Transformar la formació inicial de mestres des de la perspectiva de la personalització

18/01/2022

Teresa Mauri, investigadora en Psicologia de l’Educació a la UB, i Antoni Tort, catedràtic a la Universitat de Vic

La formació del professorat ha de renovar-se per respondre als desafiaments que planteja la nova ecologia de l’aprenentatge i avançar cap a una proposta educativa centrada en la personalització de l’aprenentatge. També ha de prendre com a referència els debats i tendències actuals que recullen l’anàlisi crítica de la formació del professorat al llarg de les darreres dècades.

Relacionat: Llegeix el capítol de l’anuari La formació inicial del professorat en un sistema educatiu orientat a la personalització de l'aprenentatge

Per tal de plantejar una renovació de la formació inicial de mestres d’aquestes característiques cal identificar i analitzar els àmbits nuclears de la nova formació des d’una doble perspectiva: assenyalar les competències que han d’adquirir per personalitzar l’aprenentatge del seu futur alumnat, i reforçar, millorar i gestionar el propi procés d’aprenentatge durant aquest període de formació i posteriorment com a professionals.

Els principals nuclis d’aquesta renovació tenen com a focus essencials:

Establir un marc formatiu i un currículum base de la formació inicial per a la personalització de l’aprenentatge.
Proporcionar-los contextos de formació docent per atribuir sentit personal a l’aprenentatge de la professió.
Posar la reflexió personal i col·laborativa al centre de la proposta d’acció formativa dels mestres.

Per a una formació inicial renovada des de la perspectiva de la personalització plantegem les següents accions i propostes:

a) Transformació del currículum de formació inicial

El currículum de la formació de mestres ha d’incorporar com a aprenentatges bàsics aquells que estan vinculats a la personalització de l’aprenentatge per tal que els mestres construeixin un projecte personal i professional i desenvolupin els coneixements necessaris per continuar el seu procés formatiu al llarg de la vida professional.

Entre els aprenentatges bàsics trobem:

Promoure l’aprenentatge del futur alumnat com a participació en una xarxa i/o comunitat àmplia i interconnectada, i contribuir a desenvolupar-la.
Desplegar propostes educatives i d’ensenyament i aprenentatge per tal que els aprenents puguin atribuir sentit personal als aprenentatges escolars.
Ensenyar als aprenents a saber reflexionar sobre les situacions de la pròpia pràctica docent de personalització.

b) Proporcionar contextos i itineraris de formació amb sentit personal per a l’aprenentatge de la professió basats en la reflexió

Cal formar els estudiants de mestre implicant-los en comunitats de pràctica o escoles on els sigui possible conèixer i participar activament en donar resposta als reptes de personalització que l’escola té plantejats. I així contribuir a les innovacions que l’equip docent es proposa portar a terme en aquest àmbit.

La implicació en les escoles ha de fonamentar-se en promoure la reflexió de l’estudiant per identificar, analitzar, comprendre i valorar les situacions de la pràctica de personalització de l’aprenentatge i en promoure la seva activitat docent en aquest sentit.

Relacionat: Llegeix el capítol de l’anuari La formació inicial del professorat en un sistema educatiu orientat a la personalització de l'aprenentatge

La formació en contextos escolars específics de personalització implicarà la intensificació de la col·laboració entre la universitat i l’escola. Aquesta no haurà de limitar-se al pràcticum, sinó que podrà estendre’s al conjunt de la formació inicial. Es tracta de fomentar una col·laboració més àmplia, integrada i complexa, que inclogui la creació d’una nova cultura formativa conjunta entre universitat i escola.

L’organització, el seguiment i la valoració de la formació dels estudiants de mestre ha de fer-se en espais de tutoria i reflexió compartida a l’escola, entre mestres tutors de l’escola, tutors de la universitat i estudiants implicats al centre.

La tasca dels equips formatius inclourà la identificació dels tipus de situacions on es concreten les competències de personalització, així com la relació dels sabers, teòrics i pràctics, que és necessari adquirir i /o mobilitzar i articular per aplicar-los com a docents en pràctiques.

L’avaluació de l’aprenentatge de les competències de la professió serà conjunta continuada i reguladora. Comportarà que els agents o tutors implicats en la proposta formativa comparteixin les intencions formatives i les dimensions i indicadors de seguiment i valoració de l’aprenentatge professional.

Cal defugir la reflexió basada en debats superficials o descripcions simples d’experiències viscudes.

La reflexió en situacions de personalització de l’aprenentatge exigeix l’ús de coneixements acadèmics, capacitat per a l’anàlisi i comprensió rigorosa de les situacions de la pràctica i pensament crític i ètic.

Cal defugir la reflexió basada en debats superficials o descripcions simples d’experiències viscudes. Per contra, la formació inicial ha de promoure una reflexió productiva, basada en l’estudi i l’anàlisi rigorós i fonamentat. Per això, ha d’incentivar l’aprenentatge d’aquells sabers rellevants (teòrics, procedimentals i d’actituds i valors) que la sostenen i fonamenten la capacitat d’actuació i canvi del futur mestre. Ha de fer-ho ajudant l’estudiant a relacionar el coneixement acadèmic, el coneixement de les situacions de la pràctica i la mateixa pràctica.

La proposta formativa inclou implicar l’estudiant en treballs per projectes que responguin tant als reptes que l’escola té plantejats com a les necessitats educatives de la comunitat més àmplia.

Per dissenyar i tirar endavant aquests projectes necessitarà de sabers i competències pròpies de les àrees que conformen el currículum de la formació inicial (teòrics, tecnològics i instrumentals, històrics i filosòfics, entre d’altres) que s’implicaran de manera coordinada en els diferents projectes.

L’aula universitària ha de ser un entorn d’aprenentatge on es creïn comunitats de formació i reflexió que afrontin les qüestions bàsiques de la professió docent.

En aquest sentit, l’aula universitària ha de ser un entorn d’aprenentatge en què es posin en acció les competències de l’alumnat, on es creïn comunitats de formació i reflexió que afrontin les qüestions bàsiques de la professió docent en base a les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat, en un estret diàleg entre el professorat i els estudiants.

Per configurar la nova proposta caldrà diversificar espais i flexibilitzar temps i revisar les condicions de treball i d’estudi per afavorir la personalització de l’aprenentatge de la professió basat en la reflexió, de manera que la proposta no quedi limitada per qüestions burocràtiques.

c) Accions i propostes per als agents educatius, govern i universitats

Correspon a l’administració educativa liderar polítiques que orientin el canvi educatiu que genera la nova ecologia de l’aprenentatge. La seva funció és ajudar els centres educatius i el conjunt del sistema a identificar els reptes que planteja aquest canvi en funció, també, de les zones i contextos escolars singulars i específics.

També li correspon concretar una agenda àmpliament consensuada. Facilitant, no limitant, la participació del màxim d’agents educatius possibles en la concreció de les temàtiques del canvi.

Relacionat: Llegeix el capítol de l’anuari La formació inicial del professorat en un sistema educatiu orientat a la personalització de l'aprenentatge

Des de les administracions educatives s’ha d’identificar i facilitar el desplegament de zones i centres escolars amb equips receptius al canvi, que vegin la personalització com una oportunitat de resposta als reptes que tenen plantejats. Articular la seva implicació en un Pla de resposta al canvi que permeti a cada centre liderar el seu procés i crear xarxa entre centres per a compartir propostes i estratègies. Les iniciatives generades per xarxes com Educació 360 i d’altres són nuclis de diagnòstic que poden ser útils en l’elaboració d’aquest pla.

Les administracions han d’identificar centres escolars amb equips receptius al canvi, que vegin la personalització com una oportunitat de resposta als reptes que tenen plantejats.

Alhora, cal que les administracions han cedeixin autonomia als centres formadors universitaris i de retruc a les xarxes formatives que es configurin per tal d’afavorir una formació de qualitat que modifiqui unitats horàries, agrupaments, estructures curriculars o activitats d’aprenentatge. Caldrà articular mecanismes per tal que la tasca formativa de les xarxes i persones implicades sigui reconeguda correctament, tant des del punt de vista pedagògic com des del punt de vista institucional i laboral.

La Universitat, en el seu conjunt, també ha de jugar un paper cabdal a l’hora d’identificar els reptes i les necessitats educatives i en la concreció de l’agenda de canvi. Això li comportarà revisar les seves finalitats i funcions prioritàries per presentar-se com un agent en xarxa amb altres agents educatius i per a revisar els currículums, l’organització i el funcionament d’estratègies pedagògiques i didàctiques.

Les facultats d’educació han d’assumir un paper destacat en l’articulació en projectes formatius compartits. D’una banda, per donar continuïtat a les trajectòries personals d’aprenentatge dels futurs mestres, de l’altra, per facilitar a l’estudiant la seva implicació en una experiència formativa en xarxa i interconnectada amb altres agents formatius.

Els centres educatius han d’intervenir en el desplegament dels itineraris fent possible:

La immersió del futur mestre en centres que porten a terme experiències educatives d’aprenentatge personalitzat;
La participació en centres que despleguen propostes específiques d’aprenentatges essencials o bàsics;
La participació en la implementació de projectes de recerca-acció amb equips mixtes de professorat de les universitats i de les escoles.

El paper dels centres educatius i dels seus equips docents en la formació inicial del professorat, en col·laboració amb la universitat i amb altres agents educatius i comunitaris, ha de formar part integral del projecte pedagògic com a instrument de millora i com a oportunitat professional de creixement i intercanvi compartits.

Aquest article forma part de l’Anuari 2020: L’Estat de l’educació a Catalunya, que analitza els principals indicadors del sistema educatiu català i aporta propostes per avançar cap a una educació de qualitat i generadora d’oportunitats per al conjunt de l’alumnat.