Per què falten docents i què podem fer-hi?

La manca de docents s’ha convertit en una preocupació creixent. En els últims dos cursos escolars, sindicats i mitjans de comunicació han fet públiques xifres que demostren la falta de docents, sobretot en especialitats com professorat de secundària de matemàtiques, tecnologia, FP, llengua catalana o aules d’acollida.

Aquest problema sobrecarrega els centres i el professorat i amenaça la qualitat dels resultats educatius. També dificulta que es puguin aplicar polítiques per millorar en matemàtiques o en català, per exemple, i es deteriora finalment el potencial, la qualitat i els resultats de l’educació.

Aquest no és un fenomen que només pateixi Catalunya, també impacta a països com Països Baixos, França, Japó, Anglaterra o els Estats Units. De fet, l’informe de 2022 de la UNESCO, en motiu del dia Mundial dels docents, assenyalava l'escassetat de mestres i professors com una de les 3 grans prioritats dels sistemes educatius i assenyala que fan falta gairebé 69 milions de docents de primària i secundària per cobrir les necessitats educatives globals.

"Catalunya és un dels països on falten més suports a l’aula"

Manca de recursos i molts canvis en molt poc temps

Al webinar "Per què falten docents i què podem fer-hi?", els professors Enric Prats, Marta Pujadó i Elvira Borrell, analitzen amb Joan Cuevas què hi ha darrere d’aquesta manca i malestar.

A partir de concretar les causes del fenomen, i de revisar les investigacions i polítiques implementades en altres països, proposen polítiques públiques que s’han demostrat efectives per revertir el problema.

Les principals raons tenen a veure amb la necessitat de millora dels recursos formatius i d’accés a la professió, la insuficiència de personal i recursos de suport, una carrera professional escassa, una burocràcia excessiva i una professió que ha evolucionat molt en poc temps.

Una professió tensionada ha d’atendre una població més complexa en un estat del benestar infrafinançat

Per Enric Prats, existeixen diferents causes conjunturals, estructurals i d’altres més profundes. Entre d’altres, assenyala les condicions laborals de la docència, amb una pèrdua de poder adquisitiu del professorat. Una situació que s’afegeix a la manca de finançament de serveis de l’estat del benestar i que repercuteix directament en l’ensenyament.

A més a més, s’hi suma la dificultat de fer prevaler els valors centrals d’una educació democràtica i tot el que implica, per exemple en clau de gènere, d’inclusió o d’interculturalitat. “No tothom està en sintonia amb aquests valors”, explica Prats.

Per Elvira Borrell, la diversitat de necessitats de l’alumnat també és un factor determinant. “De vegades crea entorns que no sempre són prou segurs pel professorat”, explica, perquè sense els recursos d’acompanyament necessaris, pot dur a tensions o sensació de caos. En aquest sentit, l’Anuari de l’Educació 2024 recorda com Les polítiques que han permès l'expansió educativa dels darrers vint anys són insuficients per atendre la realitat actual.

“Catalunya és un dels països on falten més suports a l’aula”, recorda Marta Pujadó. Per qui la solució no passa per recular en l’educació inclusiva sinó de posar els mitjans perquè el decret d’inclusiva es faci realitat, per donar tranquil·litat als mestres i professionals per poder fer la seva feina.

• Relacionat: Nous professionals a l’escola

Formació inicial i permanent del professorat i millorar les condicions per la docència

El webinar repassa diferents propostes en tres grans àmbits: la formació, la carrera docent i les condicions estructurals de la professió. Planteja millorar la formació inicial i permanent i l’acollida dels docents al sistema; donar sentit, reconeixement i acompanyament a la carrera professional i garantir més personal de suport, menys burocràcia i més autonomia de centre per tal que els i les docents puguin exercir la seva feina amb qualitat.

Unes millores que haurien d’anar en sintonia amb les reformes profundes que necessita el sistema, pel que fa a la distribució de recursos i mesures d’acompanyament, entre altres coses per fer front a l’increment de la vulnerabilitat i la persistència de mals resultats. Específicament, centrar-se en els centres de més complexitat, en els quals l’alta inestabilitat de claustres perjudica particularment el seu alumnat d’aquests centres.

• Relacionat: Escoles i professorat davant l'autonomia de centre. Reptes de l’avaluació, la millora i la governança escolar

• Relacionat: Millora educativa en entorns vulnerables. Com els centres de més complexitat afronten el repte dels resultats, l’avaluació i l’equitat