10 Requeriments d’un model local d’orientació contra l’AEP
11/04/2023
RECERCA I ACCIÓ! | ORIENTACIÓ | L'EDITORIAL
A Catalunya, l’AEP segueix sent un dels principals reptes del sistema educatiu. Tot i la considerable reducció de les xifres d’abandonament educatiu prematur els darrers anys, Catalunya segueix al capdavant de la llista de territoris on més joves abandonen els estudis.
L’orientació ha d’esdevenir una palanca clau per revertir aquesta situació i donar resposta als factors socials, acadèmics i estructurals que propicien l’AEP, però per aconseguir-ho és indispensable posar el focus en en l’estratègia local.
Atenent als reptes i necessitats del món local, la Gemma Latorre, Directora de l’Àrea de Projectes Educatius i Orientació de D’EP Institut, ens destaca 10 requeriments a assolir per part dels ens locals, per tal de disposar d’un model local d’orientació efectiu de lluita contra l’AEP:
1. Comptar amb un sistema d’informació i gestió que permeti traçabilitat i personalització en la intervenció i seguiment dels i les joves.
Es tracta doncs no només de la disposició d’eines o instruments que permetin la gestió de la informació, sinó d’una reflexió sobre els agents que intervenen, els espais i els processos de detecció, seguiment i gestió de la informació, etc.
2. Ha d’oferir un ventall de propostes que integri els diferents subsistemes i agents amb l’objectiu de:
- Acompanyar, orientar i donar suport en les transicions.
- Vetllar per la permanència en el sistema educatiu o bé, un cop s’ha produït l’abandonament, facilitar el retorn al mateix.
- Capacitar per accedir al mercat de treball (reconeixement i validació de competències).
3. Que incorpori una lògica de temps alineada amb el tipus de context en el que s’intervé.
En aquest sentit, des dels ens locals es qüestiona l’impacte i l’eficàcia de programes o projectes que contemplen períodes d’implementació breus, que no responen a la necessitat d’un acompanyament sostingut en el temps per tal de revertir la situació d’AEP en el col·lectiu de referència.
4. Ha de ser un model que s'estructuri entorn a xarxes d’acompanyament a les transicions, i per tant, que impliqui un treball transversal de tots els agents i la provisió de respostes educatives de qualitat i amb caràcter inclusiu.
Cal assenyalar, però, que tot i posar el focus en els processos de transició, en els que es dona un major grau de vulnerabilitat per part dels i les joves, no poden obviar-se les polítiques de prevenció de l’AEP i per tant, la implementació d’estratègies d’orientació prèvies, fins i tot durant l’educació primària.
5. Ha de tenir en compte els diferents agents orientadors, incloses les famílies.
Tenint en compte l’AEP com un fenomen multifactorial, és evident que l’aproximació a un model d’orientació efectiu que lluiti contra l’abandonament ha de contemplar la participació activa de tots els agents, que vagi més enllà de l’aula i per tant, inclogui, a més de l’àmbit educatiu (tutors/es, docents, ...), l’àmbit familiar, social, de lleure, esportiu, etc.
6. Ha de determinar espais de diàleg permanents amb tots els agents que integren el sistema educatiu (direcció de centres, EAPs, CRP, inspecció...), però no exclusivament.
És necessari desplegar un veritable treball en xarxa des d’una aproximació sociocomunitària.
Respecte a aquesta qüestió, que esdevé un punt clau del model local d’orientació, cal assenyalar que en la realitat dels municipis es donen diferents nivells de construcció de la xarxa o estadis, atenent a la classificació de Rovere.
Tanmateix i des de la perspectiva d’una estratègia local d’orientació que lluiti contra l’AEP, l’objectiu de les xarxes locals d’orientació hauria d’ubicar-se en l’estadi 5, d’associació en xarxa, en la que els objectius i projectes siguin compartits per tots els agents i la confiança i el compromís esdevinguin valors a desenvolupar.
