Què diu (i què no) el Pla de Govern sobre equitat educativa?

Notícies

La recerca educativa fa anys que ha demostrat que no és possible un sistema educatiu de qualitat si no ofereix igualtat d’oportunitats a tot l’alumnat. És a dir, que l’educació a Catalunya no farà un salt endavant si no és a través d’una aposta clara i ferma per l’equitat.

El passat mes de setembre, el Govern de la Generalitat va publicar el Pla de Govern de la XIV legislatura, que recull els objectius i les línies d’actuació més destacades i que permet, doncs, començar a veure quines seran (i quines no) les prioritats de l’executiu.

Llegeix el monogràfic 100 dies pel canvi educatiu

Quin paper hi té l’equitat educativa en el document estratègic fet públic pel Govern? Hi ha apostes per encarar amb ambició i impuls els principals reptes educatius que tenim al davant?

Amb motiu de les eleccions del passat 14 de febrer, des de la Fundació Bofill vam elaborar el document Com transformar el sistema educatiu, una breu publicació que concreta els 6 reptes principals del sistema educatiu i les 15 mesures prioritàries per guanyar en equitat i qualitat en el sistema educatiu a Catalunya.

A partir d’aquest recull de reptes i mesures concretes, hem llegit el Pla de Govern per conèixer millor quines de les propostes de política educativa contemplen i a quins reptes educatius no fan referència o bé no concreten.

Relacionat: Descarrega l'agenda de mesures Com transformar el sistema educatiu

L’equitat educativa al Pla de Govern

El Pla de Govern és un full de ruta que permet començar a constatar quines seran les principals línies d’actuació del govern en matèria educativa. Ja en el text introductori de l’apartat Polítiques educatives i formatives (a partir de la pàgina 34 del document), s’hi constata que l'equitat educativa és a l'agenda amb apostes de país estratègiques: “Entre els principals objectius de legislatura, destaca el de garantir la gratuïtat de l’etapa de 0-3 anys, completar la transformació digital del sistema educatiu i reforçar l’atenció emocional d’infants i joves. Alhora, la formació professional també ha de ser un dels principals eixos d’actuació.”

Relacionat: 100 dies pel canvi educatiu

A partir d’aquí, què hi diu més concretament dels 6 principals reptes d’equitat que té el sistema educatiu català? Reptes com reduir la segregació escolar, la necessitat d'actualitzar el nostre sistema educatiu i acabar amb l'absentisme i l'abandonament escolar. O fronts també prioritaris com garantir un suport educatiu per no deixar ningú enrere, caminar cap a una educació de 0-3 universal i de qualitat, i eliminar les desigualtats educatives també fora de l’escola.

1. Fem possible un país sense escoles segregades

Catalunya té actualment uns nivells molt elevats de segregació escolar, i en l’última dècada no els ha aconseguit reduir. Això empitjora els resultats educatius globals, genera abandonament escolar i deteriora la cohesió escolar.

Caldrà veure si en aquest inici de legislatura es concreten primeres passes valentes i ambicioses per reduir la segregació escolar.

La “lluita contra la segregació per assolir l’equivalència en qualitat de tots els centres” ja és present en el text inicial de l’apartat del document corresponent a polítiques educatives. Però, més enllà de recollir el repte, caldrà veure si en aquest inici de legislatura es concreten primeres passes valentes i ambicioses. Aquestes són algunes de les accions que s’hi recullen:

  • Continuar el desplegament de la Llei d’educació de Catalunya, emfatitzant en la implementació del Servei d’Educació de Catalunya, que tingui en compte les seves necessitats d’escolarització i els nivells de complexitat, amb una gestió descentralitzada i autònoma, així com la plena gratuïtat de l’educació amb suficiència financera dels centres sostinguts amb fons públics.)
  • Desplegament progressiu del Decret 11/2021, de 16 de febrer, de la programació de l’oferta educativa i del procediment d’admissió en els centres del Servei d’Educació de Catalunya.
  • Augmentar les dotacions de personal per reduir ràtios, atendre les necessitats de complexitat i inclusió, i solucionar dèficits estructurals.
  • Desplegar, impulsar i fer el seguiment del Pacte contra la segregació escolar a Catalunya incorporant aquesta perspectiva a tots els programes del Departament.

