RECERCA I ACCIÓ! | NOVES OPORTUNITATS | REFLEXIONS PRÀCTIQUES

En els darrers anys els centres de noves oportunitats estan ocupant un espai cada cop més central en l’escenari educatiu i en la lluita contra la desigualtat educativa, en general, i l’abandonament escolar prematur, en particular. Tal com es pot deduir de la pròpia terminologia, els centres i escoles de noves oportunitats (antigament coneguts com a centres de segones oportunitats) treballen per oferir alternatives de continuïtat educativa que defugen dels models acadèmics tradicionals rígids i impermeables.

Així doncs, aquesta tipologia de centres juga -amb les seves especificitats organitzatives i territorials particulars- un rol cabdal a l’hora d’incrementar l’equitat del sistema educatiu. Per tal de complir amb aquesta funció, la seva acció pedagògica se centra en l’establiment de compromisos amb aquells i aquelles joves provinents d’entorns socials, econòmics i culturalment més desfavorits per tal de garantir noves oportunitats d’èxit educatiu i de transició al mercat de treball.

És per aquest motiu que a continuació apuntem cinc lliçons o aprenentatges clau que hem pogut extreure de la feina realitzada pels centres de noves oportunitats a Catalunya i que ens ofereixen pistes molt rellevants per entendre el(s) seu(s) èxit(s) així com per a millorar l’educació del demà.

Lliçó 1. Estructures formatives flexibles i personalitzades

L’abandonament escolar prematur és un fenomen complex, divers i multicausal. Així doncs, la resposta -tant en termes de prevenció com de compensació- també ho ha de ser. Garantir l’establiment d’itineraris flexibles i personalitzats, que permeten individualitzar els processos d’aprenentatge i les tries, transicions i trajectòries educatives, hauria de ser una prioritat en la seva lluita.

Si partim de la idea que cada jove ha de ‘construir el seu propi camí’ cal garantir un disseny institucional que així ho permeti. I aquí els centres de noves oportunitats porten anys d’avantatge. Assegurar que els i les joves puguin provar, equivocar-se i tornar enrere és clau per eliminar l’abandonament per insatisfacció.

Cal garantir un disseny institucional que permeti l'establiment d'itineraris flexibles i personalitzats pels joves.

Lliçó 2. Un currículum que combina la formació teòrica amb la formació aplicada

El pla d’ampliació, diversificació i (re)significació de l'oferta de Formació Professional a Catalunya és una excel·lent notícia, si bé no és suficient. Avui en dia són encara molts els joves que demanden formacions alternatives que connectin amb un futur professional a curt i mitjà termini. Formacions que abandonin l'academicisme excessiu de l'actual ESO i que permetin desenvolupar competències pràctiques professionalitzadores.

Això és precisament el que els centres de noves oportunitats ofereixen de diferent: una formació amb ‘significat’. A més, l’arrelament dels centres de noves oportunitats amb el territori i el seu teixit empresarial és un exemple clau a l’hora de garantir transicions al mercat laboral progressives, reals i estables.

Lliçó 3. El rol central dels i les docents i l’acompanyament com a element innegociable

En l’actualitat, l'orientació i acompanyament formatiu -educatiu, social i vital- és possiblement un dels aspectes més rellevants -i alhora criticat-. No obstant això, els centres de noves oportunitats han trobat en la figura del tutor i en els principis de l'acompanyament subjectiu un pilar d'acció pedagògica imprescindible per a la realització de la seva tasca.

Tal com demostren els diversos estudis realitzats, els i les professionals dels centres de noves oportunitats s'erigeixen com una figura central, establint-se com a referents positius de tot el procés de construcció de la trajectòria educativa – i sovint fins i tot més enllà, acompanyant en la posterior transició educativa o laboral fora de la institució-.

Lliçó 4. La reparació dels vincles: el reconeixement de les subjectivitats

Els i les joves que han viscut processos de fracàs escolar i/o d'AEP són joves fonamentalment dolguts i trencats. La por, la ràbia, la inseguretat o la frustració són algunes de les emocions que floreixen dins seu. En conseqüència, escoltar-los i ajudar-los en aquest procés de reparació personal és una tasca central. Només a partir del reconeixement de les condicions objectives i subjectives, materials i simbòliques, de la vida d'aquests i aquestes joves es poden construir itineraris significatius i escenaris que possibilitin el seu èxit.

Escoltar les necessitats dels i les joves que han viscut processos de fracàs escolar i/o d'AEP és un factor indispensable per a que disposin dels recursos necessaris per al seu èxit.

Lliçó 5. Posar a l’alumnat al centre (més enllà del discurs)

Als centres i escoles de noves oportunitats els i les joves són els veritables protagonistes. Construir no només itineraris sinó també institucions senceres al voltant dels seus temps d'aprenentatge, dels seus ritmes, interessos i, el que és més important, de les seves necessitats és possiblement el millor aprenentatge que podem extreure de la seva feina diària. I, perquè no, un exemple viu de què si aquesta fórmula es duu a terme, una altra forma d'educació també és possible.

En conclusió, a partir d’aquestes cinc lliçons hem pogut conèixer una mica millor els elements específics que articulen el modus operandi dels centres de noves oportunitats a Catalunya. Aquests, lluny de ser perfectes, sí que comporten un pas endavant en la incorporació de majors criteris d'equitat educativa i social dins del sistema. De la mateixa manera, actuen com a paraigües per a molts i moltes joves que, sense la seva acció, es veurien abocades a l'exclusió social i educativa. No obstant això, per tal que puguin continuar exercint aquesta tasca socialment tan rellevant i necessària cal que l'administració pública aposti pel seu reconeixement i progressiva integració.

Aquest article pertany al primer butlletí de 'Recerca i acció!': Com facilitem el retorn a l'educació? Les noves oportunitats a la llum de la recerca. No et perdis la resta de continguts!

Vols saber-ne més?

Consulta dues publicacions recents sobre l’abandonament escolar i els centres de noves oportunitats a Catalunya:

• “L’abandonament escolar a la ciutat de Barcelona: un abordatge qualitatiu a les experiències i trajectòries escolars dels i les joves” (Tarabini, Jacovkis, Montes i Llos, 2021).
• “El model d’escoles de noves oportunitats: una peça clau del sistema educatiu per a garantir l’èxit escolar” (Tarabini, Jacovkis i Montes, 2021).

Este material ha sido realizado con la colaboración de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología - Ministerio de Ciencia e Innovación.