Com organitzar el centre per donar una bona orientació i acompanyament a tot l’alumnat?

RECERCA I ACCIÓ! | ORIENTACIÓ | LA MIRADA PROFESSIONAL

L’orientació no només intervé amb l’alumnat amb més dificultats, sinó que ho fa per a tothom.

Com assolim l’èxit socioeducatiu de tot l’alumnat? Com cal organitzar el centre per donar una bona orientació i acompanyament a tot l’alumnat? En vam parlar amb la Mercè Vicién, pedagoga del Departament d’Orientació Educativa de l’Institut Escola Municipal de Treballl de Granollers, durant la jornada online “Les evidències a l’aula: Una educació amb fonament”.

A continuació recuperem cinc aportacions clau:

1. Que tothom se senti a gust per aprendre

Per a poder aprendre cal que ens sentim a gust. Per aconseguir-ho, Vicién afirma que cal treballar de manera transversal 5 objectius clau, tan durant l’orientació com a l’aula.

• Desenvolupar un pensament crític, l'autonomia i la responsabilitat. Assolir-ho implica treballar també la inclusió de tot l'alumnat i de les seves famílies.
• Fomentar un bon clima de treball i de convivència.
• Prevenir l'abandonament escolar i l'absentisme.
• Fomentar la formació al llarg de tota la vida, entenent que l’aprenentatge va més enllà del final de l’etapa educativa.
• Potenciar la motivació i la curiositat.

2. Els àmbits de l'orientació:

Des l’Institut Escola Municipal de Treball de Granollers, l’orientació es treballa partint de 3 àmbits:

• L’acadèmic: El qual es refereix a l’acompanyament i optimització dels processos instructius i formatius, que han de possibilitar que cada alumne obtingui els millors resultats acadèmics d’acord amb les seves aptituds i pugui gestionar el seu recorregut formatiu amb eficàcia i autonomia creixent.

• El professional: On es permet a cada alumne concretar un recorregut formatiu i experiencial que el portarà a un objectiu professional i l’elecció d’un recorregut afí a les capacitats de l’alumne i les seves aspiracions.

• El personal: On es treballa el desenvolupament socioemocional per tal de millorar l’autoconfiança dels alumnes en les pròpies habilitats i capacitats.

A l’informe “Orientació educativa: envers un model d’orientació integrat per prevenir l’abandonament escolar.” Gerard Ferrer-Esteban destaca que treballar l’orientació des d’aquest prisma tridimensional és vital en entorns amb una altra presència d’estudiants de grups socials desavantatjats, els quals disposen de menys oportunitats per accedir al capital social necessari per prendre decisions relatives a l’educació tericària. Els orientadors tenen el potencial de promoure la permanència en el sistema educatiu més enllà de l’educació secundària, augmentant les taxes de graduació de l’alumnat amb més vulnerabilitat social.

Per fer-ho, des de l’Institut Escola Municipal de Treball de Granolers, es realitzen activitats enfocades en l'autoconeixement i l'autoavaluació de les pròpies necessitats, habilitats, interessos i valors personals.

També s’aprofundeix en els aprenentatges de competències per a la vida - treballant així les competències digitals, socials, emocionals, etcètera -, i també el coneixement de l'entorn educatiu i laboral.

Per últim, es realitzen activitats al voltant de l'acompanyament cap a la transició a etapes superiors que permetin desenvolupar un projecte de vida.

3. Fases i eines de treball

“Totes les fases de l’orientació són importants.” Durant l’acollida, Vicién destaca la importància de treballar les expectatives d’alumnes, famílies i professors respecte al centre i el curs, ja sigui a l’ESO, al batxillerat o als cicles formatius.

Durant l’acompanyament, es desenvolupa el pla de millora personal de cadascú a més del pla formatiu-laboral.

Finalment, l’orientació també es troba present en la transició cap a noves etapes o centres. Vicién recalca la importància de treballar durant aquesta fase especialment activitats centrades amb la seguretat personal per afrontar aquest canvi.

4. El treball en equip és molt important i el treball en xarxa també.

“La nostra intervenció com a orientadores és tant a dintre de l'aula com a fora d’aquesta.”

