Pensament computacional amb la Dra. Marina Bers: “Si volem transformar, necessitem programar"

Quan parlem de pensament computacional, de què estem parlant? És només codificar? És cosa de futurs enginyers? O pot ser una eina per lluitar contra les desigualtats educatives?

La transformació digital és una realitat present, i veiem com es comencen a desplegar competències com el pensament computacional o l’ús de la intel·ligència artificial. Un escenari que obre la porta a noves oportunitats, però on es dibuixen nous riscos: si no hi posem una mirada d’equitat, poden aquestes competències convertir-se en una nova font de desigualtat?

Aquestes són algunes preguntes que van centrar el seminari de pensament computacional amb la Dra. Marina Umaschi Bers, experta internacional en educació tecnològica a la primera infància, pionera en la creació de recursos com ScratchJr o Kibo i referent mundial en l’aprenentatge de la programació amb enfocaments pedagògics centrats en el joc, la creativitat i els valors. Un seminari organitzat per la Fundació Bofill amb la col·laboració de la Universitat de Girona, i presentat per Héctor Gardó, director del Laboratori d’Equitat Digital.

“Programar no és només per a futurs enginyers. És una manera de pensar, de crear, d'expressar-se.. I no hauria d’estar reservat a STEM. Ha de ser per a tothom.”

Una trobada vibrant que va aplegar un ecosistema ampli i compromès de docents, representants de l’administració educativa, centres de recerca i entitats del tercer sector. Aquí pots recuperar el seminari i les idees força que en van emergir si volem garantir una alfabetització digital transformadora, inclusiva i amb sentit educatiu profund.

Aprendre a programar per a aprendre a pensar (i a transformar)

Durant la seva intervenció, Marina Bers —referent internacional en educació tecnològica i creadora d’eines com ScratchJr i KIBO— va recordar que la programació és un llenguatge, i com qualsevol llenguatge, pot servir per construir ponts o per aixecar murs. “Els llenguatges creen i destrueixen mons”, va afirmar. I és per això que aprendre a programar no ha de ser un luxe per a pocs, sinó un dret per a tothom.

• Relacionat: De luxe a dret universal: La programació, un dret educatiu a garantir

Bers va insistir que el pensament computacional no n'hi ha prou per garantir l'equitat digital: cal posar les eines de creació tecnològica a les mans de tots els infants, especialment en l'etapa d’educació infantil i primària, quan es formen les estructures mentals i els estereotips socials.

“Els llenguatges creen i destrueixen mons. No n'hi ha prou amb pensar de manera computacional. Si volem transformar, necessitem programar. Perquè quan programem, passem del pensament a l’acció. I això és una qüestió d’equitat.”

Marina Bers va basar la seva proposta pedagògica a través de 4 metàfores potents:

1. “Programar ha de ser com jugar en un parc, no com estar en un corralet”: Una aproximació a l’aprenentatge tecnològic basat en la llibertat, la creativitat i el joc compartit.
2. “Programar no és només per a futurs enginyers. És una manera de pensar, de crear, d'expressar-se”: Cal entendre la codificació com una via d’expressió al servei de qualsevol disciplina.
3. “Programar és un altre llenguatge. I, com qualsevol altre, serveix per expressar-se, comunicar-se i construir en comunitat”: La importància de crear comunitat, superar diferències i afavorir l’empatia-
4. “Quan programem, treballem la perseverança, la col·laboració, la responsabilitat... tot depèn de quina paleta de valors portem a l’aula”: integrar virtuts com la perseverança, la col·laboració o la responsabilitat dins l’ensenyament tecnològic.

Això no només millora l’aprenentatge digital, sinó també la lectoescriptura, les habilitats matemàtiques i el desenvolupament emocional dels infants, com mostren els resultats d’investigacions impulsades pel seu equip arreu del món.

A Catalunya: lideratge, reptes i oportunitats

En aquest context, Catalunya té una posició privilegiada: segons els resultats d’ICILS, el nostre alumnat presenta les competències digitals més altes de l’Estat i seria el tercer país del món en aquest àmbit si es considerés de forma independent. Tanmateix, la bretxa digital persisteix i amenaça d’eixamplar-se si les oportunitats no arriben a tothom.

• Relacionat: La cara i la creu de les competències digitals a Catalunya. Informe breu de l'estudi ICILS

Des del Laboratori d’Equitat Digital de la Fundació Bofill fa temps que treballem perquè la transformació digital del sistema educatiu sigui una palanca d’equitat i no una font de noves desigualtats. I el pensament computacional, ben integrat, pot ser una d’aquestes palanques.

Aquest seminari apunta que toca passar de la inspiració a l’acció, com apunta Héctor Gardó: “Estem en un moment on ens cal esperança compromesa. Podem tenir estudiants que no només siguin consumidors del món digital, sinó que en siguin creadors, però, per desgràcia, també podem tenir estudiants que només siguin consumidors.”