Relacionat: Llegeix el monogràfic Segregació escolar: quin és el problema i quines polítiques municipals funcionen?

2. Suport educatiu per no deixar cap alumne enrere

Per garantir que tots els infants i joves tinguin èxit educatiu i mantinguin la seva motivació i el vincle amb els estudis, cal oferir un ventall ampli de suports educatius. Accions especials d’orientació i tutorització que ajudin els alumnes a triar bé els seus itineraris educatius, activitats de reforç puntual per assolir competències clau o aules i serveis d’educació inclusiva, entre d’altres.

És prioritari concentrar aquests recursos en els centres de major complexitat, ja que és allà on hi ha més alumnat amb necessitats de suport i on és més fonamental apuntalar l’èxit educatiu. L’agenda Com transformar el sistema educatiu concreta algunes mesures en aquesta direcció, com per exemple augmentar la dotació dels departaments d’orientació dels centres de secundària, començant pels instituts d’alta i màxima complexitat, o garantir l’obertura dels centres educatius fins almenys les sis de la tarda acollint-hi activitats de suport educatiu i aules d’estudi assistit.

El Pla de Govern recull:

  • Augmentar les dotacions de personal per reduir ràtios, atendre les necessitats de complexitat i inclusió, i solucionar dèficits estructurals.
  • Continuar el desplegament de la Llei d’educació de Catalunya, emfatitzant en la implementació del Servei d’Educació de Catalunya, que tingui en compte les seves necessitats d’escolarització i els nivells de complexitat, amb una gestió descentralitzada i autònoma, així com la plena gratuïtat de l’educació amb suficiència financera dels centres sostinguts amb fons públics).
  • Creació d’un pla de xoc contra el fracàs escolar.

3. Posem al dia el sistema educatiu

Si l’escola ha de generar competències per a la vida en el segle XXI, cal superar el model transmissor i memorístic i substituir-lo per un aprenentatge basat en l’experiència pràctica de l’alumnat, el treball cooperatiu i competencial.

Per millorar les polítiques i les pràctiques educatives cal incorporar la recerca en la presa de decisions i desplegar programes que traslladin evidències a la pràctica educativa. El Pla de Govern contempla:

  • Desenvolupament de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació.
  • Elaboració del pla estratègic de la recerca educativa.

Relacionat: Per a què necessitem recerca i avaluació en educació?

Pel que fa a l’actualització del sistema educatiu, recull, entre d’altres punts:

  • Elaborar un nou currículum del Batxillerat en clau competencial.
  • Reforçar i adequar la formació del professorat als nous reptes del sistema educatiu:
    • Vinculació de la formació del professorat als projectes educatius dels centres, lligats a la planificació estratègica de cada centre.
    • Creació de vincles amb entitats, empreses i associacions de formació de professorat per definir el perfil de formacions a títol individual lligades al perfil professional de treball competencial, per donar resposta als nous reptes del sistema educatiu.
  • Desplegament d’un pla d’acompanyament de les direccions en el marc de l’escola del segle XXI per tal de tenir lideratges empoderats als centres educatius.

Relacionat: Un pla per a un sistema educatiu inclusiu, resilient, de qualitat i de futur

Un altre dels focus que aborda el document és el repte d’accelerar la digitalització educativa i garantir l’adquisició de competències i habilitats digitals al servei de la millora educativa:

  • Desplegar el Pla d’Educació Digital de Catalunya:
    • Consolidació de les competències digitals docents i transformació de les pràctiques d'ensenyament-aprenentatge a través del recurs dels mentors i mentores digitals tot potenciant la formació, el treball en xarxa i el disseny de continguts digitals en obert.
    • Desplegament de la segona fase del Pla d'educació digital de Catalunya, per garantir el dret universal a l'educació digital a partir de 5è de primària fins a la postobligatòria a fi que l’alumnat assoleixi les competències digitals, així com assegurar l'actualització digital dels centres educatius.
  • Desplegament del projecte “Famílies Digitals, conjuntament amb l’Àrea de Cultura Digital, elaboració de recursos i desenvolupament d’una app pròpia de comunicació i acompanyament educatiu en entorns digitals.

