Menys desiguals per ser més eficaços

La persistència de desigualtats en el sistema educatiu català és un dels principals esculls que destorben la millora de l’èxit educatiu. En aquest text ens centrem en algunes de les seves manifestacions i exposem la necessitat de fer-hi front aprofitant autèntiques oportunitats conjunturals que han aparegut en l’insòlit context de crisi actual.

Relacionat: La Fundació Bofill alerta de l’estancament del sistema educatiu

El sistema educatiu català no excel·leix. Si bé no està malparat, comparant-lo amb altres indrets, tampoc mostra signes palesos d’eficàcia. Diguem que es troba en una posició mediocre, en el sentit d’ordinària; progressa, però no sobresurt. Ben cert és que en els últims quinze anys hem millorat en un bon grapat d’indicadors de sistema, indicadors relatius a l’accés, la permanència i la finalització dels estudis: ara s’escolaritzen més joves en els estudis postobligatoris, n’hi ha menys que abandonen de forma prematura els ensenyaments i més que es graduen d’ESO, de Batxillerat i de cicles formatius de grau mitjà.

Relacionat: Descarrega l'Informe Breu de l'Anuari 2020

Però, malgrat aquests progressos, que convé realçar tant com calgui, tenim indicis que s’està produint un estancament que, en el pitjor dels escenaris previstos, podria esdevenir una regressió.

Amb les dades disponibles, hem intentat esbrinar el perquè d’aquest estancament. La resposta l’hem acabat articulant al voltant de tres grans esculls que, al nostre parer, destorben la millora de l’èxit educatiu: la persistència de desigualtats educatives, un dèficit de finançament (que a hores d’ara ja podríem anomenar crònic) i uns ensenyaments excessivament rígids. En aquest text breu ens centrem en les desigualtats i en algunes de les seves manifestacions a Catalunya. Partim d’una premissa i d’una assumpció. La premissa no és pas nova: en sistemes més equitatius i igualitaris és on normalment s’obtenen millors resultats. L’assumpció, en canvi, es refereix a les conseqüències del confinament del curs passat: les desigualtats s’han emfasitzat arran de les condicions familiars desiguals amb què s’ha afrontat un curs escolar inèdit.

Caldrà veure si un sistema que abans de la pandèmia ja partia d’una situació de desavantatge pot protegir els més vulnerables dels efectes d’una nova crisi

Comencem amb l’impacte negatiu dels ingressos familiars en els resultats educatius. Amb dades anteriors a la pandèmia, podríem dir que la paraula que descriu millor la situació de les desigualtats a Catalunya és la seva persistència. I així ho afirmem malgrat trobar indicis, més aviat anecdòtics, de disminució de les desigualtats: les diferències entre les competències de l’alumnat d’entorns enriquits i dels estudiants més desafavorits s’han mantingut més o menys igual, i la influència de les condicions socials i materials en aquestes competències s’ha reduït de forma massa limitada per poder parlar de tendències. Són resultats que evidencien un sistema sense un rumb clar de millora en equitat. I caldrà veure si un sistema que abans de la pandèmia ja partia d’una situació de desavantatge, amb quotes de pobresa infantil i de població desafavorida superiors a les registrades abans de la crisi del 2008, pot protegir els més vulnerables dels efectes d’una nova crisi.

Relacionat: Infografia: Les desigualtats, un fre a la millora del sistema educatiu

Un dels cicles on es comença a manifestar la influència de l’origen social i de les condicions materials de les famílies és en l’educació infantil. És un cicle que ofereix beneficis molt ben documentats en el desenvolupament social i cognitiu dels infants, i que per tant pot tenir un caràcter compensatori dels dèficits que es poden trobar en l’àmbit familiar. L’accés reduït i desigual a aquesta etapa, que arrosseguem des de fa molts anys, amoïna especialment en el primer cicle, dels 0 als 2 o 3 anys. Els infants de famílies amb menys ingressos s’escolaritzen més tard, ja sigui pels costos d’accés a les escoles bressol, per un dèficit de polítiques d’assistència econòmica o per una menor necessitat de conciliació. És un accés desigual que també constatem en les famílies estrangeres: si actualment quatre de cada deu infants s’escolaritza abans dels 3 anys, en el cas dels infants estrangers, només ho fa un de cada deu.

