En la primera línia dels problemes de malnutrició i salut dels infants es troba l’anomenada pandèmia de l’obesitat, que afecta sobretot els infants de famílies amb menys ingressos. A part dels factors individuals, els anomenats entorns obesogènics afavoreixen patrons d’alimentació no saludable i d’inactivitat física que s’associen amb l’obe sitat, especialment en àrees desafavorides.
A l’estudi dut a terme a Barcelona, s’analitza l’exposició dels infants a aliments no saludables (factor de risc) i a espais oberts d’accés lliure on fer activitat física (factor protector) al voltant de les escoles de primària de la ciutat, segons la renda del barri. Això es posa en relació amb les variables de prevalença d’obesitat i de sobrepès en infants d’entre 6 i 12 anys. L’estudi demostra que la renda familiar és el predictor més fort de l’excés de pes en infants, amb independència de l’entorn.
Aquesta informació suggereix que la complexitat de l’obesitat infantil demana intervencions més integrals. Aquí la noció d’entorn de vida adquireix rellevància. Aquesta noció és bastant àmplia i inclou els sistemes socials, l’entorn físic i els llocs on els infants passen temps, així com el context social, és a dir, família, escola i barri amb totes les seves possibilitats i recursos. En vista d’aquests resultats, discutim els camins que s’han de seguir i comentem les estratègies en diversos projectes innovadors, que adopten enfocaments integrals i comunitaris per a la prevenció de l’obesitat infantil.
Equip implicat
Contingut relacionat