Relacionat: L’escola híbrida, més enllà d’ordinadors i internet

4. Acabem amb l’absentisme i l’abandonament escolar

Després d’una dècada de descens continuat, els darrers anys la taxa d’abandonament a Catalunya ha repuntat: un 17,4% l’any 2020, entre les més altes de la Unió Europea (mitjana de 10,2%). Aquesta taxa es duplica en el cas dels joves estrangers i dels fills de famílies amb nivells baixos d’estudis.

És destacable que els termes ‘absentisme’ i ‘abandonament escolar’ no apareixen al document del Pla de Govern.

Per aquest motiu, és destacable que els termes ‘absentisme’ i ‘abandonament escolar’ no apareixen al document del Pla de Govern ni es contempla un pla de xoc contra l’abandonament prematur.

Tot i això, sí que s’hi contemplen algunes actuacions que van en la línia d’acabar amb l’absentisme i l’abandonament escolar:

  • Facilitar itineraris d’escolarització flexibles, tot reforçant l’orientació educativa i promovent un itinerari formatiu i personalitzat per garantir l’acompanyament de l’alumnat.
    • Desenvolupar el model de programes de noves Oportunitats.
  • Creació d’un pla de xoc contra el fracàs escolar.

La crisi de la Covid-19 i el nou col·lapse de l’ocupació pot esdevenir una oportunitat per situar les xifres d’abandonament prematur dels estudis als nivells que recomana la UE. Si volem aprofitar aquesta conjuntura, cal potenciar itineraris formatius com la FP que mantinguin els joves connectats amb l’educació.

El Pla de Govern ho contempla com un front d’actuació rellevant, i apunta, entre d’altres:

  • Finalització del desplegament la Llei 10/2015, de formació i qualificació professionals i dotar dels recursos necessaris l’Agència de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya.
  • Fomentar, promocionar i adaptar la formació professional pública amb inversió i augment d’oferta de places i diàleg i concertació pel que fa a les seves possibles transformacions i necessitats a nivell territorial i sectorial.
  • Impuls i incorporació de la perspectiva de gènere en l’FP.
  • Assolir el 40% d’alumnes d’FP en la modalitat dual.
  • Posar en marxa la modalitat dual de formació professional per a l'ocupació: amb contracte de formació i aprenentatge i certificat de professionalitat.

Com a principal mesura absent en el document i que caldria contemplar, la implementació d'un sistema de beques salari per als joves d’entre 16 i 18 anys de llars desafavorides que no abandonin el sistema educatiu que compensi el cost d’oportunitat de continuar estudiant, un model present en la major part de països del nostre entorn.

Relacionat: Invertir en formació abans que en ocupació de baixa qualitat

5. Eliminem les desigualtats educatives també fora l’escola

Allò que s'aprèn fora de l’escola en activitats extraescolars o de lleure cada cop és més important per a l’èxit educatiu. Però gaudir d’aquestes activitats depèn en gran mesura de la renda familiar i de les oportunitats de l’entorn. Això fa que es generin grans desigualtats d’aprenentatge que l’escola pel seu compte no pot compensar.

Cal impulsar polítiques que garanteixin l’accés a experiències educativament riques dins i fora de l’escola. Una aposta que, en el Pla de Govern, no s’entreveu com un àmbit prioritari.

