3 maneres perquè els orientadors escolars puguin impulsar l’aprenentatge social i emocional

11/04/2023

Maurice J. Elias

RECERCA I ACCIÓ! | ORIENTACIÓ | RODA EL MÓN

Què és necessari per a que l’equip del centre desenvolupi tècniques d’aprenentatge social i emocional en el seu alumnat?

En aquest article, des d’un context estatunidenc, en Maurice J. Elias ens dona 3 claus per a que els orientadors dels centres i els professionals externs treballin l’aprenentatge socioemocional en l’alumnat.

Consells per a professionals de suport a l’alumnat que treballin per fomentar l’aprenentatge social i emocional a la secundària obligatòria i postobligatòria

Maurice J. Elias

12 de febrer de 2019

Font original: Edutopia

Quin paper tenen els professionals de suport a l’alumnat en la promoció de l’aprenentatge social i emocional (ASE) en la secundària obligatòria i postobligatòria?

Orientadors escolars, psicòlegs, treballadors socials i altres professionals de suport a l’alumnat tenen nombroses responsabilitats, a les quals se sol afegir la promoció de l’aprenentatge social i emocional. I sabem que sovint el context per a les intervencions d’aprenentatge social i emocional a la secundària obligatòria i postobligatòria està sotmès a constrenyiments horaris.

Els professors no han de ser els únics responsables de la implementació de l’aprenentatge social i emocional. Cal ser realistes sobre el que poden arribar a fer durant les hores lectives. Ja sigui individualment, en grups o amb tota la classe, en general falta temps per al treball del conjunt de les competències. Això pot provocar que s’intenti fer massa coses massa de pressa, amb la qual cosa després de la intervenció els alumnes tornen a l’aula amb un nivell d’aprenentatge insuficient. Tot plegat genera dubtes sobre les intervencions d’aprenentatge social i emocional i les persones que les implementen.

Passar a l’acció

Afortunadament, hi ha escoles que han identificat rols fonamentals que molts professionals de suport a l’alumnat poden assumir tot i els horaris tan atapeïts que tenen. A continuació presentem tres maneres perquè orientadors, psicòlegs escolars i altres professionals de suport a l’alumnat puguin fomentar i reforçar l’aprenentatge social i emocional als centres de secundària obligatòria o postobligatòria on treballen.

1. Ser part d’un equip de lideratge

Per les competències que tenen en els camps del desenvolupament infantil i juvenil i en el lideratge de grups, els professionals de suport a l’alumnat poden assumir rols de lideratge en qualsevol comissió relacionada amb l’aprenentatge social i emocional, independentment de l’objectiu: formació de caràcter, cultura i clima educatius o lluita contra l’assetjament. Per exemple, els orientadors i els treballadors socials i psicòlegs del centre poden orientar o guiar les formacions destinades a sensibilitzar el professorat i la resta de la plantilla del centre sobre les situacions que poden ser traumàtiques.

Per exemple, pot ser que en un centre s’hagi creat una comissió per introduir l’aprenentatge servei en grups de totes les edats. Un psicòleg o un orientador escolar tindria la preparació adient per parlar sobre les fases de desenvolupament emocional o social de cada franja d’edat a fi de poder identificar quin tipus d’aprenentatge servei s’adapta millor a cada curs específic.

2. Millorar la comprensió de l’aprenentatge social i emocional entre els adults

En molts centres, pot ser que el personal estigui familiaritzat de manera molt superficial amb l’aprenentatge social i emocional i altres temes relacionats, però que tot i així decideixi començar a aplicar-lo. Sabem, però, que com més profund sigui el coneixement de tot allò relacionat amb l’aprenentatge social i emocional, més sostenible serà la intervenció.

Les publicacions breus per a lectors no especialitzats i els vídeos sobre aprenentatge social i emocional poden ser una bona manera d’introduir-se en aquest camp, però per tal d’aconseguir intervencions sostenibles, la formació i els suports han d’anar més enllà. Els professionals de suport a l’alumnat poden tenir un paper important en el disseny d’un pla realista que permeti que altres grups de persones assoleixin el seu mateix nivell de comprensió de l’aprenentatge social i emocional.

3. Centrar-se a fomentar els punts forts

En lloc d’organitzar un grup per a joves amb dificultats destinat a la gestió de la ira o l’estrès, els professionals de suport a l’alumnat poden ajudar aquests alumnes a crear un grup de preparació per al lideratge. El fet de concebre el grup com una iniciativa que pot contribuir positivament a l’escola farà que compti amb més col·laboració i els permetrà identificar tant punts forts com punts febles en resposta a preguntes del tipus “Quines qualitats ha de tenir un bon líder?” o “Què fa que un líder sigui digne de confiança?”.

Posteriorment, aquest grup de lideratge per a l’alumnat pot passar a l’acció i donar resposta a qüestions ambientals o posar en marxa un projecte de millora per al centre, per exemple.

Els professionals de suport a l’alumnat poden orientar els alumnes perquè continuïn desenvolupant les competències que ja tenen, alhora que en fomenten de noves. Això allunya el desenvolupament de competències del simple marc de reparació i dèficit. Un element clau de les intervencions d’aprenentatge social i emocional consisteix a ajudar els alumnes a fixar-se objectius amb finalitats positives.

Seqüència i abast

El temps sempre és un factor important quan es treballa amb alumnes de secundària. Així doncs, la seqüència de desenvolupament de competències que presentem a continuació hauria de servir de guia per centrar les intervencions i els suports d’aprenentatge social i emocional de manera efectiva i factible. A grans trets, la seqüència hauria de ser la següent:

Presa de consciència d’un mateix i autogestió (una presa de consciència d’un mateix que incorpori objectius, essent la millor versió d’un mateix, seguit de competències emocionals i d’autocontrol).
Conscienciació social i competències relacionals (incloses l’empatia, les habilitats comunicatives i la identificació dels detonants del comportament propi).
Presa de decisions responsable i resolució de problemes (també inclou l’anticipació i la superació d’obstacles).

Les intervencions d’aprenentatge social i emocional que segueixen aquesta seqüència estan associades a tot un ventall de resultats positius, entre d’altres a una millora del comportament dels alumnes, de l’assistència i del rendiment acadèmic, i a una reducció de les accions disciplinàries punitives o d’exclusió.

Tant si ets psicòleg com orientador escolar, o bé qualsevol altre tipus de professional de suport a l’alumnat, i sigui quina sigui la manera en què decideixis continuar contribuint a l’aprenentatge social i emocional en el teu centre, crea i comparteix els teus plans amb la resta del personal de l’escola per tal que coneguin els continguts que estàs treballant i la millor manera en què hi poden donar el seu suport.

📩 Vols rebre el següent monogràfic al correu? Subscriu-te al butlletí!

Aquest article pertany al tercer butlletí de Recerca i acció!: Municipis contra l’abandonament: la clau en l’orientació i les dades . No et perdis la resta de continguts!