hem redissenyat el currículum de l’escola. Hem posat un horari d’escola, de 9:00h a 13:30h, amb diferents mòduls; això li dona un paraigua més d’escola. I hem fet un altre canvi: a l’inici concentràvem el treball d’empoderament només a l’inici, les primeres setmanes o el primer trimestre; i ara ho anem fent transversalment al llarg de tot el curs, perquè al final és el que permet al jove ser conscient de l’itinerari que està fent. Finalment, hem flexibilitzat una mica la durada del programa. L’escola està pensada en dos cursos, però a vegades els joves van fora d’aquesta lògica de dos anys. I si ens presentem com un lloc amable, un lloc que respecta fins i tot el temps del jove, no ens podem encaixar amb anys. Hem anat aprenent també d’això i ara tenim joves que estan fent un tercer any a l’escola.

Som conscients que vincular-se a l'escola a nivell afectiu dona força als joves, fa que ells mateixos trobin un lloc aquí a l'escola i puguin tirar endavant. Al final nosaltres som un mitjà.

Per part de l’Ajuntament, des del punt de vista de l’Escola com a política o servei, heu pres alguna altra decisió?

LH: Sí. Si bé al principi ens vam plantejar l’escola com un servei de ciutat i que donava resposta a l’abandonament del conjunt de joves de la ciutat, a partir de l’avaluació vam veure la necessitat d’obrir escoles adaptades al territori, i de fer-ho en els entorns on hi ha més abandonament educatiu. Per això, obrirem properament un altre centre a Nou Barris, que és el segon districte amb un nivell més alt d’abandonament, després de Sant Andreu, on hi ha l’escola actual.

Què sabeu, a hores d’ara, del pas dels i les joves per l’Escola? Teniu dades sobre quin és l’impacte de l’escola?

JM: En aquests tres cursos hem atès a 104 joves, dels quals 69, pràcticament un 70%, han retornat al sistema educatiu. D’aquests, 53 ja han acabat un PFI i ja estan fent una altra formació. I mentre estan aquí a l’escola, estem en un 70% d’assistència. Crec que és significatiu dir-ho, perquè són joves que venien de protocols d’absentisme, i aquí a l’Escola la seva assistència és significativa. I cal tenir en compte que no podem esperar el 100% d’assistència: són joves amb dificultats, tots tenen una història i una gran motxilla. Això és el que sabem ara per ara, però tenim previst realitzar una segona avaluació de l’Escola durant el curs 2023-24, que inclogui una anàlisi de les trajectòries educatives i laborals dels joves, i que ens permeti aprendre més i seguir millorant com a recurs.

Aquest article pertany al primer butlletí de 'Recerca i acció!': Com facilitem el retorn a l'educació? Les noves oportunitats a la llum de la recerca. No et perdis la resta de continguts!

Vols saber-ne més?

• Consulta l’informe de resultats de l’avaluació de l’Escola.
• Visita el web de l’Escola Municipal de Segones Oportunitats de Barcelona.

Este material ha sido realizado con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia e Innovación.