Per això, cal impulsar polítiques que garanteixin l’accés a experiències educativament riques dins i fora de l’escola. Una aposta que, en el Pla de Govern, té poc pes i no s’entreveu com un àmbit prioritari. No es fa referència a polítiques educatives encaminades a garantir que tots els infants i joves tenen accés a oportunitats educatives fora l’escola i durant l’aturada escolar dels mesos d’estiu.

El document sí que contempla mesures d’acompanyament i suport a les famílies per apoderar-les:

  • Potenciar la participació de les famílies en el sistema educatiu:
    • Disseny d’eines i recursos per promoure la participació de les famílies, l’impuls de la corresponsabilitat i l’acompanyament emocional i educatiu dels fills i filles.
    • Disseny d’una estratègia de comunicació per millorar la participació de les famílies, la difusió de recursos, formacions i materials adreçats a famílies.
  • Desplegament del Pla STEMcat amb l’objectiu de potenciar les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques dels i les estudiants de Catalunya amb especial incidència en la perspectiva de gènere i en l’alumnat en situació de vulnerabilitat.
  • Impuls del Programa de famílies digitals per fer front a la bretxa digital de la comunitat educativa, especialment en entorns vulnerables, i millora de la comunicació escola-família.
  • Promoure la inclusió en el temps educatiu no lectiu, en especial en el temps de migdia i menjador, sortides, colònies i activitats extraescolars.

Relacionat: Llegeix l'entrevista “Cal que el Govern es cregui que el fora escola és un àmbit a prioritzar i hi inverteixi”

6. Una educació 0-3 de qualitat per a tothom

Avançar cap a la universalització de l’etapa 0-3 és una estratègia clau per reduir les desigualtats socials i educatives. Per fer-ho possible, algunes de les propostes més destacades de l’agenda Com transformar el sistema educatiu eren estendre la dotació d’escoles bressol públiques en aquells municipis amb menor cobertura, establir un sistema de preus amb tarifació social que cobreixi el 100% dels costos directes i indirectes de l’escolarització per a les famílies amb menys recursos, i impulsar campanyes de sensibilització i activació de la demanda per atraure els col·lectius més vulnerables a dur els seus fills a les escoles bressol.

L’educació 0-3 és una aposta que el Pla de Govern recull àmpliament i que ja se n’han anunciat les primeres concrecions al Parlament:

  • Avançar cap a la gratuïtat progressiva de l’educació entre els 0-3 anys a través de diferents línies de subvenció i finançament que compensin les aportacions de les famílies, especialment les que es troben en situacions de pobresa o vulnerabilitat.
  • Reconeixement de les llars d’infants actuals, així com de la promoció de centres públics i privats que s’hagin d’autoritzar per tal de donar resposta a la realitat d’aquests centres.
    • Garantir el finançament de les escoles bressol.
    • Incentivar l’ocupació de les places existents de primer cicle d’educació infantil i avançar cap a un model educatiu de qualitat que integri la iniciativa pública, majoritàriament municipal, i la iniciativa social.
  • Actualització del Decret 282/2006, dels requisits dels centres de primer cicle d’educació infantil.

Relacionat: Per una educació de qualitat i equitativa al 0-3

En els darrers 15 anys la millora educativa al nostre país ha estat constant gràcies a l’esforç dels equips docents i les reformes introduïdes. Ara calen apostes estratègiques per aconseguir que veritablement cap alumne quedi enrere del progrés educatiu, sigui quina sigui la seva condició socioeconòmica.

Serà clau dotar de recursos les apostes estratègiques de legislatura i començar a fer passes ambicioses per abordar els principals reptes educatius de país.

Com apuntava Francesc Colomé a l’article De la gestió a la reforma per fer un salt en equitat, “4 anys són pocs per poder fer amb solvència reformes importants del sistema, però són suficients per posar en marxa la maquinària i fer les primeres passes fermes.” Per això, serà clau dotar de recursos les apostes estratègiques de legislatura i començar a fer passes ambicioses per abordar els principals reptes educatius de país. No hi ha temps a perdre.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar