En el context del deteriorament de la nutrició infantil i de l’augment dels índexs d’obesitat entre els nens petits en països desenvolupats, però també de la inseguretat alimentària i de la privació d’aliments, els àpats escolars estan cobrant una importància creixent com a part essencial de la política educativa. Així doncs, no és sorprenent que alguns països europeus, com ara Croàcia, hagin fet un pas endavant en aquesta qüestió.
En primer lloc, aquest article analitza el marc polític actual de la UE, que té per objectiu combatre la pobresa infantil. En segon lloc, se centra en el cas de Croàcia, el país que va passar del proveïment selectiu d’àpats escolars per als infants d’educació primària al proveïment universal. Es destaquen els arguments i les proves presentats al govern perquè implementés aquest programa, fent èmfasi en el paper que tenen els àpats escolars gratuïts a l’hora de combatre la pobresa infantil, reduir l’estigmatització dels infants que creixen en situació de pobresa i millorar els seus resultats acadèmics i de salut. Per acabar, s’assenyalen els reptes per implementar el programa, tenint en compte factors logístics, financers, administratius i culturals que en poden dificultar l’èxit.
Contingut relacionat
