Noves oportunitats: com facilitem el retorn a l’educació i unes millors transicions al món laboral?

Notícies

RECERCA I ACCIÓ!| EL DESTIL·LAT

Què sabem de l'impacte dels programes que volen ajudar al retorn a l'educació, a facilitar les transicions al treball i a millorar l'empleabilitat de persones joves que han abandonat els estudis i que tenen dificultat per tenir una feina estable? Com són els programes de noves oportunitats més efectius? Quins són els seus elements d'èxit?

A partir de la revisió dels resultats de gairebé 1.000 estudis que avaluen l'impacte de programes de noves oportunitats implementats en 25 països, podem donar algunes respostes que ajudin a lluitar contra l’abandonament educatiu prematur a casa nostra.

Els programes de noves oportunitats: què són i què pretenen?

Els programes de noves oportunitats (també anomenats de segona oportunitat) tenen per objectiu fomentar el retorn al sistema educatiu i millorar la incorporació al mercat laborals dels i les joves. Solen ser intervencions multidimensionals, on es combinen accions dedicades a les dimensions acadèmiques, personals i socials, així com el desenvolupament de competències tècniques o pràctiques que ajudin a apropar el jove al món laboral. Són intervencions de llarga durada: s’estenen entre 6 mesos i diversos anys.

Serveixen per millorar les trajectòries dels i les joves?

Les evidències acumulades assenyalen que els programes de segona oportunitat milloren les perspectives laborals a llarg termini. Els joves que hi assisteixen tenen una millor progressió a altres itineraris acadèmics o de formació laboral; tenen menys comportaments disruptius; millora la seva motivació, confiança i autoestima i incrementen les relacions personals. També s’identifiquen resultats prometedors pel que fa a la millora de la salut mental.

A llarg termini, els programes de segona oportunitat milloren les perspectives laborals dels joves que se'n beneficien.

Tot i que no sigui el seu propòsit principal, sabem també que els programes de segona oportunitat tenen un impacte positiu a curt termini, tot i que modest, en la millora de l’ocupació i els salaris dels joves. En canvi, ara per ara, no podem saber si aquests programes ajuden a obtenir feines més estables i menys precàries.

Com són els programes de noves oportunitats més efectius?

  1. Són integrals: es treballa el desenvolupament personal, aspectes acadèmics, desenvolupament d’habilitats professionals i suport a la recerca de feina. En canvi, aquells que només se centren en un d’aquests aspectes rarament tenen èxit.
  2. Posen una atenció especial a la salut mental i al benestar personal.
  3. Incorporen un component de mentoria.
  4. Compten amb la vinculació de la comunitat i la família, i amb la complicitat de les empreses i altres ocupadors locals per validar les acreditacions i configurar itineraris formatius i laborals connectats amb les necessitats de l’entorn.

Quines són les estratègies més efectives per atreure i vincular les persones joves als programes de noves oportunitats?

Un dels reptes principals de qualsevol programa de noves oportunitats és aconseguir que uns joves que provenen d’una trajectòria de desvinculació amb la institució escolar generin i mantinguin un vincle amb aquest nou recurs. Quines són les estratègies que millor funcionen?

  1. Proporcionar informació accessible, propera, centrada en els beneficis del programa, adaptada a col·lectius específics i proveïda per part d’organitzacions comunitàries.
  2. Oferir incentius econòmics per participar al programa. El fet que els programes es prolonguin durant períodes de diversos mesos o anys ha de ser compensat per incentius financers o salaris de substitució.
  3. Fer una bona identificació de les necessitats dels joves i dissenyar plans individuals realistes i que connecten amb les seves aspiracions.
  4. Incloure activitats d’educació informal (esportives, artístiques, a través de sortides i viatges, etc.) associades al món adult.
  5. Establir relacions positives entre estudiants i professorat, basades en el respecte i en entorns compartits per interactuar de manera natural, i oferir al jove espais per participar i decidir.

Passem a l’acció!

L’anàlisi del funcionament i l’impacte dels programes de noves oportunitats arreu del món permet extreure aprenentatges i plantejar estratègies per lluitar contra l’abandonament educatiu prematur a Catalunya i des dels municipis:

  1. Combinar el desenvolupament d’una estratègia de país de noves oportunitats amb la introducció de reformes en l’ensenyament obligatori que evitin la desvinculació escolar.
  2. Establir equivalències en les qualificacions i certificacions que s’obtenen al sistema escolar ordinari i en els programes de noves oportunitats, i crear itineraris flexibles d’entrada i sortida.
  3. Realitzar una diagnosi per tal d’identificar els diferents perfils de jove que s’acostumen a incloure sota el grup de “persones joves ni-ni” amb l’objectiu d’adequar l’oferta de programes de noves oportunitats a les situacions i necessitats de cada persona jove.
  4. Destinar els programes de noves oportunitats prioritàriament a les persones joves amb un risc més gran de patir dificultats d’inserció laboral o de fer-ho en condicions de precarietat.
  5. Apostar per programes multidimensionals i d’alta qualitat amb equips multidisciplinaris basats en una pedagogia social centrada en les cures i en el desenvolupament personal, i un equilibri entre suport psicosocial, millora acadèmica i adquisició d’habilitats laborals, amb oportunitats laborals remunerades.
  6. Involucrar les empreses i altres actors locals clau per la contractació dels joves en el desenvolupament dels programes de noves oportunitats, per tal de generar qualificacions i itineraris formatius lligats a les necessitats del context i eliminar els prejudicis en la contractació dels joves provinents d’aquests programes.
  7. Afavorir l’establiment de relacions de col·laboració entre centres educatius ordinaris i programes de noves oportunitats, perquè comparteixin personal i estableixin itineraris de desenvolupament professional conjunts.
  8. Identificar bones pràctiques educatives desenvolupades en els programes de segona oportunitat i transferir-les al sistema ordinari per prevenir la desvinculació respecte a l’escola.

Aquest article pertany al primer butlletí de 'Recerca i acció!': Com facilitem el retorn a l'educació? Les noves oportunitats a la llum de la recerca. No et perdis la resta de continguts!

Vols saber-ne més?

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar