Per què VOX i Aliança Catalana assenyalen la Fundació Bofill?

24/11/2025

Les conquestes socials, indispensables pel progrés col·lectiu, redueixen desigualtats i fan retrocedir privilegis històrics. L’extrema dreta, als Estats Units, Hongria, l’estat espanyol o Catalunya, aplega representants d’aquests privilegis. Per això, a més d’atacar violentament i estratègicament col·lectius vulnerables, també considera les organitzacions independents dedicades a posar l’evidència científica al servei de la justícia social com una amenaça.

Per defensar els seus privilegis, l’extrema dreta assenyala i desprestigia aquestes organitzacions sobretot per afeblir les causes que representen: el rigor i la justícia social.

Prova d’això és que, en menys d’un any i mig, VOX ha assenyalat fins a set vegades la Fundació Bofill. VOX, i també Aliança Catalana, encara que actualment amb menor pes parlamentari, decideixen fer ús dels seus altaveus parlamentaris per atacar una entitat amb 55 anys de trajectòria que genera coneixement sobre les desigualtats a Catalunya per millorar el dret a l’educació de tothom, independentment dels ingressos que tingui la seva família, del lloc on visqui o de la llengua que parli a casa.

L’extrema dreta confón la població creant alarmisme i qüestionant la veritat

Atacar la veritat és una primera estratègia per protegir l’statu quo. L'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) sobre postveritat i teories conspiratives radiografia que un 81% dels simpatitzants de VOX o un 83% dels d’Aliança Catalana creuen que els experts manipulen les dades, sovint o en alguns casos. També són els únics que suspenen els mitjans de comunicació tradicionals.

Els rumors i les dades falses, sostingudes en prejudicis o opinions personals, són molt més fàcils d’escampar que la complexitat de la realitat. Així, aquestes formacions aprofiten els altaveus institucionals per desinformar. Fan de corretja de transmissió de continguts de portals i canals digitals, que contravenen constantment el codi deontològic del periodisme i dels quals és difícil conèixer l’origen del seu finançament.

Són continguts que, com conclou el Consell de la Informació de Catalunya, intoxiquen l’ecosistema mediàtic i “representen una amenaça a la democràcia”. Unes notícies falses, rumors, prejudicis, missatges d'odi, campanyes de manipulació i intoxicació i crides a l'emoció que “contribueixen a polaritzar la societat, limitar el pensament crític dels ciutadans i generar plataformes d'interessos sota l'aparença de mitjans de comunicació”.

En educació, els discursos reaccionaris busquen mantenir vives narratives que justifiquen la desigualtat i consoliden un sistema escolar segregat. Descriuen una escola pública en decadència per generar desconfiança i neguen l'impacte del context socieconòmic en l'aprenentatge per justificar una falsa meritocràcia que perpetua desigualtats.

I, per alimentar aquest discursos, assenyalen i volen silenciar organitzacions que defensen polítiques socials i educatives que contribuirien a neutralitzar les desigualtats. Siguin experts universitaris, associacions de docents, col·lectius o organitzacions socials. Assenyalen, entre d’altres, la Fundació Bofill perquè, en definitiva, volen silenciar aquells que posen dades, recerca i propostes sobre la taula per construir un sistema educatiu més just i que no deixi ningú enrere.

L’extrema dreta no vol una escola integradora perquè no li interessa una societat cohesionada. Així, de la mateixa manera que propaga el terraplanisme per atacar polítiques contra els canvi climàtic, que afecta especialment els més vulnerables, o que qüestiona institucions que han permès l’accés a la salut de poblacions que no en tenien (els seus simpatitzants són els únics que suspenen l’Organització Mundial de la Salut), ataquen el dret a una escola pública, catalana i de qualitat per a tothom.

Mentides contra el rigor, la societat civil organitzada i el dret a l’educació

Dos exemples d’aquesta estratègia de VOX es van viure en només una setmana de diferència, en dues comissions parlamentàries en què va participar la Fundació Bofill. Una a la Comissió d’Educació sobre Abandonament Escolar Prematur (AEP), una de les línies d’acció més importants de l’entitat, i una altra a la Comissió d’Infància, al costat de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat), per compartir una proposta de 10 polítiques educatives efectives contra la pobresa infantil.

Yayo Herrero: “Com reconeix Elon Musk, l’escull més gran pel projecte de l’extrema dreta és l’empatia i la capacitat d’organitzar-se”

Els representants de VOX a les dues comissions van aprofitar el seu torn d’intervenció no per preguntar aspectes concrets de les propostes o buscar la manera de contribuir a reduir l’abandonament escolar o la pobresa, sinó per assenyalar la Fundació Bofill acusant-la falsament, intoxicant sobre la seva funció i mentint deliberadament sobre el seu finançament. També per desplegar un relat educatiu en línia amb la batalla cultural de l’extrema dreta arreu d’Europa.

A la Comissió d’Educació el diputat del Grup Parlamentari de VOX en Cataluña, Manuel Jesús Acosta Elías, va verbalitzar frases com: “la Generalitat i, per consegüent, la Fundació Privada Bofill [...] qui marca el rumb de l'educació en Catalunya [...] portem anys assistint a una degradació constant dels resultats acadèmics [...] conseqüència lògica d'una política educativa ideologitzada i allunyada de l'evidència que ha estat impulsada i defensada durant anys per entitats com la seva, la Fundació Privada Bofill. Han promogut un model que menysprea l'esforç, la memorització, l'exigència i l'avaluació rigorosa. Han substituït la cultura del coneixement per la de les competències buides i han influït directament en les decisions del departament. Han tingut una influència desproporcionada, una responsabilitat principal en aquest desastre”.

A la Comissió d’Infància, la diputada María Elisa García Fuster va dir, en una línia molt similar, frases com: “implantación de tesis pedagógicas de muy dudosa eficacia, como la imposición lingüística o el menosprecio por el aprendizaje de conocimiento, la memorización, la búsqueda de la excelencia, los exámenes, etcétera. Todas estas tesis pedagógicas promovidas por ustedes, por la Fundación Bofill, que han influido decisivamente en las decisiones del Departamento de Educación. [...] A pesar de la evidencia de los malos resultados académicos derivados de estas políticas, la Fundación Bofill ha seguido ejerciendo una influencia desmesurada sobre el diseño de estrategias pedagógicas. [...] ustedes han condenado a miles de niños catalanes, a generaciones enteras, a la pobreza”.

La recerca rigorosa, oberta i consultable al web de la Fundació constata com els diputats van capgirar la realitat per assenyalar una entitat sense ànim de lucre.

La Fundació Bofill “impulsa tesis pedagógicas”?

La Fundació Bofill impulsa coneixement i programes per contribuir al dret a l’educació de qualitat. En el cas concret dels models educatius, reivindica aquells que promouen centenars d’organitzacions internacionals, governs i centres d’arreu del món, en el marc en què ho estableixen Nacions Unides, la UNESCO, l’OCDE o la Comissió Europea, entre d’altres.

Pel que fa a l’abandonament escolar vinculat a una suposada pèrdua d'esforç, de memorització o d'exigència, cap dada mostra que l’abandonament sigui fruit d’això sinó d’un sistema que no acompanya prou bé els joves en moments crítics de la seva trajectòria educativa.

D’altra banda, tampoc no té sentit el fals dilema sobre coneixement i competències que VOX repeteix contínuament. El sentit d’un model competencial és que un jove tingui la capacitat d’utilitzar allò que ha après, per tant la competència òbviament requereix coneixement (que, entre d’altres, també necessita memorització). És oportú preguntar-se si, rere la insistència contra aquest plantejament, hi ha la por d’aquests partits a què qualsevol infant i jove pugui tenir l’oportunitat real de ser ciutadans de ple dret en un món cada vegada més desigual i exigent.

La Fundació Bofill “marca el rumb de l’educació a Catalunya”?

El diputat Acosta i la diputada García Fuster també van acusar la Fundació Bofill d’influir “decisivament” en el Departament d’Educació, obviant les constants alertes i denúncies que des de fa més de 20 anys fa l’organització sobre l’infrafinançament educatiu, les deficiències del sistema i l’impacte que això té, entre d’altres, en la caiguda dels resultats acadèmics.

El primer Anuari de l’Educació (2005) ja assenyalava el rendiment insuficient de l’alumnat català a les proves de competències. També l’Anuari 2006 indicava que “els baixos nivells de despesa pública coincideixen amb una situació de baix nivell educatiu”. El seguia un informe que situava l’escola pública catalana en el penúltim lloc de l’OCDE en matemàtiques, ciències i comprensió lectora, un estudi qualificat d'"inútil" pel conseller d’Educació d’aleshores.

L’Anuari 2008 insistia que Catalunya “té grans dificultats per garantir l’accés a un nivell bàsic de competències a tota la població escolar” i recollia que el 19% de l’alumnat de 15 anys no assolia els nivells bàsics de competències, un percentatge que a Finlàndia es reduïa al 4%. El director, Ferran Ferrer, explicava l’estancament respecte l’anuari anterior i afegia que “a l'administració no li agrada que una institució independent doni dades sobre l'estat de l'educació”. L’Anuari 2011 insistia també en la persistència d’uns resultats educatius “modestos” i, sobre fracàs i abandonament escolar, l’Anuari 2013 catalogava les dades d’“alaramants”. L’Anuari 2015 assenyalava els efectes de la desinversió en educació i el seu director, Josep M. Vilalta, alertava que “ens hem acostumat a un sistema educatiu infrafinançat”, la Fundació indicava que la inversió de Catalunya “és la més baixa d'Europa i del món desenvolupat” i va reclamar “doblar la inversió en educació”. L’evolució des d’aleshores es pot seguir també als anuaris 2016, 2018 i 2020, 2022 i 2024.

Al 2022 la Fundació va continuar alertant del retrocés en els resultats, especialment en matemàtiques i anglès. L’any següent va ser explícita denunciant que un de cada set infants catalans no entén què llegeix en finalitzar la primària i, quan al 2024 la Generalitat parlava d’un “avenç” en els resultats de competències bàsiques, la Fundació Bofill va qualificar-ho de “prematur”, perquè la millora era “molt precària”. De fet, a la presentació de l’Anuari de l’Educació d’aquell mateix any la Fundació va explicar que el nivell de català i matemàtiques ha retrocedit un curs en una dècada.

Aquest mateix setembre l’entitat ha alertat que el nou curs escolar ha començat sense abordar “reptes estructurals” i, finalment, a la presentació de l’informe sobre comprensió lectora, aquesta mateixa tardor, ha denunciat que la diferència de resultats a les proves PIRLS respecte a la mitjana europea equival a mig curs escolar. Aquest informe també alerta de les conseqüències per la competència lectora d’un ensenyament sense base científica i proposava estandarditzar els currículums incorporant l’evidència científica sobre com s’aprèn a llegir.

La Fundació Bofill és “ un xiringuito buida les butxaques dels catalans”?

Els dos diputats de VOX van seguir una estratègia pràcticament calcada per intoxicar sobre el finançament de la Fundació. “Volen continuar guiant el rumb de les polítiques educatives com corroboren els 15 milions d'euros que han rebut la Fundació Privada Bofill de la Generalitat des de l'any 2020”, va verbalitzar Acosta. “Ustedes han recibido 15 millones de euros en subvenciones en los últimos cinco años. ¿De dónde piensan que sale ese dinero? Pues ya se lo digo yo, del impuesto, de los impuestos de los catalanes. Es decir, que la Administración Pública saquea los bolsillos de los catalanes para dárselos a ustedes, para que luego vengan aquí a hablar de pobreza infantil”, va reblar una setmana més tard García Fuster.

Una organització rigorosa, independent i transparent

Com es pot consultar al web, de manera oberta i amb dades auditades, els dos diputats de VOX van deixar anar una xifra astronòmica i completament falsa de suposades subvencions de la Generalitat els últims cinc anys. L’apartat de comptes constata com la majoria del finançament de la Fundació Bofill prové de recursos propis, han suposat el 53,1% dels ingressos.

Com també es pot veure obertament al web, la Fundació Bofill es presenta a convocatòries públiques i privades com qualsevol altra organització, per impulsar programes per la igualtat d'oportunitats a l'educació. Convocatòries obertes i convenientment justificades. En aquest sentit, els ingressos provinents de la Generalitat, durant el període que esmenten (2020 - 2024) han suposat un import que no té res a veure amb el que van pronunciar els diputats. Són 1.073.251€, dels quals més de la meitat (55%) provenen de fons europeus.

Concretament, les convocatòries de la Generalitat han suposat el 3,9% dels ingressos d’aquest període i, específicament, per finançar aquests programes:

2020: 6.000 € pel Passaport Edunauta, una eina per a infants d’entre 3 i 12 anys per ampliar les oportunitats un cop s’acaba l’escola, amb les entitats del territori.
2021: 86.075,95 €, per fer possible el programa Lecxit, que promou l’hàbit lector a través de parelles d’adults i infants o joves.
2022: 33.464,17 €, per fer possible el programa Lecxit.
2023: 67.901,26 € per fer possible el passaport Edunauta. També 167.378,96 €, per fer possible el projecte Bibliotech (biblioteques escolars) i d’Equitat Digital, que a més a més, en aquest cas, no són provinents de la Generalitat sinó dels fons Next Generation de la Unió Europea.
2024: 25.035 € per fer possible el programa l’Estiu lector de Lecxit, 14.990 € pel programa d’Equitat digital, 53.829,92 € pel passaport, 169.106,78 € pel programa Mentora, que promou la creació de parelles entre adults i joves per tal de facilitar la continuïtat educativa i evitar l’abandonament escolar prematur, 27.322,16 € per la internacionalització. També 422.146,80 € pels projectes Bibliotech i d’equitat digital que, de nou, no són provinents de la Generalitat sinó dels fons Next Generation de la Unió Europea.

Com a entitat social sense ànim de lucre, la Fundació Bofill publica cada any l’auditoria de tots aquests recursos, que es poden consultar a l’apartat de comptes i permeten que el finançament no depengui de cap organisme extern, ni públic ni privat. Això a més de garantir independència i rigor permet defensar públicament propostes efectives al marge de qualsevol interès de part. A més a més, aquests recursos es gestionen amb un codi ètic per evitar, entre altres, conflictes d’interessos o operacions especulatives.

De nou, és pertinent preguntar-se si, rere la insistència en la intoxicació, no hi ha la por d’aquests partits a què qualsevol infant i jove pugui continuar estudiant, millorar el nivell de lectura dels infants i joves o tenir acompanyament i sentit crític davant les notícies falses d’internet.

Pisos turístics amb fons públics?

Davant preocupant situació de l’habitatge a Catalunya, que la Fundació també comparteix conjuntament amb altres entitats catalanes, les habituals acusacions dels diputats de VOX de tenir pisos turístics amb fons públics busquen desprestigiar l’entitat titllant-la de “chiringuito” amb acusacions falses:

Pero es que, además, este flujo de dinero público [...] a lo que sí ha llevado ha sido a convertir a la Fundación Bofill en un gran tenedor con 11 pisos turísticos, acumulando un patrimonio con fondos públicos, contradiciendo los principios éticos que deberían regir en una entidad de sus características. [...] es imperativo acabar con chiringuitos como la Fundación Bofill, que consumen los recursos que deberían ir dedicados a los niños que de verdad lo necesitan.”

La diputada de VOX relaciona aquesta falsa acumulació de recursos públics amb 11 pisos turístics que tampoc té res a veure amb la realitat. Fa referència a un immoble de la zona de la Fira de congressos de Barcelona que la Fundació va rebre l’any 2009 provinent del patrimoni històric dels fundadors. Aquest espai es destinava exclusivament a allotjar persones vinculades a activitats de la Fira, sense cap confluència amb altres activitats ni veïns. Aquesta funció no tenia cap relació amb habitatge —una activitat contrària als principis ètics i de finançament de la Fundació— ni amb el model de pisos turístics per tota la ciutat de Barcelona que deu anys més tard han afectat l’accés a l’habitatge a la ciutat i al país.

L’habitatge és una de les grans preocupacions dels catalans i, tal com alerten cada vegada amb més força veus com el col·lectiu Docents 080, “el dret a l’educació dels infants s’està vulnerant greument quan no tenen els mínims de drets vitals assegurats, com és el dret a l’habitatge”. I afegeixen que, a Barcelona, més de 1.500 infants viuen en pensions.

Les conquestes socials són difícils de guanyar però molt fàcils de fer retrocedir.

Les conquestes socials són difícils de guanyar però molt fàcils de fer retrocedir. El creixent poder polític i social de l’extrema dreta i la batalla cultural que desplega en molts àmbits com l'educació, és una amenaça pel dret a rebre una educació de qualitat i a progressar.

Defensar-lo requereix enfortir especialment la societat civil organitzada i a continuar estimulant un debat obert, plural, democràtic i desacomplexat amb espai, és clar, per la discrepància. Amb aquest compromís, la Fundació Bofill ha manifestat que continuarà investigant i generant coneixement amb rigor, transferint-lo en tots els espais possibles i acompanyat de propostes constructives per contribuir a avançar.