5 gràfics per ser optimistes sobre l’estat de l’educació a Catalunya

El sistema educatiu català té molts reptes al davant: combatre els alts nivells de segregació escolar, reduir l’abandonament, promoure oportunitats educatives fora l’escola per a tots els infants i joves, la transformació del sistema educatiu… Reptes que cal afrontar amb urgència i determinació per millorar en equitat i qualitat.

Però hi ha algunes dades de l’Anuari 2020 que ens mostren el progrés fet en els darrers anys i que ens han de permetre ser optimistes. En plantegem algunes:

Relacionat: Consulta el recull d'infografies interactives L’estat de l’educació a Catalunya, en infografies

1. En els darrers vint anys a Catalunya ha millorat la graduació a l'ESO, s’ha augmentat l'escolarització als 17 i als 20 anys i s’ha reduït sensiblement l'abandonament escolar

En general, en els darrers quinze anys s’han produït millores significatives en els indicadors de promoció i permanència en el sistema educatiu. Per exemple, entre l’any 2005 i el 2019 l’alumnat que no ha repetit curs al llarg dels ensenyaments obligatoris ha passat del 70,3% al 81,9%. I les taxes de graduació a l’ESO, que afavoreixen la continuïtat de l’alumnat al sistema educatiu més enllà de l'ensenyament obligatori, del 79,0% al 89,2%.

Tot i això, veiem que a partir de 2018 les millores que s’havien observat al llarg d’anys precedents en una part dels indicadors de promoció escolar i en les trajectòries educatives queden aturades o fan marxa enrere.

2. Catalunya ocupa una posició capdavantera a Europa en escolarització dels 0 als 2 anys

Des d’una perspectiva comparada a escala europea, Catalunya ocupa una posició capdavantera pel que fa a la participació en l’educació infantil dels infants de 0 a 2 anys, situada només per darrere de Dinamarca amb dades del 2017. I se situa només per darrere de Dinamarca, Suècia, Eslovènia, Letònia, Estònia i Lituània pel que fa a l’escolarització dels infants de dos anys. Aquest fet diferencial, però, ha anat perdent intensitat.

De les comunitats autònomes, Catalunya encara se situa en bona posició en la taxa d’escolarització entre 0 i 2 anys, només per darrere del País Basc, Madrid, Galícia, Andalusia i La Rioja.

Relacionat: Llegeix l'article Un ecosistema per a la mobilitat social en la petita infància (0-3)

Durant la crisi del 2008 es van destruir 13.000 places d’escolarització per a la petita infància (0-2 anys). Des del curs 2014-2015, tot i la recuperació econòmica endegada, i encara que la taxa d’escolarització hagi reprès una tendència positiva, cal tenir en compte que aquesta tendència no es deu a un increment del nombre d’alumnes, que es manté estabilitzat al voltant dels 80.000, sinó a la davallada demogràfica. Ens trobem, doncs, davant d’un estancament del primer cicle d’educació infantil pel que fa a la provisió d’oferta.

Relacionat: Descarrega l'Informe Breu de l'Anuari 2020

3. En tres anys, Catalunya ha rebaixat la segregació escolar fins a situar-se lleugerament per sota la mitjana europea

En els darrers anys, el problema de la segregació escolar s’ha posat al centre del debat sobre la política educativa, no només per garantir una cohesió social més gran del sistema educatiu, sinó també com a mecanisme per millorar els resultats educatius. I els resultats s’han començat a veure, amb una tendència a la reducció dels nivells de segregació escolar per origen i segons l'estatus socioeconòmic.

Però, tot i aquesta progressiva millora, el sistema educatiu presenta elevats nivells de segregació escolar i una tendència lenta a la reducció.

Relacionat: Llegeix el monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen?

La segregació escolar genera un impacte negatiu en els resultats agregats del sistema educatiu, fonamentalment per l’anomenat efecte composició, que incideix especialment en l’alumnat socialment desfavorit que es concentra en determinats centres. L’anàlisi de les proves PISA 2018 posa de manifest que, si agrupem els països europeus segons el nivell de segregació escolar, estudiar en un país altament segregat, en paritat de nivell de riquesa agregada, està associat amb una disminució de 29 i 23 punts en ciències i en matemàtiques.

4. Catalunya està entre els països europeus amb menys diferència de puntuació entre alumnat d'alt i baix estatus, segons les proves PISA

Catalunya presenta un dels sistemes educatius amb menys diferències de puntuació a PISA, entre l'alumnat d'alt i baix estatus. Els països que mostren una situació més favorable que Catalunya són Irlanda, Letònia, Estònia, Dinamarca, Finlàndia i Croàcia. D’altra banda, hi ha vint-i-un països que mostren sistemes educatius encara més polaritzats. Entre els països més desiguals hi trobem Bulgària, Bèlgica, Portugal, Eslovàquia, Luxemburg i Malta.

Relacionat: Consulta el recull d'infografies interactives L’estat de l’educació a Catalunya, en infografies

Tot i això, veiem que l’estatus socioeconòmic de l’alumnat encara condiciona amb força els resultats educatius i que en les proves de competències bàsiques no hi ha millores significatives en les puntuacions mitjanes des de 2013.

5. La despesa en beques no universitàries s'ha multiplicat per 4,5 en deu anys

Des del curs 2007-2008 fins avui dia, la inversió en beques ha mantingut una tendència positiva sostinguda en el temps, tant si es computa com a despesa en beques per estudiant no universitari com també sobre el volum de la despesa pública en educació. Aquesta evolució positiva ha propiciat que l’esforç destinat a beques en els ensenyaments no universitaris sobre el pressupost en educació s’aproximi cada cop més al conjunt de l’Estat (2,81%).

D’altra banda, tot i aquesta evolució positiva, convé posar de manifest que, des d’una perspectiva comparada, Catalunya encara presenta un dèficit estructural en inversió en beques amb relació a la mitjana europea.

Les polítiques de beques són un dels àmbits clau de la política educativa a l’hora de combatre les desigualtats educatives. Si bé aquestes polítiques han incrementat la despesa en els darrers anys, encara presenten dèficits de cobertura, ja sigui perquè se centren sobretot en l’àmbit escolar, o bé perquè en aquest àmbit cobreixen l’accés d’alumnat a determinades activitats i serveis, bàsicament a través de les beques de menjador escolar. A més, les convocatòries de beques en l’àmbit del lleure són pràcticament inexistents.

Aquest article forma part de l’Anuari 2020: L’Estat de l’educació a Catalunya, que analitza els principals indicadors del sistema educatiu català i aporta propostes per avançar cap a una educació de qualitat i generadora d’oportunitats per al conjunt de l’alumnat.

Per saber-ne més:

• Consulta el recull d'infografies interactives L’estat de l’educació a Catalunya, en infografies
• Descarrega el dossier de premsa de l'Anuari
• Recupera la presentació
• Descarrega l'Informe Breu de l'Anuari 2020
• Consulta les publicacions vinculades
• Descarrega l'Anuari complet