Si situem les desigualtats en temps del covid, val a ressaltar la influència decisiva que té l’origen en una fractura digital que ha condicionat el seguiment i el gaudiment de l’escolarització. A falta d’estudis creïbles –i metodològicament adequats– sobre l’impacte de la pandèmia en els resultats a casa nostra, ens conformem amb dades del 2019 sobre els usos tecnològics i amb el magnífic i tempestiu estudi de Bonal i González sobre les desigualtats d’aprenentatge en confinament. A les portes de la pandèmia, dues de cada deu llars amb baixos ingressos no utilitzava la xarxa, i dos de cada deu adolescents d’aquestes famílies no feia ús d’un ordinador. 

Ja durant el confinament, una de cada quatre llars amb baixos ingressos només disposava d’un aparell electrònic, ja fos per seguir les classes i fer el treball escolar o per fer-ne un ús ociós. Es tracta d’una fractura digital que, més enllà de l’accés a la tecnologia, s’eixampla si estimem la capacitat desigual de fer-ne un bon ús. I és aquí que entra en joc l’acompanyament que es va fer dels infants durant i després del confinament, tant per part de les escoles –sovint apressades per realitats escolars complexes i segregades– com per part de les famílies, amb dificultats que s’expliquen pels baixos nivells d’instrucció o per la impossibilitat de dedicar-hi temps.

La manca d’oportunitats educatives per als infants i joves més vulnerables també s’evidencia fora de l’escola, en el gaudi d’activitats de lleure o d’activitats extraescolars. Les dades parlen per si soles: abans de la pandèmia, els infants de classe social baixa hi dedicaven, de mitjana, gairebé la meitat del temps que hi dedicaven els infants de classe alta. I no costa gens imaginar que les desigualtats s’hagin eixamplat arran de la crisi actual. Aquí és molt útil aprendre de l’última gran crisi econòmica: l’any 2010, quan tot just es començaven a percebre les conseqüències de la crisi econòmica, la meitat dels infants de les famílies amb menys ingressos feien activitats extraescolars no esportives, diguem-ne artístiques i creatives o d’enriquiment acadèmic. Al cap de quatre anys, l’any 2014, les famílies que en feien es va reduir fins a un terç. I ni tan sols l’any 2018, quan la crisi ja era un mal record, no s’havien recuperat els nivells de participació anteriors a la crisi econòmica.

La situació actual és única per donar una empenta decisiva a la lluita contra les desigualtats

Fa massa anys que reclamem mesures per fer front a les desigualtats en educació i poder reduir-les. En l’anuari d’enguany anem més enllà del diagnòstic i fem una sèrie de propostes per posar fil a l’agulla, tot aprofitant autèntiques oportunitats conjunturals, de caràcter sistèmic, que han aparegut en un insòlit context de crisi: la davallada demogràfica i l’alliberament de recursos, un replantejament de metodologies d’ensenyament i de continguts d’aprenentatge, el previsible retorn a l’escola com a mecanisme de promoció en temps de crisi i l’arribada de fons europeus per a la reactivació econòmica. Probablement serà necessari un diagnòstic encara més afinat d’on es troben les necessitats del sistema i les principals palanques per aconseguir millores estructurals i duradores. Però la situació actual és única per donar una empenta decisiva a la lluita contra les desigualtats. Tornem, si cal, a recordar la importància de fer-ho. I aquí tornem a la premissa de l’inici. Fer-ho significa tombar un dels esculls que no ens deixen assolir uns millors resultats: menys desiguals per poder ser més eficaços.

Aquest article forma part de l’Anuari 2020: L’estat de l’educació a Catalunya, que analitza els principals indicadors del sistema educatiu català i aporta propostes per avançar cap a una educació de qualitat i generadora d’oportunitats per al conjunt de l’alumnat.

Per saber-ne més:

• Descarrega el dossier de premsa de l'Anuari 2020
• Recupera la presentació amb la síntesi de resultats i propostes de l'Anuari 2020
• Descarrega l'Informe Breu de l'Anuari 2020
• Consulta totes les publicacions vinculades a l'Anuari 2020
• Descarrega l'Anuari 2020 complet