Així mateix, es proposa incloure, a més de la confiança i el compromís, un tercer concepte: La disposició a renunciar. Una renuncia vinculada a la notorietat d’institucions i entitats, a la resistència al canvi, a la opacitat d’informació. Es tracta doncs que tots els membres de la xarxa assumeixin la pertinença i la participació en un espai de treball conjunt que se centra en els objectius a assolir i en els i les joves als que cal donar una resposta efectiva.
7. Les propostes dels dispositius per a la lluita contra l’AEP han de connectar l’oferta formativa amb els interessos reals dels i les joves.
Escoltar la veu dels i les joves resulta imprescindible, tant per millorar l’efectivitat dels propis dispositius com per preservar una posició ètica de la pràctica professional.
Aquesta escolta, a més, cal fer-la des d’una perspectiva orientadora, que tingui present la necessitat d’estimular als i les joves per tal que obrin la mirada i identifiquin els seus interessos, a través de processos d’autoconeixement i d’exploració del món del treball.
En aquest sentit, l’OCDE (2020) assenyalava que els joves de 15 anys (en el cas d’Espanya, el 56,2% de les noies i el 49,4% dels nois) aspiren a desenvolupar una llista reduïda de 10 professions. Aquesta investigació posa de relleu, a més a més, que part d’aquestes professions corren el risc de desaparèixer en el futur o bé de veure’s impactades per processos d’automatització, amb la incorporació de la tecnologia. Així mateix, els autors de l’estudi identifiquen en la manca de provisió d’orientació acadèmica i professional una de les causes principals que expliquen aquesta limitació en les aspiracions professionals dels i les joves.
8. Els recursos i programes que s’ofereixin han de ser de qualitat i han de tenir la capacitat d’impactar en els i les joves.
La implementació d’un sistema de qualitat dels serveis d’orientació encara és una assignatura pendent. Tot i així, tant des de la recerca com des de les institucions internacionals ja existeixen iniciatives a l’entorn d’aquesta qüestió.
En aquest sentit, cal destacar la tasca de l’European Lifelong Guidance Policy Network (ELGPN). L’any 2011 aquesta organització ja va plantejar una proposta de paràmetres de qualitat amb un conjunt d’indicadors qualitatius i quantitatius que pretenen ser útils, tant des de la perspectiva de la pràctica professional com des de la perspectiva de la responsabilitat política i institucional. I en aquest mateix sentit, estableix (2015) com una de les 4 grans prioritats en l’orientació, la millora de l’accés als programes i serveis d’orientació i també la qualitat dels sistemes per garantir la millora dels processos orientadors així com les competències adequades dels i les professionals de l’orientació.
9. Que aporti evidències de l’impacte i assoliment d’objectius
La necessitat de mesurar els resultats dels projectes i programes que es duen a terme per tal de lluitar contra l’AEP és un aspecte compartit per part dels ens locals. Tanmateix, la fragilitat de la cultura d’avaluació i les dificultats en la implementació dels processos d’aquesta avaluació (manca de coneixement tècnic, de recursos i instruments, etc.) suposen barreres importants per a l’assoliment d’aquest requeriment.
I en aquest sentit, la formació i el suport tècnic des d’institucions supralocals pot esdevenir clau per tal de superar aquestes dificultats i garantir la disposició d’evidències de l’impacte de les intervencions envers a la reducció de l’AEP.
10. Han de ser un model que interpel·li als governs locals.
És evident que sense el compromís decidit dels i les representants polítics dels ens locals, el desplegament d’un model local d’orientació per a la lluita contra l’AEP no és possible. Un compromís polític que es tradueixi en una destinació adequada de recursos (econòmics, humans, temporals, ...) i l’estímul i garantia d’un treball conjunt de les diferents àrees dels ens locals (des d’educació, fins a promoció econòmica, joventut, serveis socials, esports, salut, etc.).
📩 Vols rebre el següent monogràfic al correu? Subscriu-te al butlletí!
Aquest article pertany al tercer butlletí de Recerca i acció!: Municipis contra l’abandonament: la clau en l’orientació i les dades . No et perdis la resta de continguts!
