• Adults, joves i infants vivim en una societat atravessada pels usos de les tecnologies digitals, que ofereixen oportunitats per a l’aprenentatge però són reproductores de desigualtats. La digitalització massiva dels espais educatius escolars, extraescolars, informals i familiars ha garantit la connectivitat bàsica però ara ens posa davant d’un dels grans reptes dels pròxims anys: l’equitat digital.

• El 35% d’infants d’entre 8-11 anys reconeixen tenir dificultats diàries per desconnectar-se d’internet, especialment els més vulnerables. (Font: Institut de la Infància i l’adolescència)
• 5 de cada 10 adolescents en risc de pobresa inverteix més de 3 hores diàries a les xarxes socials. Un 14% més que els adolescents que no es troben en risc de pobresa. (Font: PISA 2022).
• 9 de cada 10 noies adolescents ha patit contingut discriminatori a internet (91,37%). Estan exposades un 14% més noies que nois (Font: PISA 2022)
• Només el 5% d’infants i adolescents gaudeixen d’activitats de lleure tecnològic, a causa de la manca d’oferta de qualitat i raons econòmiques. Aquest fer és més greu en el cas de les noies, aprofundint la bretxa digital de gènere.
• El 10% més de nois que participen en activitats de programació a l’escola. Més enllà de la participació, la diferència de confiança en habilitats de programació entre noies i nois és superior al 25% a favor dels nois. (Font: PISA 2022)
• El 42% dels centres educatius no disposa d’una biblioteca escolar. I alhora, de les que tenim, ben poques estan dotades i preparades per donar resposta als reptes de l’era de la informació i la comunicació. (Font: Departament d’Educació)

El Departament d’Educació ha invertit 197.595.000 euros provinents del Fons Next Generation per a digitalitzar el sistema educatiu. Ara bé, observem que:

• El desplegament d’equipament digital a les escoles i instituts no està traduint-se en una millora efectiva dels resultats d’aprenentatge. S’han introduït tecnologies a l’aula sense temps per a una reflexió pedagògica prèvia, i amb unes propostes de formació docent més centrades en l’ús d’eines que en els propòsits educatius d'aquestes. Cal resignificar el rol de les tecnologies digitals posant al centre l’aprenentatge i benestar de l’alumnat.
• Les comunitats educatives es troben desorientades davant mesures i discursos que han estat contradictoris i canviants. Alhora que tot el professorat havia d’acreditar la competència digital docent, s’ha estès un discurs tecnofòbic i regulador. Cal una visió ferma de com avançar amb el desenvolupament de les competències digitals, alhora que garantim l’estabilitat dels projectes educatius de centres i els drets digitals dels infants, adolescents i joves.
• Les figures de suport a l’estratègia digital de centre, les mentores i coordinadores digitals, no estan gaudint de les condicions per poder enfocar la seva dedicació als àmbits de més valor afegit, i es troben atrapats en un excés de burocràcia i resolució de tasques de tècnic informàtic. Cal reconfigurar el seu rol i tasques cap la definició d’una estratègia digital, la millora dels usos pedagògics i l’empoderament de les comunitats educatives enfront de les tecnologies.

Un cop garantida la connectivitat bàsica a partir d’aquesta inversió, s’obren nous fronts que requeriran mesures valentes que garanteixin una digitalització educativa amb sentit que sigui una veritable font d’oportunitats per a tothom. Treballant especialment a prop d’aquelles comunitats que massa sovint queden al marge dels avantatges que ofereixen les tecnologies, i al centre dels riscos d’aquestes.

Sabem que els infants, adolescents i joves en contextos de vulnerabilitat:

• Passen més temps davant les pantalles.
• Accedeixen abans al primer mòbil.
• Consumeixen més continguts per a adults.
• Tenen menys autonomia per emprar les tecnologies digitals per aprendre.
• Pateixen una major soledat davants els dubtes relacionats amb el món digital.
• Desenvolupen patrons d’addicions digitals en un grau més alt.
• I també, sabem que les noies en contextos de vulnerabilitat pateixen més situacions d’assetjament digital.

(Font: Digital Futures Commission)

Et pot interessar:

• "Si l’escola no educa en l’ús crític del mòbil, ho faran Google o Elon Musk" 
• Repte, risc o oportunitat? El debat dels mòbils a l'escola i què podem aprendre d'Europa

Una aliança per l'equitat digital

Les solucions davant aquest context han d’anar més enllà de les regulacions puntuals i reactives. Cal liderar una alfabetització digital crítica, alternativa als plans estratègics de les grans empreses tecnològiques. Que posi en el centre la pedagogia i el benestar de l’alumnat. Que vegi en els docents i famílies uns referents amb veu pròpia. Imaginem una transformació digital amb sentit i justa. Per això, considerem urgent apostar per:

