Il·lusions, esperances, reptes i demandes de la comunitat educativa per al nou curs escolar
09/09/2024
Comença el curs escolar, un dia carregat d’emocions a les aules i llars del país, que obre la porta a l’enriquiment personal de molts infants, joves, adolescents i professionals, i al creixement col·lectiu de tota la societat.
El curs 2024/25 arriba amb un relleu al Govern de la Generalitat i reptes transcendents per al futur de les generacions. La Fundació Bofill hem proposat prioritzar els centres complexos, i les complexitats de cada centre, per avançar en l'equitat. Coincidint amb l’arrencada, però, hem demanat també a algunes organitzacions i representants de la comunitat educativa, amb quines expectatives arrenquen el retorn a les aules.
Docents: Com transformem diferències en oportunitats des de l’aula?
L’Àlex Martínez, docent i membre de Clam Educatiu, explica que el curs “està ple de motivacions i reptes que fan bullir el cervell i el cor amb moltes preguntes i sentiments multicolors”. Comencem amb l'equip docent i els nomenaments d'última hora, la qual cosa implicarà “integrar i conèixer els nous membres de l'equip i que es familiaritzin amb l'alumnat per crear el vincle necessari per conviure i aprendre”. També parla del context global amb què comença el curs, amb una gran agitació social: guerres, el genocidi de a Gaza, l'ascens de l'extrema dreta, la revolta de les famílies contra l'excés de pantalles, la inflació i la creixent desigualtat econòmica arreu del món, i explica que en aquest context “l'escola té més sentit i responsabilitat que mai” i es pregunta "com podem educar l'alumnat perquè sàpiga afrontar i posicionar-se davant d'un present i futur tan incerts i complexos? L'escola és un pilar fonamental en la construcció d'una societat més tolerant, democràtica i justa, però com ho apliquem a les aules?”.
Martínez argumenta que la tolerància es construeix a través de l'escola inclusiva, i per això es pregunta com es pot garantir que cada alumne se senti valorat i respectat en la seva diversitat. "Estic preparat per adaptar les meves classes a les diferents capacitats i necessitats? Com puc transformar les diferències en oportunitats d'aprenentatge per a tothom? Seré capaç de crear espais on l'alumnat pugui expressar-se lliurement?”. Una societat més justa i democràtica requereix una educació més equitativa. “Com puc aconseguir que tot l'alumnat s'integri al centre respectant les seves singularitats? Com puc fer-ho perquè tothom tingui accés a un aprenentatge significatiu? I, finalment, com puc dotar l’alumnat de les eines necessàries per desenvolupar una mirada crítica i tolerant?” L’Àlex confia poder afrontar de la millor manera possible “reptes i motivacions com aquesta, que a l'inici de curs fan xup-xup al meu cervell i al meu cor”.
“Aprendre ens fa més lliures, ensenyar ens fa més empàtics”
La millora de l’equitat i l’excel·lència també és un dels reptes amb què el docent d’ESO i Batxillerat Rubèn Pineda encara el curs. Pineda, membre també del Centre de Recursos Pedagògics de Sant Martí i de Clam Educatiu, afegeix que les seves motivacions “passen per continuar col·laborant en la detecció, la reflexió i l'acció educativa i co-dissenyant i implantant projectes i propostes artístiques i culturals amb entitats i experts, que travessin el dins i fora l'aula, per abordar problemàtiques globals i locals”.
Alguns dels reptes que Pineda considera importants aquest curs passen per “optimitzar la burocràcia per disposar de més temps de reflexió i coordinació educativa”. Hi afegeix la voluntat de seguir fent xarxa per compartir recursos i estratègies per millorar la preparació i l'atenció als infants i joves, i conclou amb un desig: “que recordem la bellesa subtil que existeix en els actes d'aprendre, per ser més lliures, i en el d'ensenyar, que ens fa més empàtics”.
CCOO: Comença un curs decisiu en què el Parlament ha de debatre la ILP del 6%
Des de l’àmbit sindical insisteixen que “aquest curs ha de ser decisiu per l’educació de Catalunya”. Per la Secretària General de la Federació d’Educació de Comissions Obreres de Catalunya, Teresa Esperabé Prieto, "ja no podem esperar més per tenir un sistema educatiu amb qualitat i equitat".
CCOO demana a la nova consellera d’educació "que comenci per escoltar la comunitat educativa i per donar els suports necessaris al personal docent i a la resta de professionals perquè tornin a tenir la calma, la il·lusió, la confiança i el temps per acompanyar a l’alumnat i a les famílies". Només així, expliquen, "aconseguirem uns bons resultats educatius i una educació i formació que doni igualtat d’oportunitats per a tothom".
Esperabé recorda que aquest curs el Parlament ha de debatre la ILP del 6% del PIB per a l’educació presentada per més 60 entitats acompanyades de més de 57000 signatures, l’aval de la majoria d’ajuntaments del país i el suport del Consell d’Educació de Catalunya i de desenes de consells escolars de centre. I explica que és més necessari que mai disposar de més recursos per fer front amb garanties a la inclusió, la reducció de la segregació, la millora de resultats, una educació i formació pública al llarg de la vida, la promoció de l’ús social de la llengua catalana i la implantació real de la coeducació per erradicar estereotips i sensibilitzar contra les violències masclistes.
"Els centres han de ser espais participatius on es visquin valors democràtics"
Igualment, demana una aposta clara per consolidar el concepte de democràcia a tots els centres educatius. "Estem un moment molt preocupant on l’extrema dreta ha entrat a les institucions i es mou per alguns mitjans de comunicació i per les xarxes amb impunitat. Envia missatges simplistes contra la immigració, el col·lectiu LGTBI, la lluita contra la violència masclista i negant el canvi climàtic i per guanyar aquesta batalla cultural, hem de potenciar que els centres siguin espais participatius i es visquin els valors democràtics de la solidaritat, la fraternitat, la justícia social i la llibertat". Per això destaca el paper dels consells escolars, claustres i AFAs i la necessitat que "tant l’alumnat com les seves famílies i totes les professionals gaudeixin d’ambients saludables i lliures de violència". Així mateix, conclou, "s’han de garantir unes bones i homologades condicions laborals per a tothom i una gestió del personal que compleixi els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, per tant, caldrà derogar els decrets de plantilles i direccions si realment volem uns centres públics amb qualitat democràtica".
FMRPC: “Claredat i estratègia per a una escola reconeguda per tota la comunitat”
La Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya també reconeix que el darrer curs ha estat “mogut”, marcat pel rebombori mediàtic dels mals resultats a les proves PISA, “tot i que, de fet, mostraven una dinàmica que ja coneixíem”. A això s’hi va sumar un context polític inestable i canviant, afegeixen, “que va dificultar l’estabilitat necessària per abordar reformes profundes en el sistema educatiu”.
Per això la FMRPC assenyala que el repte per a aquest nou curs és aprofundir en el debat pedagògic i en les reflexions col·lectives “per recuperar el camí del consens, fomentar el treball en xarxa i establir unes línies educatives clares, compartides, estratègicament planificades, executades i avaluades, que facin de la nostra escola pública un model reconeixible per tota la comunitat”.
"Renovar la il·lusió no com una resposta al soroll majoritari sinó com un element inseparable del fer de mestre"
El nou Govern, afegeix, “ha de liderar un acord ampli i estable i assegurar una inversió pressupostària adequada, prioritzant les necessitats reals del sistema educatiu, per dotar-lo de les eines necessàries per prendre un rumb clar i consensuat”. La millora de la qualitat del sistema educatiu és una tasca complexa que requereix una visió a llarg termini, però al mateix temps, “superar les desigualtats educatives és una urgència indefugible”, explica, per la qual cosa “el compromís individual i col·lectiu de tots els agents de la comunitat és clau”.
La principal motivació de la presidenta de la Federació, Maria Marcos, passa per “renovar la il·lusió per participar en aquest projecte col·lectiu, no com una resposta al context o al soroll majoritari sinó com un element propi i inseparable del fer de mestre”. Perquè el sistema tingui èxit, explica, “és essencial recuperar el prestigi del col·lectiu docent i formar equips multidisciplinaris competents i compromesos amb la seva tasca i amb una societat que reconeix el seu valor”.
Rosa Sensat: Posar el comptador a zero, diàleg i consens
L’Associació de mestres Rosa Sensat explica que en aquest curs posa el comptador a zero. "El canvi de consellera i de partit polític suposa un trasbals, però també és una oportunitat per transmetre les prioritats de l’educació pública, revisar-les i actualitzar-les", explica la presidenta, Mar Hurtado.
"Hem viscut un curs difícil, amb uns resultats que han sacsejat l’escola, un moment en què l’educació s’ha presentat vulnerable i on massa opinòlegs han receptat cures pal·liatives a un sistema que necessita temps, ordre i reflexió rigorosa, no una destrucció de qualsevol acció, sense arguments, només sensacions i cap dada clara que focalitzi quin és el mal que ens afecta". Rosa Sensat afegeix que aquesta situació “ha portat a una polarització entre docents que cal atenuar, trobar punts en comú i treballar conjuntament per reconstruir el prestigi d’una escola pública que sens dubte és i ha de ser de qualitat”.
El sistema educatiu necessita temps, ordre i reflexió rigorosa
La meva motivació i repte, conclou Hurtado, és "aconseguir oferir espais i temes de diàleg on el debat que es generi ens permeti arribar a punts de consens i rebaixi el to que ens allunya; si no ens escoltem, si no exposem com entenem l’educació actual amb respecte i amb actitud oberta i d’escolta, caminarem en direcció contrària uns i altres". La formació pot ajudar-nos, argumenta, una formació que requereix preguntar-nos "què fem, per què ho fem i què volem aconseguir", un gran repte és "oferir aquesta qualitat formativa que ens interpel·la i ens fa millors professionals".
Escoles contra la segregació: Mesures valentes per ampliar el Pacte després de cinc anys
El Col·lectiu d’Escoles Contra la Segregació comença amb totes les mirades posades en la nova consellera, a qui d’entrada ja li reconeixen “un tarannà dialogant”. Reconeixen que per aquest curs comparteixen el neguit del professorat “envers eines que no s’han mostrat beneficioses per augmentar el nivell de benestar i compromís als centres, com el decret de plantilles i el de direccions” i posen el focus que com a mínim en tres de les moltes qüestions que hi ha sobre la taula aquest curs escolar, compten amb un consens altíssim: la necessitat d’augmentar el finançament per a Educació, la lluita contra la segregació i la d’assegurar un millor desplegament del decret d’inclusió. “La nostra il·lusió és que es comenci a donar resposta aquest curs a aquests reptes”, expliquen.
Pel que fa a l’àmbit central de la lluita del Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació, la segregació escolar, posen la mirada en el Pacte contra la Segregació Escolar, fruit d’un “consens bastíssim” entre membres molt diversos de la comunitat educativa i que el curs passat va celebrar els cinc anys. “En les diferents reunions de seguiment que s’han fet s’ha posat de manifest que el Pacte és absolutament necessari i que està donant fruits, però que en una sèrie de centres altament segregats la realitat no ha canviat i que el racisme està més arrelat a la nostra societat del que pensàvem”. El col·lectiu també ha constat que “algunes mesures no es despleguen suficientment i en manquen d’efectives”, per això espera “noves mesures, valentes, que ampliïn el Pacte i el facin més efectiu”.