Quin paper han de desenvolupar els municipis com a entorns d’orientació?

RECERCA I ACCIÓ! | ORIENTACIÓ | EL DESTIL·LAT

Tant la recerca internacional com l’experiència acumulada per una gran quantitat de municipis, entitats socials, centres educatius i professionals especialistes a casa nostra ho deixen clar: una bona orientació és clau per aconseguir allargar les trajectòries educatives dels joves, adequant-les als seus interessos, motivacions i competències, i a les realitats educatives i socials del territori. Encara més, l’impacte positiu de l’orientació, en terreny educatiu, però també en el socioemocional, es deixa sentir sobretot en aquells infants i joves procedents de famílies i entorns amb menys recursos econòmics i culturals.

Com succeeix també amb els programes d’orientació que es realitzen en el marc estrictament escolar, no tots els programes locals i comunitaris funcionen igualment bé. Les claus del seu èxit es troben en les característiques del seu disseny i les condicions de la seva implementació. Quines són aquestes característiques i condicions?

En aquest article resumim l’informe d’en Gerard Ferrer-Esteban “Orientació educativa: envers un model d’orientació integrat per prevenir l’abandonament escolar”, on es revisen les principals evidències i recerques acumulades els darrers anys al voltant d'aquestes qüestions, analitzant fins a 54 programes d'orientació (24 nacionals, 30 internacionals) i extreu propostes d'acció per fer possible un model integrat i efectiu d'orientació contra l'abandonament educatiu a Catalunya.

Quan parlem d’orientació i programes d’orientació, a què ens referim?

En aquest cas centrem l’atenció en aquells programes i intervencions que, amb la col·laboració d’actors diversos (serveis municipals, centres educatius, entitats socials...), ofereixen als joves espais i recursos d’acompanyament per tal que aquests puguin prendre les millors decisions al llarg de la seva formació i, especialment, en els moments de transició entre etapes educatives.

Són programes que inclouen accions diverses per a públics que poden ser diversos: des d’accions de caràcter “universal”, per al conjunt de l’alumnat d’una determinada edat o etapa educativa, fins a intervencions més focalitzades o “intensives” per a joves vulnerables o en risc d’abandonament escolar. Mentre que alguns programes compten amb el lideratge dels centres educatius i compten amb agents de l’entorn, d’altres són iniciatives de caràcter marcadament municipal.

Quins són els factors d’èxit dels programes d'orientació?

1. L’orientació es treballa des de l’educació infantil a la secundària postobligatòria per tal d’activar la curiositat sobre les pròpies aspiracions i reforçar el desig per continuar estudiant més enllà de l’ensenyament obligatori.
2. Per tal d’afrontar les transicions entre etapes educatives, es treballa l’orientació en tres dimensions:
   1. Orientació acadèmica: Existeixen evidències sobre l’impacte positiu dels programes d’orientació en el rendiment acadèmic i en les taxes de graduació a la secundària.
   2. Orientació professional: En aquest context s’incorpora la funció de l’orientació d’acompanyament de les transicions dins i fora del sistema educatiu.
   3. Orientació personal i socioemocional: En la millora d’aquesta experiència, és important resaltar la figura dels i de les orientadores, les quals poden tenir una influència positiva en la dimensió emocional i social quan es converteixen en referents per l’alumnat.
3. L’escola genera aliances amb l’entorn local i l’àmbit familiar, els quals intervenen en els aprenentatges de l'alumnat. El marc comunitari és especialment important per tal que les aliances i les relacions de col·laboració entre l’escola i la família afavoreixin els aprenentatges i contribueixin a prevenir l’abandonament escolar prematur i millorin aspectes rellevants relacionats amb la satisfacció docent.
4. Duen a terme estratègies d’intervenció de diferents intensitats en funció de les necessitats socials, emocionals i d’aprenentatge de l’alumnat:
   1. Accions d’orientació de caràcter universal.
   2. Serveis de resposta d’orientació centrades en grups d’estudiants amb necessitats específiques de suport educatiu.
   3. Serveis de resposta d’orientació, de caràcter extraordinari i intensiu, adreçades a l’alumnat amb necessitats específiques greus de suport educatiu.