A l’Institut EMT sovint es treballa el projecte de vida de l’alumnat treballant de manera conjunta tutors i orientadors, sent aquests últims qui desenvolupen i guien les activitats que es realitzen durant la tutoria.

Els orientadors també es troben presents en les aules d’acollida, donant suport en cas necessari a alumnes d’incorporació tardana, i en els projectes de diversificació curricular, adaptant-se a les necessitats d’aquell alumnat a qui el mètode tradicional no li ofereix resposta, fent una tasca que va més enllà del centre, treballant de la mà amb empreses per oferir als alumnes de secundària i de cicles superiors pràctiques en entorns laborals reals.

Per últim, l’orientació juga un paper clau en la coordinació amb les Comissions d'Atenció a la Diversitat de Comissió Social, amb l'EAP i amb Salut Mental, justícia i, en definitiva, amb tot aquell agent que intervé en l’educació de l’alumnat.

5. Metodologia i fonamentació teòrica

Una bona orientació implica realitzar un exercici de revisió a final de curs.

A la memòria, hi anem fent propostes de millora de cara a l'any següent i anem actualitzant el que és el Pla d'Acció Tutorial i el Pla d'Acció d'Orientació.

Més enllà de la revisió de la tasca, l’orientació també requereix de formació permanent, a través de jornades, seminaris, formació interna de centre…

6. Inclusió orientadora

A l'institut EMT basen els seus programes d'orientació en el decret d'inclusió. En aquest, es fa la distinció de tres grans nivells d'intensitat d'orientació educativa: de caràcter universal, de caràcter específic i de caràcter extraordinari i intensiu.

Aquestes mesures s'il·lustren en el següent diagrama en funció del percentatge d'alumnat que típicament s'acull, aproximadament, en cada nivell de mesures i suport.

A l'informe  "Orientació educativa: envers un model d'orientació integrat per prevenir l'abandonament escolar." es fa un especial ènfasi en donar prioritat, invertint esforços i recursos, a la implementació de mesures i suports de tipus universal, les quals comprenen accions, pràctiques i estratègies de caràcter preventiu i proactiu. Concretament, parlem d'activitats a nivell de centre i d'accions i de continguts d'orientació acadèmica i professional integrants en l'oferta curricular que cobreixen i combinen competències cognitives, metacognitives i socials.

7. Projecte de convivència

Una de les bones pràctiques que destaca Mercè Vicièn de les que impulsen al seu centre és la d’implicar a l’alumnat en el seu procés de mediació, una tasca que acostuma a recaure principalment en la figura de l’orientador/a.

8. Col·laborar amb la família

Gerard Ferrer-Esteban destaca en el seu informe que els programes d'orientació exitosos es caracteritzen per implicar amb èxit a les famílies en els processos d'orientació duts a terme en les diferents etapes, especialment en les etapes primerenques i en tots els anys de secundària obligatòria, per tal de preparar la transició cap a la postobligatòria.

Trimestralment, el centre organitza un espai de trobada familiar on parlar sobre educació, adolescència i posar en comú les preocupacions de les famílies.

9.Introduir activitats inclusives i orientadores

L’orientació no s’impulsa únicament des del centre. Forma part de les tasques de l’orientador programar activitats inclusives disponibles a l’entorn, per tal de realitzar-les tant dins l’aula com a fora de l’escola. Això permet cobrir les necessitats específiques d'orientació acadèmica, professional i social dels estudiants en risc d'abandonament.

📩 Vols rebre el següent monogràfic al correu? Subscriu-te al butlletí!

Aquest article pertany al tercer butlletí de Recerca i acció!: Municipis contra l’abandonament: la clau en l’orientació i les dades . No et perdis la resta de continguts!

Vols saber-ne més?

• Consulta l’informe. Orientació educativa: envers un model d'orientació integrat per prevenir l'abandonament escolar. Elaborat per l’investigador Gerard Ferrer-Esteban.
• Mira el vídeo de la intervenció de la Mercè Vicién durant la jornada on line “Les evidències a l’aula: una educació amb fonament”.