El RALC al servei de les polítiques d’orientació

RECERCA I ACCIÓ! | ORIENTACIÓ | EL cercle virtuós

En els darrers anys, des del Consorci d’Educació de Barcelona hi ha hagut una aposta ferma per aprofitar les dades dels registres educatius i, en particular, el RALC (Registre d’Alumnes de Catalunya), per dimensionar les necessitats de l’alumnat i ajustar així el contingut i cobertura dels programes d’intervenció. Tot plegat, amb l’objectiu de tendir cap a unes intervencions més fonamentades i amb més probabilitat d’èxit.

La Gemma Verdés, Directora d'Ensenyaments Postobligatoris i de Règim Especial del Consorci d’Educació de Barcelona, ens parla sobre el sentit i virtuts de poder enfocar i dimensionar accions d’orientació de l’alumnat a la secundària, tenint en compte l’anàlisi de trajectòries que permeten sistemes d’informació com el RALC.

Per què és important parlar d’orientació?

Per a què un alumne construeixi les seves trajectòries educatives de forma òptima, és imprescindible que aquest estigui ben orientat, ben acompanyat i amb referents que durant les seves etapes d'ensenyament obligatori i postobligatori identifiquin quines son les seves competències, els seus gustos, els seus futurs imaginables…

L’orientació implica dedicació, professionals experts, hores de converses amb els alumnes, amb les seves famílies… I també un currículum i una pràctica educativa que incorpori l’orientació en el mateix procés d’ensenyament-aprenentatge..

Per tant, és veritat, l’orientació és una eina que l’hem de fer servir, és imprescindible, no hi hem d’escatimar esforços, però també hem de saber que té una sèrie de limitacions:

En el moment en el que l’alumne pren les seves decisions, ell i les seves famílies, hi han moltíssims factors que hi poden intervenir: la pròpia família, els amics, el context, les inercies, la mateixa planificació, com tenim muntats els ensenyaments a la ciutat…

Hi ha qui diu “Hem d’orientar, si orientem no tindrem tant abandonament”... Segurament sí, perquè les tries seran més rellevants, més pertinents, més ben fetes.

Tot i així, també és veritat que tenim persones a la ciutat, que degut al cúmul de factors i variables que poden ser de risc - necessitats educatives especials, vulnerabilitats socioeconòmiques, trajectòries acadèmiques complicades, incorporacions tardanes al sistema… - poden patir trajectòries interrompudes, repeticions i fins i tot abandonaments.

Què és el RALC i com heu integrat aquesta eina en el Consorci? Què us ha ofert?

El Consorci té la gran oportunitat des del curs 2017-2018 de disposar de totes les dades dels alumnes a través del RALC, el registre de tot l’alumnat matriculat en el sistema educatiu reglat, que identifica a cada alumne amb un número, l’Idalu. Aquest número ens permet fer el seguiment i la traçabilitat de tot l’historial d’aquest alumne al llarg de la seva experiència educativa.

L’anàlisi del RALC permet conèixer les transicions formatives dels alumnes, la fidelització en uns determinats estudis, el nivell de graduació que tenen, els traspassos d’uns estudis a d’altres, etc.

Les variables poden ser totes les que conté el RALC, dades individuals: el sexe, l’edat, el nivell de necessitat educativa especial que té un alumne, allà on ha cursat l’ensenyament, on viu, a quin any es va incorporar al sistema educatiu català. D’aquesta manera, podem creuar variables sociodemogràfiques i educatives, amb tipus de trajectòria, i així saber quins són els condicionants de la continuïtat o l’abandonament educatiu.

D’aquesta manera podem dissenyar polítiques educatives que puguin, no neutralitzar, però si minorar un factor respecte un comportament que pogués ser negatiu o pogués comportar abandonament.

Per exemple, sabem que els col·lectius que s’incorporen tardanament al sistema educatiu català tenen altes possibilitats de repetir, abandonar els estudis i interrompre la seva trajectòria acadèmica en comparació amb els seus companys. Per què? Perquè els hi manca competència lingüística en la llengua d’acollida, bàsica per poder adquirir la resta de competències. Aquesta detecció temprana ens permet reforçar dispositius dels quals ja disposem, com l’aula d’acollida a l’educació obligatòria, però també proposar dispositius en l’educació postobligatòria, que facilitin eines de millora de les competències lingüístiques.

Què heu necessitat per explotar el RALC des del Consorci?

Poder disposar del RALC ha estat un gran avenç, però per tal que es puguin aprofitar les oportunitats de coneixement que permet, cal que les administracions públiques compleixin dues condicions:

• Haver desenvolupat una cultura de treballar amb dades i de prendre decisions sempre sobre la base de l’anàlisi de dades,
• Disposar d’equips que combinin la capacitat tècnica d’explotar les dades, de fer combinacions, d’utilitzar aquest recurs i d’explotar-lo al màxim, però també que sàpiguen comunicar-se amb els experts que tenen el coneixement sobre la matèria, i puguin dialogar. Que uns sàpiguen què podem demanar, i els altres sàpiguen com els ho podem oferir i com ho podem visualitzar, per tal que es pugui realitzar una bona interpretació de les dades.

Treballar amb dades, en la institució pública no és un recurs que aparegui només perquè tinguem les dades, sinó per a que s’incorpori la cultura de dades en aquesta administració.

Les dades també ens aporten un punt de realitat. En polítiques socials, com l’educació, tenim molts mantres, tòpics, coneixements que ens semblen obvis. De vegades les dades ens ho corroboren, moltes vegades, però de vegades també ens ho contradiuen, i aporten un punt de realitat, i per tant jo crec que cap administració educativa, o cap administració pública en general es pot plantejar prendre polítiques educatives sense saber disposar d’una base sòlida d’informació i dades contrastades.

Què caldria per a que el RALC fos d’utilitat a les administracions municipals?

No totes les administracions que poden prendre decisions sobre educació tenen accés a dades del RALC, o hi poden fer consultes, o poden utilitzar-les sistemàticament.

Les administracions municipals poden aportar també recursos per l’orientació, per l’acompanyament, per l’acompanyament de les necessitats educatives especials, etc. però si no sabem a qui, com, quan, i a què aplicar-les tenim una mancança.

Considero que el Departament d’Educació és l’organisme més indicat per fer una feina d’explotació de dades, per tal d’oferir-les, ben tractades i sistematitzades, als municipis que necessitin aquest suport, per tal que aquests puguin prendre decisions polítiques rellevants.

Quines són les limitacions a les que s’enfronta el RALC?

Encara tenim ensenyaments que no estan introduïts al RALC. Els ensenyaments d’adults, que en el cas de l’abandonament escolar estan aportant moltíssim valor també, els ensenyaments esportius, els PFI’s… És veritat que està previst que s’hi vagin incorporant, però encara no hi són. Això fa que ens costi molt de vegades fer la traçabilitat d'aquests alumnes.

Una altra limitació és que el RALC és una eina pròpia del Departament d'Educació, però que no es llegeix en altres contenidors de registres administratius. Per exemple, el sistema universitari té una dada massiva, que és tot l'alumnat que fa les PAU, però un cop aquest inicia el curs universitari, és cada universitat qui disposa de les dades sobre els seus alumnes. Això ens limita a l'hora de poder saber quins alumnes van cap a la universitat, sobre quins estudis trien, etcètera, un coneixement que seria molt rellevant tenir per tal de prendre decisions en etapes anteriors, com en el batxillerat o els graus superiors.

Una altra administració que també recull moltes de les trajectòries dels nostres alumnes que no segueixen la via acadèmica, és el Departament de Treball. De tots aquells joves que s'incorporen al mercat de treball no podem llegir en quins sectors s'estan incorporant, en quina data, o amb quines interrupcions. Això només ho podem fer a través d'enquestes que es fan sobre ocupació i només llavors podem veure quins nivells d'inserció tenen determinats estudis, etcètera.

El gran somni seria que poguéssim tenir una dada o un número d'identificació ciutadana que permetés la traçabilitat de tot l'historial educatiu, de salut, social, universitari i laboral.

Tot i així voldria recalcar que el RALC no és l’única eina que ens aporta dades. Les administracions hem de ser prou ponderades per demanar aquella informació que no disposem als centres, però hem de poder demanar, i explotar aquesta informació de manera ràpida i eficaç.

Aquest any, per exemple, hem fet una enquesta massiva a tots els centres, per què ens diguin quina orientació estan donant a tots els alumnes que estan fent quart d’ESO, uns 14.000 alumnes. A partir d’aquí, hem fet anàlisis sobre quins biaixos tenia l’orientació, i hem vist que en tenia. No s’orienta cap als mateixos estudis als alumnes del sexe femení i masculí, repetidors o no repetidors, els alumnes que s’han incorporat tardanament respecte als que fa temps que cursen, ni als alumnes amb trajectòries acadèmiques més exitoses respecte als que les han tingut més interrompudes, o els alumnes que provenen de determinats districtes o instituts.

Com a administració, què en podem fer? Ser conscients d’aquests biaixos i oferir una orientació més rica, completa i complexa. Per tant, en definitiva, no renunciar a actuar sobre la base de dades, el RALC per sobre de tot.

📩 Vols rebre el següent monogràfic al correu? Subscriu-te al butlletí!

Aquest article pertany al tercer butlletí de Recerca i acció!: Municipis contra l’abandonament: la clau en l’orientació i les dades . No et perdis la resta de continguts!

Vols saber-ne més?

• Consulta l’informe complet, elaborat per l’investigador Gerard Ferrer-Esteban.