📋 Llegeix aquí les mesures i suports d’intervenció per cadascuna d’aquestes estratègies d’intervenció.

Passem a l’acció: per un model d’orientació integrat a Catalunya

Aliances, treball en xarxa i orientació comunitària. 

1. Crear i reforçar les estructures interdisciplinàries a nivell territorial liderades per institucions públiques que coordinin les accions en matèria d’orientació educativa i dotin els centres educatius i els serveis d’orientació territorials de protocols, metodologies, eines i recursos. Derivat d’aquesta coordinació, cal garantir una finestreta única que faciliti les consultes i les gestions per part de les persones usuàries.
2. Reforçar la xarxa de professionals involucrats en l’acció orientadora.
3. Obrir les portes dels centres educatius perquè es creïn sinergies tant amb els agents municipals que s’ocupen d’orientació educativa i laboral, com amb altres serveis d’àmbit territorial. En aquells municipis on s’ofereixi, donar prioritat a la col·laboració i el treball conjunt amb el Servei d’Orientació d’Àmbit Comunitari, el qual s’adreça a donar suport i complementar les mesures i accions d’orientació dels centres educatius fent ús dels recursos de l’entorn.
4. Promoure la col·laboració dels centres educatius amb el seu entorn, dotant-los d’un nou perfil professional (o capacitar alguna figura professional existent) que s’encarregui de la gestió de les relacions amb les famílies, agents de l’entorn professional (empreses, organismes públics, tercer sector, etc.), centres de formació superior (universitats, centres de FP, etc.) i altres institucions. Això és necessari per orientar i assessorar a tot l’alumnat i imprescindible per treballar amb altres estudiants amb necessitats de suport addicional i intensiu.

L'orientació s'ocupa de totes les dimensions de l'alumnat. 

Línies d'acció estratègiques pel desenvolupament de l'orientacio acadèmica

1. Adoptar un enfocament d’altes expectatives d’aprenentatge, on l’orientació no només s’ocupi de les competències socials i de gestió autònoma, sinó que també posi l’èmfasi en el desenvolupament de les competències cognitivies.
2. Combinar accions individualitzades d’orientació acadèmica amb activitats dutes a terme en petit grup. El reforçament de les estratègies de treball individualitzades és especialment necessari en les escoles públiques, on són menys comunes.
3. Reforçar el caràcter orientador del curriculum, vinculant les accions d’orientació amb els continguts impartits a classe.

Línies d'acció estratègiques pel desenvolupament de l'orientacio acadèmica

1. Garantir l’alineament dels continguts, els plans i els itineraris formatius que es construeixin respecte les expectatives dels nois i de les noies. Vetllar perquè els estudiants estiguin ben informats sobre requeriments de formació que comporten les seves expectatives laborals i reforçar les actituds i les expectatives envers el futur professional.
2. Impartir programes d’orientació prelaboral de forma exhaustiva i continuada, implicant els estudiants en totes les activitats adreçades a prendre decisions informades i que s’adapti a les diferents etapes educatives, començant per l’educació primària, i prepari per fer front a les transicions.
3. En els itineraris professionalitzadors de la secundària postobligatòria, integrar la formació acadèmica, l’educació tècnica, l’aprenentatge en el lloc de treball i accions de suport per guiar i enriquir les perspectives de carrera acadèmica i/o professional.

Línies d'acció estratègiques pel desenvolupament de l'orientacio acadèmica

1. Implementar, de forma prioritària, programes i activitats d’orientació de caràcter preventiu, on s’inclogui transversalment la dimensió personal i socioemocional de l’orientació i es treballin les normes socials que regulen la vida quotidiana dels centres per tal d’afavorir un clima d’altes expectatives, les relacions positives i el sentiment de connexió i pertinença envers el centre.
2. Dur a terme accions de mentoratge, per part d’un referent positiu adreçades a l’alumnat amb més dificultats d’aprenentatge i de comportament. Es tracta de programes en què es realitza un acompanyament afectiu i emocional per tal de treballar l’experiència acadèmica i la confiança en les pròpies habilitats i capacitats. Es basen en el treball en xarxa amb el personal del centre i amb agents i entitats de la comunitat, en el qual és fonamental la implicació de les famílies de l’alumnat.
3. Combinar les accions d’orientació caràcter preventiu amb serveis de resposta que adrecin competències socials clau de l’alumnat - autoconeixement i confiança - per la millora del clima i del benestar social dels centres. Es tracta de programes que combinen la detecció i diagnòstic de situacions potencialment problemàtiques (comportaments crítics, assetjament, etc.), intervencions focalitzades i estratègies eficaces com la participació activa de les famílies.

