RECERCA I ACCIÓ! | NOVES OPORTUNITATS| LA MIRADA PROFESSIONAL

Gràcies a l’anàlisi i avaluació rigorosa de centenars de programes de noves oportunitats implementats en 25 països tenim algunes claus sobre quins són els elements d’aquest tipus d’intervencions que les fan més efectives a l’hora d’ajudar als i les joves a reprendre els seus itineraris educatius i a millorar les seves possibilitats d’inserció laboral.

Quins són aquests elements clau? Per què són elements decisius per l’èxit d’aquests programes? I, sobretot, com es poden traslladar a la pràctica? Vam demanar-li a la Begonya Gasch, directora d’El Llindar, que il·lustrés alguns d’aquests elements amb pràctiques que duen a terme els centres de noves oportunitats a Catalunya. Ho va fer en diàleg amb l’Alejandro Paniagua, autor de la revisió d’evidència sobre aquests programes, en el marc de l’acte “Segones oportunitats: quines són les claus del retorn a l’educació?”.

A continuació recuperem cinc d’aquests elements clau:

1. La revinculació educativa necessita temps

Una característica compartida dels programes de noves oportunitats és la seva durada, més llarga que la d’altres tipus d’intervencions adreçades a joves amb dificultats d’inserció laboral: són programes que s’estenen entre 6 mesos i diversos anys. Gràcies a l’anàlisi d’aquests programes sabem que aquesta característica és decisiva per l’èxit en la represa dels itineraris educatius de joves que venen d’una trajectòria d’abandonament escolar. Tal i com assenyala Alejandro Paniagua, de la mateixa manera que el procés de desvinculació escolar és un procés llarg, el de revinculació escolar també ho és. Per la Begonya Gasch, aquest és el procés pel qual “el jove torna a tenir desig d’aprendre, creu que pot fer coses i que té un lloc en aquest món” i assegura que en el cas de joves que acumulen situacions de vulnerabilitat i d’exclusió, aquest procés pot tenir una durada de tres anys.

2. Els programes de noves oportunitats han de formar part de l’ecosistema educatiu del territori

Els programes de noves oportunitats són més efectius quan es desenvolupen amb la complicitat d’altres agents educatius i comunitaris del territori. Segons Gasch, aquesta complicitat s’ha d’aconseguir, en primer lloc, gràcies a estratègies de gran política educativa, que es pot acabar concretant en accions molt específiques, com la publicació de la informació dels recursos educatius existents: “La informació dels centres de noves oportunitats no pot ser la última informació que surti i que sigui perquè ja no hi ha lloc als graus mitjans. Necessitaríem un mapa de recursos d’escoles de segones oportunitats. I una brúixola, no només el mapa. El mapa situa els recursos però la brúixola té a veure amb aquesta orientació de qui hi pot anar, per fer què, etc.”

Cal crear un mapa de recursos d'escoles de segones oporunitats i una brúixola que ens indiqui qui hi pot anar i què hi pot fer.

Gasch recalca la importància de fer accions perquè els centres ordinaris i altres recursos educatius coneguin els centres de noves oportunitats. “Hi han molts recursos de la ciutat, de la comarca i de ciutats del voltant que ens tenen presents, i ja venen els joves preparats, però això ha costat molts anys de poder construir. Això no es fa només en el moment de les preinscripcions. És un treball a llarg termini”.

Tot plegat reverteix en l’orientació educativa que s’ofereix als joves per part dels instituts i altres recursos i serveis dels municipis, un element decisiu perquè aquests joves puguin apropar-se als programes de noves oportunitats i acabar-s’hi vinculant. “Depèn molt com se’ls hi expliqui que tenen aquests centres de noves oportunitats, des d’on se’ls acompanya als instituts de secundària a que puguin venir. L’altre dia em deia una noia: ‘Yo pensaba que lo único que existía era tener la ESO, y después de tres veces que no me la he sacado, llego al Llindar’”.

3. Empreses i programes de noves oportunitats: una aliança fonamental

Les evidències indiquen que empreses i altres ocupadors locals tenen un paper fonamental en l’èxit dels programes que busquen ajudar a reprendre els itineraris educatius i millorar les possibilitats dels joves amb dificultats per inserir-se laboralment. L’empresa és clau per validar les acreditacions formatives dels joves i configurar itineraris formatius i laborals connectats amb les necessitats de l’entorn. Per Gasch, els els centres de noves oportunitats a Catalunya són un bon exemple de treball colze a colze amb l’empresa. “Treballem amb l’empresa des del minut 0. El disseny curricular de les formacions que nosaltres oferim ja el construïm amb la pròpia empresa”. Assegura que els centres de noves oportunitats som “complementaris de les empreses que necessiten aprenents, uns aprenents que han d’estar qualificats” i que estan explorant oferir formacions de qualificació bàsica per a nous nínxols d’ocupació, per als quals, a hores d’ara, encara no hi ha els certificats de professionalitat desenvolupats.

4. Acollir i involucrar les famílies

Acollir i involucrar les famílies dels i les joves és un altre dels elements que incrementa l’èxit dels programes de noves oportunitats. Quines són les millors estratègies per fer-ho? Per la Begonya Gasch, “és essencial la primera acollida; escoltar la seva angoixa i donar-li un bon lloc a la família” ja que “venen amb un patiment terrible, per no saber què poden fer amb els seus fills i per l’acumulació de moltes situacions de vulnerabilitat” . Després, durant el curs, afirmen que mantenen una relació molt propera amb les famílies i que ofereixen un taller de pares, perquè entre els propis pares i mares puguin compartir les angoixes en la relació amb els seus fills i filles, i donar-se suport mutu. Alhora, explica Gasch, també cal identificar en quines dimensions de treball amb el jove “convé no comptar amb la família”.

5. El perfil i experiència dels professionals és clau

Una de les conclusions que l’Alejandro Paniagua destaca en el seu informe és que allò l que més explica l’èxit dels diversos programes de noves oportunitats avaluats arreu del món és la qualitat de la seva implementació. En què es concreta aquesta qualitat? En bona part, en les competències dels seus professionals, que han de configurar equips multidisciplinaris amb unes fortes capacitats d’acompanyar els i les joves en un moment complex de les seves vides. Per Paniagua, cal comptar amb “un personal qualificat, un personal que pugui fer aquesta aproximació social, humana, d’acompanyament; crear un clima afectiu” i continua, “no és un brindis al sol; si hi ha una intervenció ben finançada i s’atreu als professionals que tenen trajectòria i que tenen experiència, es pot aconseguir aquest tipus d’intervenció d’èxit”. Per Gasch, la gravetat de la situació en la que es troben aquests joves, que provenen de trajectòries d’abandonament, requereix “de professionals que sobretot estiguin preparats com a persones per fer-se càrrec del patiment que els hi dipositen aquests adolescents i aquests joves”.

Si hi ha una intervenció ben finançada i s'atreu als professionals que tenen trajectòria i experiència, es pot aconseguir una intervenció d'èxit.

Aquest article pertany al primer butlletí de 'Recerca i acció!': Com facilitem el retorn a l'educació? Les noves oportunitats a la llum de la recerca. No et perdis la resta de continguts!

Vols saber-ne més?

• En el marc d’un seminari amb més d’una vintena de professionals i responsables de programes de noves oportunitats de Catalunya, vam debatre els resultats de la revisió d’evidències internacional sobre l’efectivitat d’aquests programes i de les seves implicacions en l’acció contra l’abandonament educatiu a Catalunya. Descarrega’t la relatoria del seminari i recupera les idees principals que s’hi van comentar.