Impulsar un Pla de Xoc pel Benestar Digital

• cada cop hi ha més recerca que mostra els riscos de l'excés d’exposició a les pantalles i els mals usos d’eines digitals. Això depassa el debat del mòbil. La regulació canviarà les coses, però segurament no en la mesura que tots esperem. Cal de manera urgent activar un pla que doni resposta a l’alarma social, però sobretot a les necessitats de la ciutadania, dins i fora de l’aula. Això es concreta en:
  • Crear una unitat interdisciplinària de recerca, intercanvi de pràctiques d’èxit i disseny de noves mesures de preservació del benestar digital.
  • Garantir serveis de suport a la salut mental vinculats a les addicions digitals.
  • Promoure campanyes de sensibilització pública entorn els riscos digitals que involucrin a les famílies, especialment les d’entorns de vulnerabilitat.
  • Monitorar i avaluar l’impacte de les tecnologies digitals en els centres educatius per a valorar la seva idoneïtat i millorar la presa de decisions.
  • Impulsar una xarxa de mentores digitals comunitàries formades en l’àmbit de les oportunitats i riscos digitals, que donin suport a docents i famílies entorns els els reptes de la digitalització que depassen els murs de l’escola. Aquesta figura haurà de ser estable, reconeguda de manera específica i enfocada a la generació d’oportunitats educatives, mai com a recurs tècnic per a la resolució d’incidències tecnològiques.
  • Definir un mapa de refugis digitals, equiparable als refugis climàtics, des d’on s’acompanyi a la ciutadania en els múltiples reptes i dubtes derivats de l’accelerada digitalització. Això, aprofitant els espais que ja són naturals per a tota la població: biblioteques, centres cívics, telecentres, CAP’s o centres educatius.

Millorar l'acompanyament digital familiar

Oferir recursos formatius dirigits a les famílies, especialment les d’entorns de vulnerabilitat, per millorar la capacitat d’acompanyament als seus infants en l’àmbit digital, tant en l'àmbit acadèmic (deures, tasques online, etc) com en l’àmbit del lleure i temps d’oci familiar (hàbits, dieta digital, riscos online, etc).

Garantir el dret a saber programar

L’alfabetització del segle XXI passa també per dominar els llenguatges dels entorns digitals. Potenciar el pensament computacional i l’aprenentatge de la programació és una estratègia socioeducativa que promou una ciutadania digital crítica i creativa, enfront dels models basats en el consum passiu de continguts. Això es concreta en:

Garantir l’aprenentatge tecnològic lúdic i apropiatiu

A través de programes d’extraescolars tecnològiques accessibles per a tothom. Posant al centre la perspectiva de gènere i intercultural per a enderrocar els biaixos existents entorn les noves tecnologies digitals. Assegurar també que la incorporació al currículum del pensament computacional es duu a terme de manera coherent i continuada en totes les etapes educatives, posant èmfasi en la seva aplicació per al desenvolupament de la creativitat. Cal que tot l'alumnat finalitzi la seva escolarització obligatòria amb prou nocions de programació per comprendre com estan construïts els entorns digitals, relacionar-s'hi de manera crítica i ser capaç d'utilitzar-los per donar resposta a les seves necessitats i motivacions. Aquesta aposta ha d'anar més enllà de les vocacions optatives, entenent que forma part dels drets educatius i digitals que tot l’alumnat haurà de gaudir sense barreres.

Un sistema avançat de biblioteques escolars

Tots els centres educatius haurien de disposar d’una biblioteca escolar per al desenvolupament de l’hàbit lector, alhora que les múltiples alfabetitzacions informacionals i mediàtiques. En el darrer informe internacional PIRLS (2021) Catalunya mostra uns resultats en comprensió lectora greus i en tendència decreixent. Cal un projecte de país que aprofiti l’ampla tradició educativa i cultural del sector, incorpori les tecnologies digitals amb sentit, i aposti per unes condicions i recursos que donin estabilitat, model propi i visió del canvi. Això es concreta en garantir el pilot previst al Pla Nacional de Lectura de 50 centres amb un model que sigui ambiciós, avançat i amb un fort acompanyament als equips docents i amb un pla per garantir que en 3 anys, tot centre educatiu de primària i secundària disposa d’una biblioteca escolar de qualitat, dotada amb un catàleg actualitzat, recursos digitals contextualitzats, i amb les condicions de recursos físics i humans per garantir el dret dels infants a la lectura i la cultura digital apropiativa.

Et pot interessar

• Bibliotech, guia per reimaginar les biblioteques escolars
  

Un ecosistema digital lliure, ètic i pedagògic

El sistema educatiu català ha de ser autònom respecte qualsevol empresa tecnològica. Per garantir-ho, cal desplegar un sistema propi de programari que doni resposta a les necessitats del professorat i alumnat, alhora que sigui respectuós amb els drets dels infants respecte a les seves dades. Encara som a temps d’oferir als centres educatius una opció alternativa a les grans tecnològiques, que doni a les comunitats educatives tranquil·litat pel que fa als usos ètics. Això es concreta en: 

• Pacte transversal per una estratègia estable per al desenvolupament i manteniment de solucions digitals pròpies de qualitat, com ja fans països més madurs en l’àmbit de l’educació digital com Estònia o l’Uruguai. Cap centre es pot trobar sol i sense alternatives ètiques.
• Incorporar la inclusió digital i el Disseny Universal per a l’Aprenentatge en el centre del disseny de tot el programari, propostes educatives i formació del professorat, per a garantir que la digitalització no suposa una barrera més a aquelles persones que ja ho tenen més difícil.
• Incorporar la intel·ligència artificial de manera ètica i efectiva allà on calgui. Fer-la servir per a la millora dels aprenentatges, per a prevenir situacions de risc com l’abandonament escolar o per donar suport a la tasca docent. Per fer-ho amb garanties, caldrà conformar un equip interdisciplinari.
• Definir un perfil professional de docent-investigador. Els canvis tecnològics són molt ràpids, i amb una forta incertesa. El dia a dia dels docents fa que no disposin de temps de qualitat per a pilotar noves iniciatives. Definir aquest perfil ens permetria millorar la transferència tecnològica de qualitat, perfeccionar les eines per fer-les més pedagògiques i enriquir els projectes educatius de tot el sistema educatiu.