L'orientació s'adreça a tot l'alumnat i preveu estratègies personalitzades.

1. Donar prioritat, invertint esforços i recursos, a la implementació de mesures i suports de tipus universal, les quals comprenen accions, pràctiques i estratègies de caràcter preventiu i proactiu. Concretament, parlem d’activitats a nivell de centre i d’accions i de continguts d’orientació acadèmica i professional integrants en l’oferta curricular que cobreixen i combinen competències cognitives, metacognitives i socials.
2. Dissenyar una àmplia bateria de mesures d’orientació de tipus addicional, en forma de serveis de resposta educativa, per tal de cobrir les necessitats específiques d’orientació acadèmica, professional i social dels estudiants amb risc d’abandonament. La diversitat de mesures ha de respondre a la diversitat de perfils: intervencions amb petits grups d’estudiants amb baix rendiment acadèmic per fomentar les tècniques d’estudi, l’ús del temps i la persistència en l’estudi, o bé per treballar la motivació i la relació amb l’alumnat i les seves famílies, intervencions d’orientació grupals i accions de mentoria per reforçar la competència lingüística, agrupaments de tutoria per millorar la vivència a l’aula i a l’escola dels estudiants nouvinguts, matèries optatives de suport personal i acadèmic, programes específics d’orientació professional adreçats als col·lectius més vulnerables, com ara els plans d’estudi que inclouen tallers formatius professionalitzadors fora del centre educatiu.
3. Dissenyar una bateria d’intervencions de tipus intensiu per l’alumnat amb necessitats crítiques de suport educatiu que no ha respòs positivament, o no del tot, a les mesures i suports de caràcter universal i addicional. En aquest cas, no només parlem d’accions d’orientació intensives dins del context escolar, tal com les planificacions acadèmiques individuals o els cursos individualitzats basats en competències, sinó també d’accions que transcendeixen les parets de l’escola, com ara plans d’absentisme i les accions de mentoratge centrades en la resolució de problemes (mediació i habilitats socials), el suport acadèmic (assistència a la llar, gestió del temps i tutories) i les activitats recreatives i del servei del barri.

L'orientació es duu a terme en totes les etapes educatives

1. Dur a terme programes i accions d’orientació comprensius des de les etapes d’educació infantil i primària i garantir-ne la continuïtat entre etapes i nivells, aprofitant l’estructura integrada dels instituts escola o, en el cas de centres separats, reforçant la coordinació entre els centres d’educació primària i els instituts d’educació secundària. En aquesta perspectiva longitudinal, cal posar èmfasi en l’acompanyament durant les transicions (etapa 0-3, traspàs entre primària i secundària i transició cap a la postobligatòria).
2. Implicar a les famílies en els processos d’orientació duts a terme en les diferents etapes, especialment en les etapes primerenques i en tots els anys de secundària obligatòria, per tal de preparar la transició cap a la postobligatòria.
3. Dotar les escoles de primària i de professionals de l’orientació i/o reforçar les competències del professorat de totes les etapes educatives en matèria d’orientació, definint específicament el seu rol i les seves funcions.

📩 Vols rebre el següent monogràfic al correu? Subscriu-te al butlletí!

Aquest article pertany al tercerbutlletí de Recerca i acció!: Municipis contra l’abandonament: la clau en l’orientació i les dades . No et perdis la resta de continguts!

Vols saber-ne més?

• Consulta l’informe complet, elaborat per l’investigador Gerard Ferrer-Esteban.
• Descobreix els 5 factors claus d'èxit detectats per experts en d'orientació.
• No et perdis com l'orientació ha esdevingut una palanca clau per reduïr l'abandonament escolar a Viladecans.